ortam quasi un any d´incertesa pel que fa a la governabilitat estatal. Des del desembre passat, s´han succeït dues eleccions generals, dos intents d´investidura, eternes negociacions, i un "tacticisme" polític portat a un punt que ratlla l´esquizofrènia. També hem pogut observar el comportament dels distints partits polítics, des de l´immobilisme del Partit Popular, la contínua erosió de Ciudadanos, la crisi d´autoestima de Podemos i com a traca final la fulminació del secretari general socialista pels seus mateixos companys per facilitar la investidura de Mariano Rajoy. Qui ens ho havia de dir fa un any!

Durant aquests mesos, i rere dos intents fallits d´investidura ha quedat palès que cap dels dos principals partits estatals han sabut generar al seu voltant els suficients acords i pactes en favor dels seus respectius líders. El rei està a punt d´iniciar una nova ronda de consultes que pel que sembla desembocaran en el tercer i definitiu, intent d´investidura, que al igual que els dos anteriors, tenen un factor comú: el pacte assolit pel candidat amb Coalición Canaria.

Coalición Canaria, nascuda el 1993 està formada per diferents partits i formacions amb un comú denominador: obtenir de la metròpoli (Madrid) el més alt grau d´autonomia política, així com els màxims recursos econòmics possibles. Als darrers vint-i-cinc anys i mercè a una contínua política de pactes, els canaris han assolit grans avanços sobre aquests dos objectius, la qual cosa ha redundat directament sobre el benestar dels ciutadans canaris.

Entre altres coses, les Canàries gaudeixen d´un règim fiscal especial de veres (no com el nostre), un tipus d´IVA propi, denominant IGIC, que a més de ser específic per a ells, és reduït! Basta pensar que quan nosaltres pagam els nostres productes o serveis a un tipus del 21%, ells ho fan al 7%. La cosa no acaba aquí, perquè llavors l´Estat mitjançant convenis i partides pressupostàries addicionals destina una gran quantitat de diners a inversions i despesa general per a aquest territori que, igual que nosaltres, també és Espanya insular. O no som tots iguals? Sembla ser que no.

Les Illes Canàries elegeixen quinze diputats al Congrés, que es distribueixen actualment així: 6 del PP, 3 del PSOE, 3 de Podemos, 2 de Ciudadanos i tan sols un de Coalición Canaria. Convindran amb mi que tan sols un dels quinze és conegut i a més gaudeix de força negociadora; aquest no és altra que la diputada de CC Ana Oramas. Ella ha estat rebuda pel rei a les rondes de conversacions, però això no és important, només és protocol; el vertaderament important és que s´ha assegut amb el PP i a canvi del seu (únic) vot per a la investidura ha aconseguit entre altres el següent per als ciutadans canaris:

-Pagar menys imposts mitjançant el seu règim fiscal especial.

-Augmentar les competències i incrementar la dotació econòmica.

-Diners per a obres hidràuliques, habitatge, infraestructures turístiques, carreteres i educació.

-Una reducció del preu de l´aigua.

-Un nou sistema de gestió aeroportuària diferenciat dintre AENA.

-Bonificacions al transport portuari.

-Relació directa de Canàries amb Brussel·les avalada per Madrid.

-Etc.

Això de tenir pes específic a Madrid!

Ha aconseguit més la diputada canària per a la seva comunitat, que els nostres vuit representants durant dotze legislatures. Per cert, han sentit vostès piular als nostres diputats durant aquests onze mesos? I això que són de quatre formacions diferents!

Mentre això succeeix a Madrid, nosaltres continuem immersos en discussions bizantines que no porten enlloc, amb un espai nacionalista atomitzat, dominat per una lluita caïnita on tothom intenta demostrar que ell és l´únic capacitat per portar l´estendard d´aquesta terra. Però si a Mallorca ni tan sols som capaços de triar una data del calendari per celebrar la nostra festivitat!

Des d´El Pi, Proposta per les Illes sempre hem dit que hem de defugir d´una vegada del debat d´esquerres o dretes, sobiranisme o nacionalisme i seguir la senda que ens marquen els canaris, per assolir d´una vegada representació a Madrid que vertaderament prioritzi el benestar de la nostra terra i faci valer tot el que avui aquesta comunitat aporta a l´Estat a canvi de quasi res. Tristament cal recordar que ocupam els darrers llocs en despesa per habitant en educació, sanitat, inversions, etc.

S´imaginen vostès què passaria si ara mateix Balears disposàs d´un diputat a Madrid en les mateixes condicions que Coalición Canaria?

* Membre de l´executiva autonòmica d´El Pi Proposta per les Illes Balears