Quina visió estratègica defensem pel model turístic a l'horitzó 2030?

La jornada de 27 de setembre va tractar la qüestió de "quina és la visió estratègica que necessiten les Illes Balears per reposicionar-se en l'escenari global?". En el context d'aquesta jornada es va presentar la ponència: "La sostenibilitat del model de creixement de Balears: noves aportacions per al debat" signada per Carles Manera, Javier Franconetti i Ferran Navinés en representació del Col·lectiu Alternatives (iniciativa sorgida a l'empara de les Fundacions Gabriel Alomar, Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró). Una de les qüestions que plantejàvem en aquest treball és la següent: és el model turístic balear un exemple a seguir?

Aquesta pregunta requereix un aclariment previ que es pot formular amb una altre pregunta: a quin període ens referim? Així, si es representa pel període 1964-2011 la evolució relativa de la renda per càpita de Balears respecte al nivell 100 Espanya, aquesta presenta la forma de una V invertida amb el seu punt màxim a 1985 amb un diferencial a favor de Balears de més de 65 punts bàsics, mentres per 2011 aquest diferencial pràcticament ja ha desaparegut. Per tant, no sembla que a partir de 1985 el model turístic balear es pugui defensar com un model d'èxit, ja que més turistes no han suposat més renda per càpita relativa respecte a Espanya sinó menys.

Quina és la causa d'aquest canvi de comportament en l'evolució de la renda per càpita?

Com es ben sabut la renda per càpita és la relació del PIB respecte a la població resident. Per tant, per explicar aquest canvi de comportament de la renda per càpita caldrà explicar què ha passat amb el comportament del PIB i de la població.

Des del punt de vista de la població existeix un consens total en el sentit de què s'ha donat un major creixement de la població respecte al creixement del PIB. És obvi que a Balears s'ha donat un enorme creixement de la població. Així, des de 1985 Balears ha augmentat llur població més d'un 65%, assolint en torn al milió de residents, mentre Espanya només ha crescut per sobre del 20%. Aquest consens es trenca a l'hora de donar una explicació a perquè s'ha produït un alentiment en el ritme de creixement del PIB respecte a Espanya a partir de 1985. Nosaltres hem optat per explicar aquest mal comportament relatiu del PIB recorrent a la hipòtesis explicativa de l'Escola de Cambridge i reformulant la tercera llei de Kaldor, la qual estableix que economies altament terciaritzades en serveis tradicionals i de baix valor afegit, cas del turisme, acaben per créixer menys en relació a d'altres economies més industrialitzades, ja que la productivitat del factor treball en la indústria és superior a la dels serveis tradicionals.

Llavors ens podem preguntar: i per què Balears s'ha especialitzat en el sector serveis i en concret en comerç i hostaleria?, doncs, per la raó que aquestes activitats han sigut i són les que presenten un millor comportament històric de la seva taxa de benefici, i ja sabem que les inversions privades es canalitzen cap a les activitats que generen una major rendibilitat.

I aquí entrem en matèria. La taxa de benefici es pot explicar d'una forma senzilla, como la combinació de la productivitat del capital, que en hostaleria es resumeix per l'ingrés que genera la inversió per un llit disponible, i per la productivitat del treball, és a dir, pel valor afegit que genera cada treballador. L'equilibri estable seria que ambdues productivitats fossin de la mà. Què fa malament el nostre model turístic des de mitjans de 1985 per a no generar que a més turistes es produeixi més renda per càpita? Doncs que davant d'una constant caiguda de la productivitat del capital, la taxa de benefici s'està mantenint gràcies a què cada vegada del valor afegit generat per l'explotació hotelera, una part menor va a parar als treballadors via controlar cada vegada més els salaris i les condicions de treball, amb un clar empitjorament del Indicador de la Qualitat del Treball, de l'Índex de Benestar Social i dels indicadors Leaken, que es poden consultar fàcilment pel període 2001-2011 a les memòries del Consell Economic i Social sobre l'economia, el treball i la societat de Balears. O dit més clarament: davant la tendència negativa que presenta la productivitat del capital s'ha optat per recuperar beneficis via ajustos salarials.

I ara bé la pregunta del milió. I de què depèn en aquest tipus de negoci la evolució de la seva productivitat del capital? Perquè si no sabem com recuperar aquesta productivitat difícilment canviarem la lògica del model actual amb tots els seus efectes negatius: pèrdua de renda per càpita i de ben estar social i de deteriorament de les condicions laborals i socials.

En el nostre treball s'infereix que el creixement de la productivitat del capital en aquestes empreses de serveis depèn directament del grau de ocupació dels llits disponibles, de la capacitat d'incrementar preus, e inversament de la taxa de creixement de l'estoc de capital o inversió neta necessària per a poder comercialitzar noves places d'allotjament per ús turístic. Només en el cas de què la qualitat de les noves places permeti millorar més que proporcionalment el nombre de nous clients a un major preu, és possible llavors pal·liar els efectes negatius que sobre la productivitat del capital i sobre la taxa de beneficis exerceix l'increment de noves places en un mercat que ja es pot considerar madur i en molts casos saturat.

Igualment s'infereix de cara al futur els efectes perniciosos que sobre les rendibilitats de les explotacions actuals pot suposar un episodi d'inversions especulatives en la compra-venda d'actius immobiliaris en el sector, tal i como ja s'està produint, perquè l'alça dels valors de l'estoc de capital motivades exclusivament por un efecte-preu i per la financiarització de l'economia, pot repercutir, suposant constant la resta de variables, una caiguda de la productivitat del capital i de la taxa de benefici o rendiment de les inversions actuals que se estan produint en la modernització de l' actual planta hotelera. En aquest sentit les recomanacions de política econòmica que es poden fer al Govern regional no són negligents.

*Director de la oficina de Salomó & Bonet-Godó asesores en Palma