Tribuna

Stop megacreuers

19.04.2016 | 01:18
Stop megacreuers

El projecte d'una nova "macroestació de megacreuers" que pretén fer l'autoritat portuària al dic de l'oest es una molt mala notícia. Des del nostre punt de vista, no estem fent el que toca.

Es un projecte que no està prou fonamentat, no ha estat sotmès a la participació de la ciutat i te un alt risc de que empitjori la saturació de turistes dins Palma. Més val aturar-ho i presentar la idea a debat en el proper pla director que s'està elaborant, en el marc d'un nou model de relacions port-ciutat.

Segons dades de Ports de Balears, l'any 2004 vengueren a Palma 577.732 creuristes i el 2015 arribaren 1.586.526. O sigui que s'han triplicat en deu anys. Ara, amb la nova estació marítima, "com un aeroport", segons la noticia de Diario de Mallorca podran venir mes creuers de gran eslora, amb 7.000 passatgers cada un.

Quan va esclatar la primera crisi turística, veníem del gran boom turístic que va fer passar Mallorca dels 70.000 turistes dels anys 50 als 3.500.000 turistes l'any 1973. Ara estem prop del deu milions de turistes a Mallorca i encara en volem més, segons es desprèn del projecte d'estació marítima de l'Autoritat Portuària. Si miram l'hemeroteca d'aquella crisi mundial, causada per la pujada de preus del petroli, veurem com tot-hom coincidia en que hi havia massa oferta turística, que la quantitat hauria d'anar primer que la qualitat i que no cuidàvem prou el mediambient.

Han passat mes de quaranta anys i sembla que no hem après res. Després de cada crisi torna l'excés de demanda, el mercat es desborda i els turistes entren cada vegada més i per noves portes. La darrera porta que ha crescut de manera desorbitada i fora de tota mesura, ha estat la dels "megacreuers".

Segons informes solvents, per exemple els que fa la Fundació Albasud, els principals impactes negatius del turisme de creuers són: "La contaminació de l'aire, l'aigua i la terra i la destrucció de biodiversitat en matèria mediambiental; violació sistemàtica de drets socials, laborals i sindicals en l'àmbit social; impunitat fiscal a través de l'ús de banderes de conveniència, i finalment, fortes dinàmiques de control i concentració dels beneficis de l'activitat, sense derrames per a les poblacions autòctones" (albasud.org).

Qui fa negoci amb els creuers? Sembla clar que del total de la despesa diària del turista de creuers molt poca arriba a la Ciutat. Els milers de creueristes circulen sempre per les mateixes vies centrals de la ciutat, sobretot des de la Seu al carrer de San Miquel, envaint els carrers, amb presses, generant cues i transformant amb el seu tipus de consum els comerços tradicionals en souvenirs i gelateries.

El turisme de creuers a Palma s'ha desbordat, està fora d'escala. Els "megacreurs" set vaixells alguns dies d'estiu acabaran de destrossar la badia de Palma, donant la sensació que estem a una gran ciutat portuària de milions d'habitants. Palma no és Barcelona.

Les jornades que s'han celebrat aquests darrers dies a la Cambra de Comerç sobre el futur de la badia, ens han mostrat que hi ha moltes iniciatives que volen millorar els usos i el paisatge per apropar més i millor la ciutat al mar. Però un dels temes que no s'ha tocat ha estat els impactes dels "megacreuers". Malauradament, el projecte de la "macroestació" al dic de l'oest, ens fa recordar l'època "faraònica" del Govern Matas: Son Espases, metro, Palma Arena, Palau de Congressos, projectes tots insostenibles, fora d'escala, dirigits a convertir Ciutat en una enorme plataforma turística multinacional. I nosaltres els ciutadans? Acabarem definitivament amagats davall les pedres, això si, morts d'èxit.

(*) Palma XXI es una entitat ciutadana fundada recentment, sense afany de lucre, amb la missió de conèixer l'evolució de la ciutat per projectar un futur sostenible

* President de Palma XXI (*)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine