Després de gairebé quaranta anys de vigència de la Constitució espanyola, ha arribat el moment d'avançar vertaderament en el compliment del principi de federalisme fiscal entre l'Administració central i les comunitats autònomes, que es desprèn de la lectura del Títol VIIIè de la carta magna del 78.
Les relacions economicofinanceres entre l'Estat i les comunitats han de canviar, i el procés de reforma del sistema de finançament autonòmic que s'ha encetat representa una oportunitat històrica que no podem deixar passar.
A Balears exigim, de fa temps, un nou pacte -un nou marc financer-, que passa en primer terme per un altre sistema de finançament, i també per l'adequada compensació d'allò que suposen els costos de la insularitat per a particulars, empreses i administracions de les illes.
No és un caprici ni una vel·leïtat. Les comunitats autònomes, i Balears també, necessitam resoldre un desequilibri que vicia la relació que mantenim amb l'Administració central. Cal avançar cap a un major equilibri vertical, per permetre que els ingressos que rebem siguin suficients per a dotar les despeses assumides per les comunitats en base a la gestió de les competències que mantenim, fonamentalment en prestacions de l'Estat del benestar.
Després de l'experiència que hem viscut a ran de la crisi, és necessari aprendre de les errades; i el blindatge de les prestacions del l'Estat del benestar és una de les tasques primordials que els ciutadans ens han encarregat als governants, especialment a Balears després del maig de 2015.
Un blindatge que passa per que les administracions autonòmiques estem en condicions de poder garantir les prestacions de serveis de manera uniforme a qualsevol punt de l'Estat. I la solució a aquesta qüestió no és possible si es mantenen en el temps les polítiques de recentralització i de control financer de les autonomies que ha posat en marxa el Govern Rajoy, especialment a partir de la reforma legislativa de 2012.
La crisi i la gestió que se n'ha fet amb la llei 2/2012 d'estabilitat pressupostària i estabilitat financera, han ofegat els ciutadans, a través de l'asfíxia de les comunitats. I això s'ha de canviar, immediatament, i cal començar a fer-ho a través del nou sistema de finançament.
L'Estat no ho serà menys per transferir major capacitat de gestió d'ingressos a les comunitats, especialment a aquelles que en generam per damunt de la mitjana. El gran problema rau en decebre les expectatives dels ciutadans en privar-los de prestacions bàsiques, o simplement quan aquestes prestacions no reuneixen les condicions mínimes de qualitat exigibles.
A majors llistes d'espera sanitària, a majors ràtios a l'escola pública, a menys prestacions de dependència, pitjor Estat. Aquest és el problema real. I per aquí cal enfocar la importància majúscula que ens proposa negociar ara un nou pacte entre tots. No parlam d'estirar el llençol cadascú per una punta. Volem que tothom pugui quedar a cobert, a partir d'una gestió racional dels recursos, respectant el paper que la Constitució atorga a cada Administració.
Ara hem iniciat un nou camí, amb la convocatòria del comitè d'experts per la reforma del sistema de finançament, com a resultat d'un dels acords de la conferència de presidents autonòmics. I des de Balears l'afrontam amb il·lusió i responsabilitat. També amb recel.
Ja hem advertit que cal obrir un procés de debat real, i no una mera simulació. No estam per perdre el temps. Tenim propostes i les compartim amb tots. Contra una visió restrictiva i centralista de l'Estat, nosaltres apostam per que les comunitats autònomes puguin augmentar la seva capacitat de gestió, especialment a través d'una major autonomia fiscal, que reforci la seva responsabilitat, en un sentit doble, davant l'Administració central, i davant els seus administrats.
Balears té voluntat de fer una passa endavant, i gestionar de manera real una major part dels ingressos que generam.
I davant la possibilitat de que hi hagi comunitats més reticents a assumir majors compromisos d'autogovern, proposam un sistema de doble velocitat, que no impedeixi que aquelles que vulguem assumir majors quotes d'autogovern i d'autonomia fiscal des d'un primer moment, ho puguem fer.
L'augment de l'autonomia fiscal permetria que les comunitats autònomes poguéssim tenir potestat normativa, de gestió, inspectora i de recaptació per a nous trams d'impostos actualment en mans de l'Estat. Parlam d'IRPF, IVA i impostos especials.
El sistema estaria acompanyat de mecanismes d'anivellament parcial entre comunitats, respectant el principi de solidaritat entre regions, però evitant els efectes injustos que pateix ara Balears.
I finalment, la compensació del part del deute que actualment manté Balears amb l'Estat posaria les Illes en condicions reals d'equilibri financer, sense haver de recórrer als mecanismes de liquiditat del Govern central.
Sens dubte pens que el nou sistema de finançament representa un nou impuls descentralitzador per l'Estat. Una solució per aconseguir una distribució de la despesa mes racional entre les administracions que realment suportam el pes de l'Estat del benestar, i que els serveis públics puguin ser oferts amb estàndards de major qualitat i eficiència.
Ja no hi caben més excuses per la poca eficiència en el funcionament i la gestió de les hisendes autonòmiques. A Balears acabam de presentar el tancament pressupostari de 2016, el primer exercici complert del Govern Armengol. I els resultats de la gestió i del nostre compromís amb els conciutadans de Balears i amb la governança de l'Estat, són inqüestionables.
L'Estat no es pot permetre el luxe perdre aquesta oportunitat. Per millorar el nostre equilibri i l'encaix comú, el de tots, és l'hora del finançament.
