Durant aquests dies i fins al 29 d'abril del corrent es pot visitar al Centre de Cultura "Sa Nostra" l'exposició Els personatges de Gaspar Hauser i altres temes solidaris, del periodista i escriptor Miquel Ferrà i Martorell. Es tracta d'una sèrie d'obres a través de les quals, mitjançant la mirada vital i compassiva de l'autor, hom pot reviure les vicissituds d'aquest estrany i enigmàtic personatge, la peripècia del qual va ser duita a la gran pantalla pel cineasta alemany Werner Herzog en la cinta que duu per títol L'enigma de Gaspar Hauser (1975).
En aquesta interessant i reveladora pel·lícula es narra la història d'un adolescent desconegut, aparentment fill d'una relació extramatrimonial de l'alta noblesa alemanya, que, després d'haver estat secretament captiu des del seu naixement, va aparèixer un dia misteriosament a les portes de Nuremberg, amb un paper amb el seu nom a la mà i incapaç d'articular paraula o explicació. Criat fins aleshores en una cova obscura i sense cap contacte amb el món exterior, va ser acollit per una família burgesa, els Daumer, que es va fer càrrec de l'educació d'aquell misteriós al·lot fins a treure'l del seu complet aïllament. No cal dir que el seu cas es va convertir ben aviat en tota una curiositat científica: un humà gairebé adult, sense llenguatge ni influències externes, la reclusió del qual va ser qualificada per Anselm von Feuerbach, un advocat que estudià el cas de Gaspar Hauser, com un "delicte contra l'ànima humana". No anava gens errat de comptes, tota vegada que es va separar intencionadament una persona d'altres éssers racionals i del seu entorn, tot impedint-li d'aquesta manera el seu desenvolupament lliure i emocional.
Colpits i fascinats alhora per aquest relat, un grup de persones creà el 1978 a Palma un col·legi d'educació especial per a persones amb autisme que prengué el nom del misteriós jove alemany. Després d'ocupar mitjançant lloguer alguns locals provisionals, decidiren comprar un edifici a El Terreno, una casa gran amb terrasses i vistes sobre la badia de Palma. Un lloc que, durant la Primera Guerra Mundial, fou visitat sovint per l'escriptora nord-americana Gertrude Stein, que l'anomenà "La casa de la llum", una referència que també apareix a la novel·la de José C. Llop, El informe Stein. D'això ja fa 38 anys, com qui no diu res, i no hi ha dubte que el centre "Gaspar Hauser" s'ha convertit en tota una referència a les Balears pel que fa al tractament i atenció específica dels denominats Trastorns de l'Espectre Autista (TEA).
L'enigma continua irresolt i a hores d'ara no hi ha cura, tot sigui dit en el sentit mèdic del terme, per a aquest complex trastorn del desenvolupament. Sigui com sigui s'ha avançat molt en matèries com ara el diagnòstic i el tractament específic que requereixen aquests infants, la qual cosa fa que la seva situació no sigui, ni prop fer-hi, la del dissortat protagonista de la pel·lícula d'Herzog que va donar nom a l'escola d'El Terreno. Estam parlant de gairebé una quarantena d'anys al servei de la comprensió de l'autisme i de suport a les famílies amb algun membre afectat per aquesta síndrome; algun d'ells, de fet, ja no és cap nin i ha esdevingut un persona adulta, un període no menys complicat pel que fa a la seva inserció laboral i social, d'una banda, i a l'angoixa que causa en els progenitors el fet de pensar què serà dels seus fills, quan ells no hi siguin, de l'altra. És per això que sempre he pensat que els pares d'un nin amb autisme tenen alguna cosa d'herois anònims, de custodis d'àngels venguts d'una galàxia blava i bondadosa. Aquest és el cas de Gabriel Maria Pérez, pare de l'Àgatha, qui l'altra dia, amb motiu de la presentació a Palma del projecte "Sons blaus per l'autisme", explicava com a les nits d'hivern es posava el despertador de matinada per aixecar-se i tapar la seva filla, que no coneix la sensació del fred, però que òbviament el pateix: Quan em llevo / les matinades d'hivern gebrat / i m'apropo allà on dorms en silenci, / perquè ets silenci / sembla que hi ha una àuria en la teva carona / -tan arrodonida-. / Et cobreixo amb el llençol i la flassada / i el teu cos es recargola per absorbir / el màxim de calor. / Sé que malgrat que no m'ho saps dir, / malgrat que no pots parlar-me, / aquest petit respirar teu es conforta / i et sents molt més protegida, / d'un fred que tu no entens què significa: / preciosa? et cobreixo i et cobriré.
Gaspar Hauser obrí el ulls al món sobre la naturalesa d'uns éssers aparentment buits per dintre, però amb totes les possibilitats d'estima i desenvolupament intactes al més profund de la seva ànima. És un deure de tots tractar de desvetllar l'enigma i fer que, com la tenacitat del centre d'El Terreno o els versos de Gabriel, aflori la llum en la casa que, sens dubte i gràcies a Stein, porta el nom del més gran i guaridor dels atributs coneguts.
