Tribuna

Franco i la Legió d'Honor

10.05.2016 | 02:51
Franco i la Legió d'Honor

París i Londres haguessin pogut canviar el curs de la història si haguessin donat suport a la República espanyola. Perquè no ho feren? Aquesta és la qüestió que l'escriptor i periodista francès, Gilber Grellet, planteja en el seu llibre Un été impardonnable. Segons Grellet, el govern espanyol tenia dret a comprar armes per a defensar-se democràticament. Mentre els colpistes varen comptar, immediatament, amb el suport armamentístic de Hitler i Mussolini. Els governs de França i Regne Unit adoptaren una política de no intervenció per a evitar la guerra a Europa, cosa que, malauradament, no fou possible. El llibre de Grellet és el relat d'aquesta errada imperdonable que masegaria el poble espanyol i augmentaria l'afany de conquesta de Hitler i Mussolini prefigurant Munic la II Guerra Mundial.

L'any 1802, Napoleó va instituir la Legió d'Honor, orde nacional francès, civil i militar. Des d'aquella data llunyana, entorn d'un milió de persones han rebut aquesta alta distinció, però molts hem romàs estupefactes en saber, mercè a Jean Ocaña, nat a Albacete i emigrat a França (el seu pare havia passat pel camp nazi de Mauthausen) que el dictador Francisco Franco fou condecorat, el 1928, amb la Legió d'Honor com a oficial i més endavant com a comanador el 1930. La proposta de condecoració de Franco fou de Philippe Pétain qui, pocs anys després, seria president de la França col·laboracionista amb el règim nazi.

Grellet s'ha adreçat a la Gran Cancelleria de la Legió d'Honor per a netejar la taca, que segons ell, suposa per a la història d'un país que es considera símbol de la defensa dels valors il·lustrats, el fet que no s'hagi retirat dita condecoració a un dictador responsable dels crims comesos sota el seu mandat. Detalla l'existència de nombroses fosses comunes on estan soterrats milers d'opositors al règim de Franco o considerats com a tals, sense cap casta de procés judicial. Els milers de nins robats a les dones republicanes, la depuració o la deportació als camps de concentració nazis, en particular el de Mauthausen on més de 7.000 republicans foren exterminats.

"Fa quatre anys la memòria dels republicans espanyols que lluitaren contra els colpistes de 1936 i contra el règim totalitari nazi fou guardonada amb la Legió d'Honor, per tant, mantenir la mateixa distinció a un dictador, Franco, que, a més, comptà amb el suport de Hitler i Mussolini, és un contrasentit absolut".

Els crims de lesa humanitat no prescriuen mai, argumenta Jean Ocaña per intentar convèncer les institucions franceses de que la Gran Cancelleria retiri la medalla al dictador. El règim de Franco fou titllat de feixista segons la resolució de la ONU de 1946 i fou condemnat pel Consell d'Europa el 2006 per les provades violacions contra els drets humans. L'expedient de sol·licitud de retirada de la referida condecoració, demanada per una quinzena d'associacions i unes 2.000 persones, fils d'exiliats i de republicans, es troben a la Gran Cancelleria i, també a l'oficina del primer ministre Manuel Valls. Un portaveu del departament ha manifestat que dites peticions s'estan analitzant però es troben amb dos problemes. El primer, el reglament intern d'una institució més que bicentenària. El segon, el fet que el govern espanyol no ho ha demanat ni ha retirat les condecoracions a Franco.

Tot en un moment en què en el país gal s'està aconseguint multitud de reconeixements per als republicans espanyols que lluitaren no ja per la legalitat de la República democràtica, sinó per la seva important contribució, durant la Segona Guerra Mundial a l'esfondrament del règim nazi. Especialment, la Companyia Nou, formada en la seva major part per republicans espanyols. Aquesta companyia fou la primera en entrar i alliberar París l'agost de 1944. Fa quatre anys que la memòria d'aquests republicans que lluitaren contra els colpistes de 1936 i contra el règim totalitari nazi fou guardonada amb la Legió d'Honor, per tant, revocar la distinció atorgada a un dictador que, a més, comptà amb el suport de Hitler i Mussolini, seria retre honor a la mateixa República francesa.

* Historiador i president d´Esquerra Republicana-Illes

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine