Em deia una persona posada al dia que si Mallorca deixàs de produir cereals, ametlles, garroves, ovelles, porcs, raïm, oli... no passaria res: depenen gairebé al cent per cent de l'exterior. I això és una llosa terrible per a qualsevol grup humà. És veritat que la globalització ha comportat actuacions mai no pensades abans, com per exemple que mengem fruita feta a Xile, o productes de qualsevol banda del món, però això, precisament, hauria de fer pensar les persones que tenen l'obligació d'anar unes quantes passes endavant. Em referesc als consellers d'Agricultura, d'Economia, de Turisme... o al Govern en ple, ja que es tracta d'una actuació ben transversal.
En alguns països nòrdics la normativa marca que s'ha de consumir, almenys, un 55% dels productes propis. Això vol dir que hi ha creada una consciència que té com a finalitat salvaguardar el territori i la gent que hi habita, amb un equilibri entre l'oferta i la demanda en tots els sentits. Imaginem, idò, que els ramaders de Mallorca tenguessin assegurada la venta d'ovelles, porcs... en un mercat de més d'un parell de milions de persones, sense sortir de l'illa; o que els productors de garroves, ametlles, vi, oli... aconseguissin que aquell mercat fos capaç de donar sortida als seus productes. Perquè hi hagi animals i arbres, hi ha d'haver terra, i ben cuidada. També hi ha d'haver gent que hi treballi i que en tregui un profit, i pugui viure'n.
Fa unes setmanes s'ha celebrat a Lloret de Vistalegre la Festa del Sequer: cent trenta-dues varietats de figues fetes a Mallorca, productes elaborats a partir d'aquest fruit que mai abans no s'havien vist... I si anau a un supermercat trobareu que les nostres figues no tenen cap espai, de fet, es venen aquests productes fets a Extremadura o a altres bandes de la Península, o fins i tot al nord d'Àfrica. Per què no som capaços de confeccionar un teixit econòmic i productiu a partir dels nostres productes? L'ajuntament de Lloret vol donar i en bon criteri un altre sentit a aqueixa festa, perquè no ens podem permetre el luxe de celebrar un temps passat, revestit de rebosillos, caduc i sense futur; tots els pobles de Mallorca tenen un potencial enorme a partir de les xarxes locals, però han de poder trobar el seu lloc en aquest món salvatge de l'oferta i la demanda.
I dins tota aquesta empremta de futur hi tenen molt a veure els hotelers. Voldria unes persones emprenedores que sabessin copsar el moment històric que vivim, i que fessin un plantejament esperançador i que, a la llarga, reportaria guanys per a tots. Tots els hotels de Mallorca haurien de consumir, en la mesura de les possibilitats, productes d'aquí, res de dur aquests containers plens de menjar envasat per donar en els tot inclòs. És veritat que el mercat global s'hauria de reduir, però l'explotació sense límits no té futur per ningú. I una Mallorca degradada, sense recursos, sense possibilitats de viure del sector primari, amb una sobreexplotació desmesurada i contínua, sense cap control, és la mort agònica de tot el sector.
M'agradaria una patronal hotelera al servei, també, de les persones que viuen aquí, que albirassin més enllà de la immediatesa, que l'equilibri i el seny que tothom clama no és cap caprici, i que, a més a més, aquesta és una gran oportunitat per reivindicar-se com a motor econòmic, però també social i cultural, d'una illa que hauria de tornar als seus principis. El tribut econòmic turístic podria esdevenir una petita passa cap endavant, però això de renegar-s'hi és, altra vegada, tirar pedres damunt les nostres teulades, les seves i les nostres. Travelam amb les mateixes poquedats que mai no ens han deixat treure el cap. Tant de bo que el seny retorni, i l'entesa, per tal que la nostra illa esdevengui un lloc de qualitat i esperança; l'única sortida possible.
