Tothom comença a tenir clar que el futur passa per les energies renovables, que el canvi climàtic ja no és una teoria sinó un fet i que si no ens posam a fer feina, encara que només sigui a escala local, els efectes globals del canvi ens afectaran seriosament. Precisament fa uns dies es celebraren unes jornades sobre energies renovables i paisatge, organitzades pel departament de Territori del Consell Insular de Mallorca i el Col·legi d'Arquitectes. L'objectiu era posar sobre la taula tots els factors que convergeixen en aquest món que, al cap i a la fi, té una forta incidència sobre el nostre territori i paisatge.
Allà coneguérem una mica tot l'entramat, paradoxalment obscur, que és el món de l'energia i el perquè, per exemple, Alemanya és capdavantera en renovables tot i no tenir grans instal·lacions hidroelèctriques i menys sol que Espanya. En una visió històrica es recordà com, a l'inici, l'electrificació dels nostres pobles anà a càrrec de iniciatives locals, com la fabrica d'electricitat d'Alaró o la de la costera de Sóller. Aquest sistema de producció, proper i integrat, a poc a poc, va anar desapareixent, a mida que s'anaven consolidant les grans empreses productores, que acabaren centralitzant tota la generació d'energia i convertint-se en un gran lobby de poder. Durant els anys de desenvolupament desbocat, aquestes empreses planificaren el seu creixement en base a una demanda que cada any augmentava exponencialment i així es projectaren grans centrals elèctriques totalment fora de mida. En arribar la crisis, el consum s'estancà i sembla que no tornarem als nivells de creixement d'abans, per tant ara tenim unes instal·lacions sobredimensionades que s'han d'amortitzar, és l'anomenada bombolla energètica. Si a tot això hi afegim l'entrada al sistema d'energia provinent de petits proveïdors locals de renovable, entendrem el perquè les grans empreses s'oposen a la implantació d'aquests proveïdors que no controlen i que els fan perdre rendibilitat. El resultat de tot això és un marc jurídic complexíssim que, al servei d'aquests grans lobbys, obstaculitza enormement la implantació de renovables, arribant a l'absurd del famós impost al sol, amb el qual es pot penalitzar als petits consumidors que generen la seva pròpia energia i per tant no contribueixen al manteniment del gran sistema centralitzat.
Tot i això, els territoris insulars funcionen de forma una mica distinta, ja que aquí, encara que estam connectats per cable amb la península, la producció d'energia és molt més cara que a la resta de l'Estat. Posant números a l'engròs i a manera d'exemple, si el sistema cobra i paga als usuaris i productors 50 euros/megawatio hora (?/MWh), el cost de producció d'aquesta energia a un territori insular s'aproxima als 100 ?/MWh. Així si un promotor vol abocar energia al sistema la cobrarà, seguint el números de l'exemple, a 50 ?/MWh. Amb aquests preus tan baixos les úniques instal·lacions fotovoltaiques rendibles són les de grans dimensions, com les que ara es volen plantejar a Mallorca i que poden arribar a ocupar més de 70 hectàrees.
Però justament si a les Illes la producció és molt cara el sistema sí que es podria permetre primar una mica les energies renovables, ja que si, per exemple, les pagassin a 75 ?/MWh, encara estalviaria uns 25 ?/MWh respecte al que li costa produir-la de manera tradicional. Així es justifica la pressió que actualment estem vivint per la qual grans grups inversors, volen apostar per construir parcs de producció a la nostra illa i que, amb molta probabilitat, un cop s'aprovin a Madrid les primes excepcionals per als territoris insulars, podrien veure com els seus marges de benefici augmentaven espectacularment.
Durant la jornada també es va concloure que avui en dia, si s'eliminàs la incertesa de l'impost al sol, la tecnologia fa perfectament viable, econòmica i funcionalment, que els habitatges puguin generar bona part de l'energia que consumeixen. L'únic problema és que la implantació d'aquest nou sistema serà un procés lent i que possiblement sempre necessitarem de plantes generadores que completin les necessitats domestiques.
Així les coses, considerant que ara per ara només tenim un 2,5% d'energia d'origen renovable (únicament fotovoltaica en el cas de Mallorca), com ho hem de fer per aconseguir la sobirania amb energies netes?
El Pla Director Sectorial Energètic actual, és molt poc aclaridor, ja que seguint la política neoliberal imperant, es limita a dimensionar si s'apostàs per l'energia fotovoltaica quina superfície en hectàrees seria necessària o, si s'apostàs pels aerogeneradors, quants de molins s'haurien d'instal·lar, deixant-ho tot a la iniciativa privada i definint només a quines zones de Mallorca no està permès instal·lar els parcs.
Així, ara ens trobam que els grans grups inversors, seguint únicament criteris de rendibilitat i disponibilitat de certes finques, van presentant projectes a l'administració per aconseguir les autoritzacions pertinents, que com estam observant difícilment s'ubiquen a llocs idonis i són molt mals d'integrar.
A les jornades, també es tractà la importància dels estudis d'impacte paisatgístic, aquesta figura ara inexistent a la nostra comunitat, orfe d'una llei de paisatge, que sigui capaç de convertir en ciència, el que molts consideren de manera despectiva com un criteri subjectiu. No es tracta de dir si a un li agrada més o menys un moli de vent, es tracta d'avaluar el que la societat és capaç o no, d'admetre a partir de certs criteris: estètics, culturals, patrimonials, ambientals, etc. En un estudi seriós, el mes important és la recerca de la ubicació idònia, cosa quasi irrealitzable si ja es parteix d'una parcel·la concreta. Així tot plegat i ja per concloure, no seria més lògic que el Pla Director Sectorial Energètic fos més concret?, definint quantes instal·lacions noves serien necessàries i desprès d'un estudi rigorós d'implantació paisatgística, proposàs els indrets on aquestes s'han d'implantar? Tal com fan altres plans directors sectorials, com el de residus. Posteriorment l'administració competent hauria d'aconseguir la disponibilitat dels terrenys seleccionats i després, si així es consideres oportú, deixar entrar la iniciativa privada.
Ens diran que el temps corre en contra nostra, que és necessari aprovar les grans instal·lacions que ara s'estan plantejant, ja que per exemple es inassumible que el Murterar segueix cremant carbó d'unes mines a cel obert tercermundistes. Però tal com es proposava a les jornades si posam totes les cartes sobre la taula també sabríem que, per exemple, tot i que és evident que el Murterar s'ha d'acabar tancant, el gasoducte està a punt d'arribar allà i per tant és imminent el canvi del carbó per gas.
Mallorca està plena de decisions errònies i precipitades, així que abans de continuar amb un sistema de transició cap a les energies renovables insatisfactori, el que realment urgeix és plantejar el model energètic que volem i com l'implantam. Ho apostam tot a les fotovoltaiques?, volem mega parcs solars, ubicats segons criteris d'oportunitat, difícilment integrables en el territori i promoguts per capital de fora? És possible aprofitant les primes que vindran, pensar en una planificació estratègica d'horts solars d'una dimensió mitjana, ubicats a indrets relativament propers als consumidors i seleccionats amb criteris d'integració paisatgística en el que puguin participar capitals locals?
Aquestes són les decisions urgents i no precipitar-nos aprovant instal·lacions per penjar-nos el diploma que hem augmentat el tant per cent d'energies renovables. El que des de Mallorca l'any que ve haguem aprovat tants de megawatios de renovables, vist a escala global, és irrisori, el que triem un model de transició millor o pitjor, ho patirem tota la vida.
