31 de mayo de 2016
31.05.2016
Tribuna

El monument de sa Feixina

31.05.2016 | 01:26
El monument de sa Feixina

Ens ho podem fer a la ratlleta. Si guanyeu vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?
Pere Calders

Amb el temps, tot s´esvaeix cantava Leo Ferré, però a voltes no és així. Fa quasi set anys vaig fer, a instància de la regidoria de Cultura de l´ajuntament de Palma, un informe sobre el monument de sa Feixina. El tema ha retornat i després dels avalots, voldria, per exemple, escoltar alguna cançó "per... oblidar tants consells plens de bona intenció... Una cançó... ben senzilla... Una cançó fugissera". Entre el caramull de desitjos, mai s´hi escolà el que ara faig. Succeeix, però, que un dia sí i un altre també, "el" monument reapareix; no és, senzillament, un monument, és ell, l´únic. No recordo tanta preocupació patrimonial en conjuntures recents.

"[No] desescric [el que vaig escriure]".
La llei de memòria històrica (LMH) i el monument. Dos informes i una simulació (setembre 2009 - gener de 2010). L´any 2009, per respondre a sol·licituds pel compliment de la LMH de 2007, l´ajuntament de Palma simulà emprendre el camí. L´enderroc de l´obelisc de la plaça de la Porta de Santa Catalina ben bé pogué obeir a algun "suggeriment" a més de a "reparar la memòria". No succeí res a despit de la peculiaritat de l´element; la seva aparença era discreta i no omplia "els ulls pel seu volum", d´aquesta funció ja se´n ocupava el monument al creuer ´Baleares´. Bé, demanem informes i ja ho veurem. Foren dos els emesos; teòricament cobririen l´article 15 de la LMH. Un, a càrrec de la que subscriu, es centrà en el valor patrimonial; l´altre anà a compte de dos professors de Dret. Respectivament van merèixer la qualificació de "no apte" i "apte".
El 09/09/2009 el vaig signar. Foren mesos de treball, d´incertesa, patiment i continus viatges a l´indret. La conclusió: el monument no reunia condicions per assolir valor històrico-artístic ni històric, segons els paràmetres que vaig calibrar. No vaig accedir a l´altre informe, no se m´acudí ni pensar-ho, però l´actuació no fou recíproca. El segon, anomenat "dictamen", es lliurà després. Sobre l´assumpte patrimonial manifestà que no era impediment que no gaudís de cap de les figures de protecció contemplades en la llei de patrimoni; era extret del meu informe, el qual tot seguit deia: "Ni el valor històric ni el valor artístic poden esdevenir un refugi... per encabir-hi allò que... ens resulta incòmode o problemàtic... L´art... no és l´aixopluc de tot... tampoc el patrimoni ho engloba tot". El "dictamen" complagué als comendataris; admetia la resinificació del monument i fou la base del decret de batlia (20/01/2010) per justificar la seva perdurabilitat. Si "el govern municipal ocultà la materialitat del monument amb una ficció, per la via d´una mascarada", era "lògic" que fes el mateix amb un informe no grat: el meu. De l´ardit i/o ocultació m´he assabentat fa poc. No és una circumstància excepcional, al marge de qui governi (governar no és el mateix que "manar") i de qui t´hi impliqui, la beateria o altres fenòmens.
I ara què? Alguns encara venim "d´un silenci... que no és resignat". És possible que no enfoques l´informe amb prou encert, és possible que errès... No obstant, segueix pensant que el monument s´emmarca en la consideració del no patrimoni.

Els veredictes en favor de la preservació.
Són diversos i no sempre formulats des d´una "mirada innocent" (E. Gombrich). Record els següents. a) La subscripció popular; és un dir. b) Les pedres no tenen ideologia; sobretot quan s´han sotmès a un camuflatge; a més, de quins tipus d´ideologia estem parlant? c) Forma part de la memòria. No convé ometre la complexitat dels termes "memòria" i "identitat". d) A Itàlia es mantenen edificacions fetes sota el feixisme: faltaria més! (De les construccions del nazisme crec que no se´n ha parlat, tampoc s´ha albirat la possibilitat d´incloure les del totalitarisme soviètic) e) Ni a Itàlia ni a Alemanya passa res amb aquestes qüestions, ai las! Les aportacions sobre l´ús (i abús) de memòria i cultura són nombroses i recents. f) S´han barrejat, sense cap contextualització, èpoques i llegats diversos; això no val, inclús pel joc de l´amagatall hi ha regles! g) És un testimoni pel futur; sí? què ens queda d´ell?; el què fou o el que s´ha decretat que fou?
Un argument ens ha esbalaït: "El descobriment d´un nou i fulgurant estel en l´arquitectura mallorquina: Francesc Roca Simó". És usual encarar les imatges de Can Casasayas de F. Roca (edificis acabats per G. Reynés) i de Can Milà de Gaudí (Diario de Mallorca, 24/05/2016). L´esglai esdevé de la hipòtesi que el primer pogué inspirar al segon. Esforça´ns, doncs, per estudiar l´avantguardisme de l´artífex illenc; és una tasca urgent perquè l´estatunidenc G. R. Collins en el recull bibliogràfic de 1973 comptabilitzà l´existència de 3.000 estudis sobre Gaudí. Des de llavors, s´han més que triplicat.
La consulta de fonts documentals avorreix, no obstant és profitosa per conèixer que el projecte del monument no era desproveït de la retòrica corresponent. I si llegim un poc sabrem que respongué a la normativa dictada pel ministeri de Governació al respecte.
Coda: Algú, crec, ho ha dit; no tinc present qui; li demano disculpes per l´apropiació. I si sa Feixina es declarés sòl urbanitzable, no es tancaria el tema?

* Professora d´Història de l´Art

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine