24 de mayo de 2016
24.05.2016
Tribuna

Final de cicle

24.05.2016 | 01:23
Final de cicle

La Fundació Gadeso publicà el maig de 2011 el número 1 de Temes socioeconòmics sota el títol "Pensions públiques: millorar la informació estadística per defensar-les millor". Des de llavors ens hem entestat a reivindicar més i millor informació estadística, i, la disponible, hem procurat analitzar-la i presentar-la a l'opinió publica sempre tenint en compte que darrere les xifres hi ha homes i dones. Hem intentat fugir de tecnicismes deshumanitzats, i empatitzar amb les persones, perquè "el pensament 'economicista' que hem promogut durant trenta anys no és intrínsec als humans. Hi havia una vegada en què vivíem les nostres vides d'una manera diferent" (Tony Judt).

Per tancar el cicle, acabam de publicar el número 73 de Temes socioeconòmics (disponible a gadeso.org) amb el títol "Les pensions a les Illes Balears (2009-2015)" en el qual fem una aproximació a l'evolució dels principals trets de les pensions a Balears en els darrers set anys. L'assumpte és dels més rellevants dels que hem tractat a les publicacions socioeconòmiques de la Fundació Gadeso, ja que cal tenir en compte que, en el període 2009-2015, el nombre de persones beneficiàries de pensions públiques (més de cent vuitanta-dos mil l'any passat) ha augmentat gairebé en un 11%, és a dir, entre el 15% i 16,5% del total de la població resident a Balears és pensionista de la Seguretat Social. Una dada prou important si es pren en consideració que, en el període de crisi, moltes i molts pensionistes han esdevingut en sustentadores principals en moltes llars, o s'han convertit en un importantíssim matalàs per a no agreujar el procés d'empobriment de les llars colpejades per la greu crisi, l'atur, i les polítiques de retallades dels altres serveis socials bàsics.

Més enllà d'això, les informacions més rellevants que trobareu a aquest darrer Temes socioeconòmics són: a) Les pensions de jubilació representen el 61% del conjunt de la cistella de pensions, i les de viudetat el 25%. b) Entre 2009 i 2015, el valor mitjà de la cistella de les pensions públiques ha augmentat un 19,3%. c) El valor mitjà del conjunt de pensions públiques segueix sent a Balears inferior al de la mitjana estatal, amb una diferència entre el -9,3% i el -7,9% pel període analitzat. d) En el període 2009-2015 s'han incorporat al sistema de pensions públiques un total de 78.288 persones perceptores de les diverses pensions, amb un augment del seu valor mitjà d'un 17%. Les noves pensions tenen un valor entorn d'un 20% més que la mitjana del total de la cistella de pensions. e) El nombre de pensionistes per jubilació ha augmentat en els darrers set anys un 16,6% (16.194 persones en termes absoluts). f) En el septenni 2009-2015, la quantia de les pensions de jubilació illenques en vigor han augmentat en 165,17 euros, és a dir, un 21,2%. El valor mitjà de les pensions per jubilació a Balears segueix sent inferior al de la mitjana estatal amb un diferencial que passa del -9,6% en 2009 al -8,3% en 2015. g) La quantia de les pensions per jubilació noves s'ha incrementat un 14% en el septenni 2009-2015 i tenen un valor superior al conjunt de les que estan en vigor d'entre un 26% i un 33,8%. h) En el període 2009-2014 el nombre total de pensionistes contribuents a l'Agencia Tributària s'ha incrementat un 4%. i) En aquest sexenni, la quantia mitjana de les pensions declarades a hisenda ha augmentat un 17,3%. j) Les dones són majoria entre la població pensionista, però tenen unes pensions més baixes. La bretxa de gènere en el cas de les pensions oscil·la entre el 26,5% i el 27,7% en el període 2009-2014.

Pel que fa a les conclusions destacaria, per una banda, que en el període 2009-2015 les pensions illenques han seguit millorant la seva quantia, car el sistema púbic de pensions és l'àmbit de l'Estat del benestar que manco retallades ha sofert. No obstant això, el ritme de millora s'ha moderat força, i el més versemblant és que en el futur immediat especialment a partir de 2019 quan entri en vigor la part substancial de l'última reforma de les pensions s'entri, per primera vegada en la història, en un escenari de descens del valor de les noves pensions. Per una altra banda, també és ressenyable que, ara mateix, la preocupació principal envers el sistema de pensions públiques hauria de focalitzar-se en la pèrdua de recaptació de cotitzacions socials, i en la sagnia a la "guardiola de les pensions" que l'extensió i l'agreujament de la precarietat i la pobresa laboral estan provocant.

Val a dir que, uns mesos abans d'aquell primer Temes Socioeconòmics, el desembre de 2010, havíem engegat la publicació Panorama sociolaboral que ha completat la capçalera amb la següent declaració de principis: "Una visió crítica de els anàlisis del mercat laboral balear". Idò des d'aquesta mirada critica i compromesa amb una societat menys desigual, a ambdues publicacions hem analitzat des del procés de transformació del nostre mercat laboral amb la pèrdua del seu, gairebé segur, efecte inclusió, la importància quantitativa i qualitativa de l'economia social i solidaria, o l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, fins a la dinàmica d'empobriment de bona part de la població illenca, el creixement de les desigualtats, o la situació de les pensions.

Ara, que tanquem aquest cicle, em plau acabar compartint dues coses. La primera, el neguit de no haver pogut investigar a base d'històries de vida de les víctimes illenques de la crisi, en la línia del recent llibre d'Enric Sanchis Los parados. Cómo viven, qué piensan, por qué no protestan (2006, PUV). I, la segona, el desig que Panorama sociolaboral i Temes socioeconòmics hagin ajudat modestament a una comprensió dels efectes humans de la crisi. Com editor d'ambdues publicacions, sempre he tingut present que els viatges molt sovint no són només a on vas, sinó per on passes i que n'aprens. Amb l'aprenentatge d'aquests anys, en els quals hem passat de la inestabilitat a la pobresa laboral, el viatge l'Ítaca, si voleu segueix sent el d'aconseguir una societat que garanteixi la dignitat humana en el lloc de treball i, en tot cas, un grau de cohesió social que asseguri de debò el dret material d'existència dignament a tothom. I per això s'ha d'analitzar amb rigor el que passa, perquè, en paraules J. Stigliz, "el que mesurem afecta a les decisions que prenem".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine