Els avanços sanitaris i socials, un millor desenvolupament de les condicions de vida en el nostre entorn (l'habitatge, l'alimentació, la higiene i el sanejament) i el desenvolupament dels sistemes sanitaris han fet que l'esperança de vida s'allargui de manera significativa. Així, l'envelliment de la població és un fet.
Avui el 15% de la nostra població és major de 65 anys i tenen problemes de salut, molts crònics, i amb freqüència associada a una situació de dependència. Tot plegat obliga a una gran necessitat i a un important consum de recursos sanitaris i socials. Un 3-5% són malalts crònics complexos i avançats, que acudeixen amb freqüència a les urgències hospitalàries i constitueixen el 40% d'ingressos per aquesta via. El 10% de malalts crònics són responsables del 55% de les estades hospitalàries.
Una conseqüència: tenim la necessitat de treballar a fons en l'estratègia de la cronicitat que afecta a persones amb malalties cròniques. Per tant, el serveis sanitaris i socials s'han d'adaptar a la cronicitat i delimitar clarament quins són els serveis i quines són les responsabilitats de cadascun dels dos nivells assistencials. És una clara exigència.
L'estratègia d'atenció a la cronicitat fomenta la prevenció de la discapacitat i de la pèrdua d'autonomia, però també l'atenció, la convalescència i la rehabilitació. Analitza el recursos sociosanitaris que tenim, defineix el model sociosanitari, dibuixa les necessitats, fa propostes de planificació, planteja circuits de coordinació i circuits de derivació. És a dir, vol optimitzar l'efectivitat i l'eficiència del sistema sanitari i la coordinació amb el sistema social, millorar l'accessibilitat i l'equitat, marcar estratègies d'intervenció i minvar la repercussió en la seva qualitat de vida.
L'estratègia d'atenció a la cronicitat necessitarà millorar la coordinació, definir nous serveis segons necessitats, potenciar el paper de l'Atenció Primària, garantir l'excel·lència en la prestació de cures, assegurar l'accés als recursos sociosanitaris o desenvolupar l'estratègia en cures pal·liatives. Si fem un dibuix dels recursos necessaris, entre ells ens trobam amb els recursos de convalescència, rehabilitació i cures especials. Per exemple la mancança en llits de mitja i llarga estada.
Des de finals de 2010 l'antic hospital Son Dureta està buit i pot permetre una reorientació de les seves instal·lacions cap a la millora de la oferta assistencial sociosanitària per poder arribar a satisfer les necessitats sociosanitàries de la nostra comunitat.
Parlam d'una àrea d'hospitalització per a persones amb necessitat d'un període de convalescència, de neurorehabilitació, per a pacients crònics avançats, per a cures especials i cures pal·liatives, sense oblidar les demències amb trastorns de conducta, etc. Però també parlam d'una àrea ambulatòria amb consultes externes, unitats de rehabilitació cognitiva i funcional, un hospital de dia rehabilitador i de salut mental i molts altres recursos.
Queda clara l'aposta del Govern balear per donar ús a l'atenció a la cronicitat a l'hospital Son Dureta amb la creació d'un àrea assistencial especialitzada en pacients crònics i pluripatològics, de gent gran i de salut mental.
Ara el repte és treballar en una proposta de consens i oberta als sectors professionals sanitaris i socials, a les entitats, a les institucions, als sindicats, als grups parlamentaris i altres actors socials. El repte és important també com a inversió econòmica i per a la seva realització en el temps, doncs necessitarà més d'una legislatura. Tenim la necessitat, treballem la proposta i assegurem la resposta. Donar compliment al repte de recuperar l'hospital Son Dureta com espai emblemàtic per atendre a les persones amb problemes de cronicitat sanitària i social.
*Diputat del Grup Parlamentari Socialista
