03 de marzo de 2017
03.03.2017
Tribuna

Que l'amor valgui l'alegria, no la pena

03.03.2017 | 02:45
Que l'amor valgui l'alegria, no la pena

Ara que ha passat la polseguera aixecada per la campanya de Sant Valentí del Consell de Mallorca i es calmen els ànims, toca fer-ne balanç.

He sentit i llegit moltes d'opinions, a favor i en contra, del debat que hem promogut. Precisament, el nostre primer objectiu era aquest, la reflexió sobre alguns dels mites i els missatges que envolten aquesta data, així que no puc sinó alegrar-me del ressò aconseguit.

Però, evidentment, les crítiques ens han de fer reflexionar i millorar, especialment les constructives. Les altres sempre les he trobat francament prescindibles, però us he de confessar que n'hi ha hagut una que m'ha sabut molt de greu: la de ser un detractor de l'amor. Res més lluny d'això!

Un dels meus llibres imprescindibles és El amor en los tiempos del cólera, una de les històries d'amor més hermoses que s'han escrit mai; qui l'hagi llegit entendrà que, per a mi, tornar vell devora la persona que estimes és una de les millors coses que et poden passar. No hi ha imatge que em desperti més tendresa que veure una parella de persones majors que es demostren afecte després de tota una vida junts.


Som un defensor de l'amor, de l'amor apassionat i de l'amor tendre. Però aquesta opció de relacions no és l'única possible ni l'única bona, i som conscient que n'hi ha que no són gens dolces ni romàntiques. Hi ha moments en què diuen «amor» quan només hi ha temps de còlera.

La campanya no era contra el romanticisme ni contra l'amor. Evidentment, al Consell, com totes les persones assenyades, desitjam que cadascú estimi tant com pugui i vulgui, a tantes persones com pugui i vulgui i ho visqui respectuosament així com pugui i vulgui. I, per descomptat, que ho celebri el dia que pugui i vulgui: per Sant Valentí, per Sant Jordi o pel Much de Sineu. La campanya pretenia, i crec que en part s'ha aconseguit –i en part segurament no ho hem sabut explicar bé–, presentar certs mites que envolten l'amor o el romanticisme i serveixen de base per a algunes relacions perilloses; Sant Valentí just era l'excusa, el focus que volíem aprofitar.

Supòs que totes les persones assenyades, les que lluiten per la igualtat, estaran d'acord amb mi que certs anuncis que hipersexualitzen i cosifiquen la dona, que mostren que tenir parella és l'únic camí per arribar a la felicitat i la plenitud, que promouen la imatge d'un home i una dona com a única possibilitat d'amor... reflecteixen unes idees que hem de superar.

Morir d'amor ens pot semblar poètic, però el cert és que cada dia moren més dones amb la falsa excusa d'un fals amor. Les dades de les mortes per violència masclista escarrufen, i fan que els minuts de silenci ja no siguin prou. Totes les institucions i tota la societat ens hi hem d'implicar, posant recursos de suport a les dones maltractades –és d'agrair la feina que es fa des del Govern– sent efectius des del punt de vista judicial i també plantejant un debat sobre els estereotips que ho fomenten, per mal que ens faci a totes i tots autoanalitzar-nos d'aquesta forma.


I no em referesc a la celebració de Sant Valentí en si o de comprar un regal (al petit comerç, per favor!) o d'anar a sopar amb qui un estima... sinó de la base cultural masclista que encara arrossegam i que permet que es matin desenes i desenes de dones cada any i encara no parlem de terrorisme social.

*President del Consell de Mallorca

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine