06 de agosto de 2016
06.08.2016
Tribuna

Cotxes i vianants. Cal reinvertir les prioritats?

06.08.2016 | 02:07

La conquesta de l'espai públic per a destinar-lo a l'aparcament i circulació de vehicles ha repercutit progressivament en la minva de la qualitat de vida en aquesta ciutat des que, a la dècada desenvolupista dels anys 60, es va decidir apostar per la mobilitat amb cotxe. De llavors ençà hem seguit uns esquemes de creixement il·limitat prioritzant a l'espai públic l'aparcament o els carrils de circulació en contra dels interessos dels que es desplacen a peu o amb un altre mitjà.

Recentment, la ciutat comença a prendre consciència del problema del renou, de la pol·lució i a patir la falta d'aparcament i els embossos... Vivim a una ciutat dissenyada per al cotxe, però no per a les seves conseqüències, fruit de la desvinculació de l'urbanisme i la mobilitat. Si afegim a l'equació un dèficit històric pel que fa a la inversió en transport públic i en mitjans alternatius, ens trobam amb una situació difícil de reconduir.

Amb la creació d'aparcaments soterranis es va començar tímidament la reconquesta de l'espai públic i han estat possibles nous eixos de vianants com Via Roma, Blanquerna o Antoni Maura. Tanmateix, és una mesura que possibilita el canvi d'ús de l'espai, però no canvia el model. Per a fer factible una transformació del model de mobilitat és necessària una diversificació de l'oferta de mitjans de transport, és a dir, una millora de la xarxa de vianants i ciclistes a tota la ciutat, i aconseguir que el transport públic sigui la millor opció per a un important percentatge de la població.

Aquesta progressiva cessió de terreny que ha realitzat la ciutadania vers el cotxe privat és precisament un dels grans tòtems fins ara aparentment intocables del debat de la mobilitat de la nostra ciutat. Un debat que no és sols nostre i que arreu del món ve esperonat pel problema global del canvi climàtic. La Unió Europea marca el ritme per a capgirar la situació i la Declaració de Bremen, que s'erigeix com un instrument per a la planificació de la mobilitat sostenible a Europa, n'és un clar exemple.

Les receptes no són noves i tots tenim clar que la consecució de consensos és fonamental per tal de garantir polítiques de llarga durada a qualsevol espai. Però és aquí on justament solem trobar un altre entrebanc: quan traslladam un consens general a favor del medi ambient i la mobilitat sostenible, i ho traduïm en mesures concretes, és quan es produeix el principal decalatge o trencament d'aquesta línia de connexió. D'exemples en coneixem prou i van des de la construcció de més carrils bici fins a altres aparentment més anecdòtics, com són l'eliminació dels cotxes davant el Mirador de la Seu. En aquest debat, podem incorporar-hi la proposta que ha fet l'Ajuntament de Palma per tal d'avançar en la pacificació del trànsit rodat al centre històric de la ciutat, propiciant una vertadera reinversió de les prioritats i on, aquesta vegada sí, sigui el vianant el beneficiat en aquest nou ordre.

La conclusió és que dins l'actual marc municipal per a excel·lir en un altre model de transport tenim un Pla de mobilitat urbana sostenible (2014) que hauria de ser per a tots els ciutadans una vertadera carta magna del que volem ser com a ciutat. Els límits en aplicar-lo ens els imposarà la disponibilitat econòmica però també la implicació ciutadana. No obstant, les conseqüències de no fer-ho les pagarem globalment a nivell ambiental i localment tant en qualitat de vida com econòmicament. Precisament el lema de la pròxima Setmana Europea de la Mobilitat 2016 és: "Mobilitat intel·ligent, economia potent".

Les característiques físiques de la nostra ciutat fan possible una mobilitat sostenible per a una important majoria. Si, a més, pensam que ha augmentat el percentatge de la població que no pot disposar de cotxe i que la mobilitat és un dret que hem de garantir, és ben hora de començar a planificar la ciutat per tal de democratitzar-la i possibilitar un necessari canvi d'hàbits, millorant els transports alternatius i recuperant l'ús més eficient de l'espai públic que ens lliga i referencia com a col·lectivitat. La causa del problema ja la coneixem, la solució també. Ara sols falta estar tots convençuts que hem d'aplicar-la perquè sigui un èxit.

* Tinent de batle de Mobilitat i directora general de Mobilitat a l´ajuntament de Palma

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine