Tribuna

Pla de Consum Cultural IB 2020

21.09.2016 | 01:24
Pla de Consum Cultural IB 2020
Pla de Consum Cultural IB 2020

Sis mesos. Al mes de febrer passat vaig poder assistir a un acte obert, a la seu de Més per Palma, on Miquel Perelló donava comptes de la seva gestió a la regidoria "que li havia tocat": Cultura. Va dedicar gran part de la sessió a desgranar les dificultats que havia trobat: va recordar que, fruit del pacte de govern municipal, no governava amb el seu programa, i que en els sis mesos que portava, només havia pogut tractar les urgències: la feixina, la nit de l'art, el santcrist de la sala de plens, el casal Balaguer, el relleu en la direcció de les fundacions, amb l'enrenou del cas Copado, etc. Va dir que el seu càrrec estava a disposició del partit i que esperava que les coses millorassin. Francisca Niell que l'acompanyava va atribuir part de les dificultats a una manca històrica de planificació en cultura dins l'administració. Acabaren l'acte demanant als assistents paciència, paciència i temps per a veure els resultats.

Dos anys. Fa unes setmanes he escrit un missatge a diversos càrrecs del consell polític i de l'executiva de Més per Mallorca. L'inici del missatge sempre el mateix: explicava que estava treballant el tema de les polítiques culturals i que estava preocupat per com anaven les coses. Les respostes han estat diverses: una part, tot i llegir el missatge, no ha respost; una altra s'ha mostrat dialogant, però tirant pilotes fora, i una darrera part s'ha mostrat proactiva, demanant propostes que ajudin a millorar la situació.

Un dels interlocutors, havent parlat amb Bel Busquets, secretària general del PSM, m'ha dit que s'estan posant tots els esforços a redreçar la situació, sense especificar si es refereix a l'herència del PP o a l'actual gestió, i que el balanç s'ha de fer a mitja legislatura o bé al final. És cert, per fer coses es necessita temps. I ja que el programa polític sembla que ha deixat d'existir, la pregunta més important és: què es vol fer?

Pla de Consum Cultural IB 2020. M'he posat en contacte amb el PSIB per demanar-los què estava passant amb el pla de cultura que la presidenta Armengol va anunciar el mes de maig. Després de diverses gestions m'han dit que la direcció general de Cultura no els hi envia la informació.

Sembla que la Conselleria ha decidit fer un diagnòstic previ a les actuacions que encara estan per venir. El títol de l'informe, "El consum cultural a les Illes Balears", s'ha encomanat a l'empresa on treballa el que va ser coordinador de la campanya de Més per Mallorca, Jaume Garau, i explica més clarament que tot els mítings fets fins ara, quina és la concepció de cultura del partit: el ciutadà com a consumidor i la cultura com a mercaderia.

Quan Més parla del "dret a la cultura", parla del dret a consumir-la. I en això no difereix en res del Partit Popular o Ciudadanos que, teòricament, són formacions que se situen a l'altre extrem de l'espectre polític. L'accés a la cultura que proposa es fonamenta a passar l'IVA en els productes culturals, del 21% al 4%. En el seu discurs, la cultura és entesa com a element quantitatiu i no qualitatiu, conformador i no emancipador. Són 500 euros per a comprar llibres en una societat analfabeta. Es reclama el "dret" a tenir un iPhone 7. Un "govern de la gent" que fa cua davant les indústries culturals. Que no es planteja la redistribució de la riquesa, ni la justícia social. Que rega de continguts a la indústria hotelera amb 400.000 euros, sota l'eufemisme de turisme cultural.

Legislatura. Bel Busquets demana temps. Què passarà si a mitja legislatura s'adonen que no eren aquestes les polítiques culturals que s'havien compromès a fer? Hi ha un pla B? Hi ha algú que estigui fent feina en ell? La resposta és no, i no n'hi haurà cap. Els temps polítics, en principi, no ho permeten, el darrer any de legislatura és de campanya electoral i amb un sol any per a corregir no hi ha marge d'acció, cal sumar les dues dimissions que hi ha hagut de moment.

Per altra banda, un instrument ideat per a aquesta situació, com la rendició de comptes, s'ha mostrat, després de l'acte organitzat per l'ajuntament de Palma, com un instrument de propaganda política més que com un control del poder institucional per part de la ciutadania. La rendició de comptes sense uns objectius calendaritzats i sense unes conseqüències en l'incompliment dels compromisos és un concepte buit de tot contingut.

El dia a dia es menja pels peus als càrrecs polítics. Hi ha un petit grup que creu en els compromisos adquirits i que està disposat a canviar les coses i uns altres que deleguen, pensen que tot va bé o es veuen incapacitats. No passa el mateix als altres partits? Com ajudam als primers? Com sortim de l'impasse?

* Analista de polítiques culturals
http://culturoscopia.blogspot.com.es

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Síguenos también en...

 
Enlaces recomendados: Premios Cine