12 de junio de 2016
12.06.2016
Tribuna

Idò nosaltres sí que el tomaríem

12.06.2016 | 02:45

Aquestes darreres setmanes ens hem pogut arribar a avorrir de sentir xerrar del monument de sa Feixina. A favor i en contra, però sobretot a favor, donada la intensitat de la campanya empresa per una de les associacions que el defensen.

Sabíem que som un país amb poca sort pel que fa al patrimoni. Sovint incapaços d'entendre què és i com i per què s'ha de conservar. El que no podíem imaginar és que per una de les poques vegades en què la gent es mobilitza, ho fes per defensar una cosa que no té cap defensa possible. I a més en els casos benintencionats utilitzant uns arguments que ho mesclen tot, per ajudar encara més a la confusió general.

Començarem per dir-ho clar i evitar els jocs de paraules i malentesos: qualsevol decisió a favor o en contra de la demolició del monument al creuer 'Baleares' en els jardins de sa Feixina, és una opció ideològica, com no podia ser d'altra manera donat el seu origen. Ja fa uns mesos, Josep Quetglas, professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) durant molts d'anys, avisà de la impossibilitat de descontaminar-lo. És un monument dels vencedors d'una guerra civil. Recordem que el projecte construït es trià entre devers vint propostes presentades al concurs que es convocà en record dels mallorquins morts quan s'enfonsà aquest vaixell de guerra l'any 1938, a conseqüència d'un bombardeig de l'aviació republicana. La proposta es presentà amb el títol "Inmortalidad" i n'eren autors els arquitectes Francesc Roca Simó (1874-1940) i el seu fill Antoni Roca Cabanellas (1909-1986) i l'escultor José Ortells (1887-1961). El monument va ser inaugurat pel dictador Francisco Franco el 1947 i finalment pareix que se situà en un emplaçament diferent del que havien pensat els seus autors, que, pel que sembla, se l'imaginaven a la Riba, com un far que entrava dins la mar.

És important entretenir-nos en aquests detalls perquè una de les justificacions més utilitzades aquests dies per defensar el monument és que l'autor n'és l'arquitecte Francesc Roca i Simó, ara pareix que feliçment redescobert. És evident que Francesc Roca va ser autor d'obres molt interessants, a Palma i a Rosario (Argentina), on va passar bona part de la seva trajectòria professional, això ningú no ho discuteix. Però qualsevol persona que s'hagi interessat per la seva arquitectura difícilment podrà defensar que el monument de sa Feixina sigui una obra significativa a la seva trajectòria. Acabat set anys després de la seva mort, en un emplaçament segurament diferent del que proposava, defensar el monument utilitzant la seva autoria no és fer-li un favor. Ben al contrari, ens recorda les malifetes que sovint es fan a les obres completes dels escriptors, obsessionades en incloure texts de circumstàncies que difícilment l'autor hagués recuperat. En arquitectura, totes les obres tenen autor, però les trajectòries professionals no sempre permeten que l'autoria sigui un argument per haver de considerar-les patrimoni. Hi ha obres que mereixen ser-ho i d'altres que no.

No queda més remei que insistir en obvietats com aquestes, vist cap on ha derivat la polèmica. Com el fet d'argumentar que hi ha arquitectura feixista digna de ser conservada. Evidentment! Però és arquitectura feixista el monument? Els mateixos que el defensen argumenten que no, idò de què estam parlant? Justament si volem aclarir les coses, valdria més no embullar i tractar d'analitzar aquesta obra objectivament, sense cercar excuses d'autoria o d'estil ni voler defugir la seva càrrega ideològica.

Això és el que va fer Catalina Cantarellas, professora d'Història de l'Art, en el seu informe del 2009, quan es dubtava sobre què fer amb el monument, en el qual afirmava que no havia trobat cap motiu que permetés considerar-lo patrimoni i que, per tant, podia ser demolit en compliment de la llei de memòria històrica. Per desgràcia aquesta argumentació no va voler ser tenguda en compte pel consistori d'aquells anys i es procedí a la seva contextualització amb els resultats que tots coneixem.

Set anys després ens hi tornam a trobar. Ara ja però amb la mobilització dels sectors que demanen la seva conservació jugant a confondre: que sí és un bé patrimonial, que si és de tal autor... Per això són d'agrair els arguments que ha tornat a exposar Catalina Cantarellas en un article de dia 31 de maig a Diario de Mallorca, reafirmant la seva opinió i desfent bona part dels arguments patrimonials que han sortit aquestes darreres setmanes. Per nosaltres també es pot tomar el monument. Si es fes, Palma no perdria cap element patrimonial i en canvi sa Feixina, a la fi, podria ser transformada en un espai públic per a tots els ciutadans, sense monuments que el condicionin.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine