11 de junio de 2016
11.06.2016
Tribuna

Temps de reparacions

11.06.2016 | 01:33
Temps de reparacions

Un titular que ha circulat recentment diu que a Mallorca el català se recupera. Se refereix al marc legal que l'envolta, no a l'ús efectiu. El nou govern que resultà de les darreres eleccions autonòmiques procedeix a reparar un per un els desperfectes que patí la llengua per obra del govern anterior, presidit pel senyor Bauzá. Així ha tornat la recepció de TV3, la del Canal 33 i del 3-24, per esmentar només algunes de les restitucions que consider importants.

Ben mirat, aquesta llengua nostra és ben desgraciada. Les seves possibilitats d'alenar depenen de com sia el qui comanda. Ara pot gaudir d'uns avantatges que li havia sostret el govern anterior, però no sabem per quin temps. Si a la pròxima legislatura el Partit Popular torna a ocupar el poder, possiblement perdrem altre cop els guanys suara recobrats.

Això no passa amb les llengües que gaudeixen de plens drets a les poblacions d'on són pròpies. El portuguès, el francès, l'italià, l'alemany i tantíssims altres idiomes no se veuen gens ni mica alterats segons si en els seus territoris respectius hi comanden dretes o esquerres. En canvi, la corda que manté subjecta la llengua pròpia d'aquí pot variar de llargària cada quatre anys. Vat aquí un punt que la democràcia no té resolt.

Hi ha disposicions favorables al català que de fet no passen de testimonials. N'és exemple el requisit de conèixer-lo per esser funcionari. El govern anterior l'havia reduït a un simple mèrit, que és com que no dir res. L'actual l'ha restaurat. Ho havia de fer perquè és inconcebible que un individu (mascle o femella) pugui exercir de funcionari sense conèixer la llengua del país on actua. És una qüestió de principi, però no passa d'aquí, perquè, si el funcionari no se'n vol servir, l'interessat que s'ha d'encarar amb ell tanmateix hi perd. No sé quines armes li dóna la llei per exigir tracte en la llengua pròpia. Si n'hi dóna, indefens davant la finestreta, no les esgrimirà. El qui va a una oficina pública més bé hi acudeix acoquinat i, més o menys inconscientment, se mira el funcionari com un superior i no gosarà enfrontar-s'hi per por de sortir-hi perdent. El ciutadà se preocupa sobretot pel seu problema particular i, si ha de passar al castellà, hi passa, la qüestió és fer via.

La situació del ciutadà davant el funcionari és semblant a la del malalt davant el metge, l'alumne davant l'examinador, el venedor davant el possible comprador, i en general a la del qui necessita un benefici davant qui l'hi ha de concedir. I els parlants de castellà solen prendre com una descortesia fer ús del català en presència seva, baldament sia per dirigir-se a un tercer.

Per tot quant acab de dir, no heu de pensar que jo haja rebut mal tractament de cap funcionari, al revés, les darreres vegades que hi he acudit, m'han tractat bé. Els temps han canviat: record la meva època d'estudiant en què t'havies d'humiliar davant l'encarregat d'una biblioteca pública, posem per cas. Avui, a les biblioteques que freqüent, hi reb un servici exemplar. I fa poc, a la secció d'imposts de l'ajuntament de Ciutat, el qui em va rebre se va desfer en atencions per resoldre'm l'assumpte que m'hi duia.

* Filòleg

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine