06 de junio de 2016
06.06.2016
Tribuna

Un conte de la lletera?

06.06.2016 | 02:45
Un conte de la lletera?

Afinals dels anys 80 i principis dels 90 a un poble hi havia una gran conservera i s'assecaven albercocs i es collien tàperes, hi havia diverses teuleres, vàries fàbriques de materials de construcció, una gran fàbrica de llet, una formatgera important i una gran matança, de les quals depenien molts ramaders. Fins i tot hi havia una fàbrica de punt i una de refrescs. Avui, totes aquelles indústries ja no hi són, només queden una fàbrica de gelat, menys de la meitat de les teuleres i fàbriques de materials de construcció, i un 10% dels ramaders. En el seu lloc ens trobam, en alguns casos ben exactament, amb sis grans supermercats; i l'única cadena que encara no hi era, ja hi està fent el que farà set. Com molts haureu endevinat, parl de Campos, que és el meu poble, i per tant el que més conec. Però segur que podria extrapolar l'exemple, just canviant qualque nom, a quasi qualsevol altre poble i ciutat de les illes.

Això es complementa amb una de les dades més il·lustratives de que circulen darrerament: fa quinze anys a les illes hi venien 6,5 milions de turistes l'any i érem la primera comunitat en renda per càpita de l'Estat. Enguany, en vendran el doble, tretze milions, i en canvi continuarem essent la setena comunitat en renda per càpita; com ja fa uns anys que passa.

A les illes, des de fa molts d'anys, es donen tres factors entrelligats: en primer lloc ens trobam amb què el sector del turisme (un sector amb molts "pros", però també amb bastants "contres") creix constantment i fermament. És un sector molt fort, una marca molt i molt potent, que s'ha de preservar, però que creix molt més quantitativament que qualitativament, i això significa que consumeix molts recursos públics tant directament com indirectament, no ajuda gaire a redistribuir la riquesa i provoca un gran increment de la mà d'obra poc qualificada (que va de la mà de sous baixos, els quals per la via dels imposts no poden contribuir quasi gens a sostenir l'estat del benestar).

El segon factor és que el sector industrial i l'agrícola i ramader baixen constantment, fermament, per molts de motius, des de fa dècades. Un dels motius principals ha estat que ambdós han tengut històricament molt poc suport de les institucions. La indústria ha estat oblidada, directament, i al sector primari mai no se li ha plantejat seriosament un pla per modernitzar-se, per ser competitiu i perquè pugui posar en valor, d'una vegada, tots els aspectes positius que aporta a la nostra societat, i al turisme, també.

El tercer factor que s'ha de valorar és que el nostre teixit empresarial (i també la nostra societat) cada vegada està més sotmès a la uniformització i a la despersonalització, a una globalització que té moltes coses bones, però que també en du moltes de negatives. Una de les principals la preponderància total i absoluta de les grans empreses multinacionals (deslocalitzades en tot el que els interessa) impulsores de productes estandarditzats i de consum massiu. Cada vegada perdem més identitat, més caràcter, més proximitat, i no és nostàlgia, és la constatació que com a societat hem perdut massa coses: massa sabors, massa sensacions, que voldríem que els nostres fills poguessin viure i que ja no ho podran fer. Això, en general, i amb molts de matisos, és així. Agradarà més o menys, però és així.

Arribats a aquest punt, des dels nostre sector, el de les empreses productives de Balears, només hi ha dues possibles vies a seguir: o continuar amb aquesta mateixa dinàmica que fa vint o trenta anys que arrossegam, o intentar començar a revertir-la. Com que un grup d'empreses optam clarament per la segona via hem decidit associar-nos, perquè creim que els sectors primari i secundari només podran començar a recuperar-se si col·laboram activament, entre nosaltres primer, i acte seguit amb les administracions públiques i amb la ciutadania. Amb humilitat, amb modèstia, però sobretot amb valentia i determinació i allunyats de qualsevol victimisme o folklorisme creim que a les illes és possible, i ben necessari, tornar a potenciar la indústria, sobretot la pròpia, i també els sectors agrícola i ramader.

Creim que ja tenim el més important, el més difícil d'aconseguir: uns grans productes. Teles de llengües, vins, formatges, sabates, embotits, mobles, galletes, ceràmiques i molts altres, de gran qualitat, bàsicament perquè hi ha molta tradició i molt d'ofici a darrera. Un coneixement valuosíssim (know-how en dirien ara), per preservar, per potenciar. Uns productes diferenciats, amb caràcter, que els produeixen empreses d'aquí, ben arrelades, que requereixen mà d'obra qualificada i que aporten valor afegit mentre ajuden tant a definir la nostra societat, com a enfortir-la, al temps que preserven, que preservam, un territori i un patrimoni amb mot de valor, però maltractats i menyspreats durant dècades.

Per tot això ens hem associat, per promocionar amb força els nostres productes entre la gent de les illes i els turistes que ens visiten, però no només això, també volem millorar la competitivitat de les nostres empreses, fer-les més fortes i que puguin obrir-se lloc als mercats internacionals. Fent-ho així, pensam que podrem fer créixer, crear llocs de feina qualificats, defensar les nostres tradicions i singularitats, i oferir a tots els consumidors productes de qualitat i amb caràcter.

Tot Europa fa anys que parla de la reindustrialització com una de les millors eines per fer front a la crisi, nosaltres també volem més indústria, però la volem, sobretot, amb arrels, propera, respectuosa, sostenible, diversa, valenta. Ens hi ajudau?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Lo último Lo más leído
Enlaces recomendados: Premios Cine