No només ho hem llegit a les obres literàries, o vist als films, sinó que ens ha estat referit, sovint, per qui n'ha estat un visitant assidu, per ventura amic, conegut i saludat, tot i que, atesa la peculiaritat del cas, convé mantenir la més gran discreció; es tracta de les visites a les cases de les dones que fumen, que, des de sempre, han format part de la conformació de l'experiència vital de força generacions de mascles, d'èpoques i cultures diverses.
Bé se sap que tot el que es refereix a la verdesca atreu d'allò més el personal. En el cas dels adolescents, encuriosits pel segell de la novetat i pel món incògnit que se'ls presenta al davant. Tendim a llescar i a caracteritzar la realitat a partir del que hem vist i patit. Per a això mateix, la gent que obria els ulls a la vida allà pels anys setanta encara érem hereus d'una formació massa tancada i pudibunda en les matèries que afecten la sexualitat i la vida afectiva; ningú, que un recordi, ens va explicar res de res, ni potser els mestres n'estaven gaire formats per fer-ho (o molts no s'hi atrevien per la reacció de qualque família carca) i els pares devien considerar que ja ens espavilaríem pel nostre compte, que ja n'aprendríem a tocar de les experiències que viuríem. És comprensible, així, que qualsevol escletxa per què s'infiltràs un bri d'erotisme ens tenia com a fidels i, sense cap dubte, afamegats aprenents.
Vàrem ser a temps d'escoltar, a tall d'exemple, les aventures i desventures de qualque "picador" local que feia matx entre les "sueques"; amb tota certesa, tot era mentida, o mitja veritat; ben segur que el pobre home devia retornar al poble derrotat, condemnat una altra nit a dormir tot sol, o, si de cas, a temptejar només les al·lotes normals i corrents del poble, que no eren rosses ni estaven com un tren, tal com ens dibuixava les que ell deia que enllepolia. També paràvem orella grossa als qui desgranaven, amb tota seguretat trufat amb un bon grapat de mentidones, les seves gestes pel brut, i ens miraven d'explicar les postures i virgueries que aquelles dones eren capaces de fer; tot allò, deien, que era impossible practicar amb la dona oficial, o l'al·lota formal.
Dins la nostra ingenuïtat gegantina se'ns feia costa amunt entendre que s'havia de pagar per estimar algú; una classe d'amor, diguem-ne, que trobàvem estrany. De grans ja no sorprèn res, ni que hi hagi persones que es guanyen les sopes amb l'ofici més antic del món. Ens hem assabentat no fa gaire que, amb dades procedents de diferents cossos policials, hi ha un retorn dels adolescents a les cases de barrets. Pareix que no s'adigui amb unes societats en què la iniciació sexual no té les traves, ni els tabús, ni els emperons, d'altres temps; hi ha qui ho veu com a una prova més de la cultura de la immediatesa en què estam immergits. Potser encara hi pervisqui el glamur que aixeca allò prohibit o al marge de les convencions socials; o el fet que, com es deia abans, tot allò que no es faria al llit amb la parella habitual, allà hi troba una sortida sense cap limitació. Sense descartar de cap manera la possibilitat que aquell cos anònim i a preu fet concedeixi les dosis de comprensió, d'emotivitat, o emeti les poques paraules de consol esperades en va, que no s'han trobat en el viure quotidià.
Poc que ens atreviríem de censurar en altri com s'han de gastar els cabals, ni, per descomptat, dirimir qüestions de caire moral; en tot cas sí que apuntaríem que la plenitud de l'amor millor cercar-la en d'altres indrets.
