l trànsit d´una societat estructurada a partir de valors rígids i relativament estables a una societat més plural en què predominen estructures socials més flexibles i menys perdurables en el temps, ha portat a que les institucions socials, com la família, deixin de ser els marcs de referència que representaven fa quaranta anys per als individus. Les institucions actuals han estat sotmeses a canvis importants i transformacions. Aquest nou escenari té també com a conseqüència una major fragmentació de les vides de les persones i exigeix als individus una major predisposició a la flexibilitat i al canvi en l´assumpció de compromisos i lleialtats.

La família és la institució social que més ha perdurat al llarg de la història de la humanitat. I continua essent una institució cabdal i de referència en la vida i la trajectòria vital de les persones. Els canvis socials esmentats, però, també estan sotmetent la institució familiar tradicional a canvis importants que incideixen profundament en les polítiques públiques de família o en el paper socialitzador que ha jugat històricament. Una part important d´aquests canvis es tenen en compte, com no podia ser d´una altra manera, a la política social actual, com la igualtat dels fills i filles nascuts dins o fora del matrimoni, la reproducció assistida, les parelles de fet, els matrimonis homosexuals, les famílies monoparentals, les famílies amb fills i filles adoptats o en acolliment, les famílies nombroses o l´augment dels divorcis. Vinculat a aquestes qüestions i d´altres de tipus socioeconòmic, cal tenir present que s´han anat diversificant els models culturals de família, és a dir, els valors que inspiren les relacions familiars, les preferències dels individus, les tradicions de gènere, les jerarquies a l´interior de la família o les pautes de composició i organització de les llars.

El gran problema que tenim a l´Estat, pel que fa a les famílies, és que les polítiques de suport, en especial en relació amb el suport econòmic a les famílies, no solament resulten insuficients, sinó que estàn mancades d´equitat.

Si analitzam el sistema de prestacions per fill a càrrec, aquest sistema de prestacions del Govern central a través de la Seguretat Social, que es donen a aquelles famílies que tenen un nivell baix d´ingressos, podrem comprovar que les perceben, en major proporció, les famílies de determinades regions pobres. Per exemple, a Extremadura perceben la prestació un terç dels menors, i aquí no arriba ni al 10%. És clar, un sistema que es reparteix tan desigualment per territoris de l´Estat, per comunitats autònomes, té una utilitat de suport molt limitada. Altres polítiques de suport a les famílies, com la dels permisos de maternitat, tampoc arriben a Balears de manera suficient per l´economia estacional i altres circumstàncies pròpies. Tot això provoca tres efectes:

-Baixa taxa de fecunditat, costa decidir-se a tenir fills quan el suport és limitat i la realitat socioeconòmica molt precària.

-Alt nivell de pobresa infantil, com a conseqüència de l´estacionalitat, de la precarietat laboral i l´elevat cost de la vida (habitatge, transport, etc.)

-Elevat nivell d´abandonament prematur dels estudis, per factors varis, entre els quals els ja dits i, a més, el limitat suport familiar que es pot oferir als infants i adolescents en moltes famílies.

Per aquest motiu, entre d´altres, té sentit el desenvolupament de la Renda Social per a les famílies sense ingressos amb fills menors a càrrec. És una prioritat d´aquest Govern aportar els mitjans econòmics, formatius, entre d´altres, per canviar la situació a mig i llarg termini, però també, aconseguir eliminar els obstacles per tal que les famílies en situacions més precàries puguin dur una vida digna.

El tema de la família pot ser considerat d´una manera purament retòrica, com ha fet moltes vegades la dreta, però tanmateix, quan un s´acosta rigorosament a aquest tema, no sembla pas que les coses siguin tan simples ni tan òbvies com poden aparentar al primer cop d´ull. La família no és només un tema de valors, és també un tema de justícia redistributiva i de suport decidit per part dels poders públics.

(*) Consellera de Serveis Socials y Cooperació del Govern Balear