Encara no fa gaire, saltà a l'actualitat una vegada més la controvèrsia a favor i en contra de la festa dels toros. No retrauré les raons dels qui hi estan en contra, perquè qualsevol les pot entendre i valorar, però sí que m'agradaria comentar les al·legades a favor.
No tenc inconvenient de confessar que, a mi, de nin, m'agradava anar-hi, i s'explica. Als infants, els atreuen els espectacles amb mobilitat, per això gaudeixen del circ i de les pel·lícules de dibuixos, i de vegades són insensibles davant el dolor dels animals, quan no el provoquen ells mateixos, prou ho saben els moixos. En el meu poble, hi havia una plaça de toros, que avui se manté en estat tan ruïnós que ja no s'hi fan activitats. Llavors, cada any s'hi solien celebrar una o dues "novillades" i m'hi solien menar. No hi actuaven picadors, absència que les afavoria, perquè és la "sort" més repulsiva de la festa. Prova d'això és que sempre els siulen; no sé si n'han aplaudit cap mai.
A mesura que tornava gran, dequeia el meu interès pels toros, fins que un dia vaig sentir el comentari d'un professor del col·legi on estudiava el batxiller. Va venir a dir una cosa com ara que els toros, per al segle XIX, encara podien passar. No sé analitzar la meva reacció interior, però el fet és que, de llavors ençà, m'hi entrà una aversió en contra i, de passada, contra tot allò que té vinculació amb l'espanyolada. No vos penseu: no han passat gaire anys i encara vaig sentir amb nàusea un individu que exclamà molt convençut: «Què seria d'Espanya sense els toros!», i li sortí de l'ànima.
Els actuals propugnadors dels toros invoquen raons de cultura, arrels i llibertat. No consider vàlid cap dels tres ordes d'arguments, perquè serveixen per defensar qualsevol cosa. La pena de mort, les fogueres de la Inquisició, els sacrificis humans, la mutilació genital, la prostitució sagrada (i la laica) i tot quant hi volgueu afegir eren i són fets culturals: "sempre s'ha fet així", n'és la justificació. Altre tant se podria dir de les arrels, concepte vague i, si és la llibertat, és evident que, invocant-la, pots legitimar qualsevol conducta: és el gran argument dels defensors de la prostitució i de la liberalització del consum de drogues, qualcú i tot hi apel·la per absoldre les faltes de gramàtica.
Vull dir, doncs, que s'haurien de prohibir, les "corrides" de toros? En principi no estic a favor de les prohibicions, per l'atractiu que donen a les coses prohibides. Simplement, crec que les institucions públiques no les haurien de fomentar, i l'escola, els mitjans de comunicació, els escriptors i tots els qui tenen influència sobre l'opinió pública no les haurien d'enaltir.
Mentrestant, esperem que l'avanç de la civilització les convertirà en un anacronisme, com ja les hi considerava aquell enyorat professor meu de llengües clàssiques.
* Filòleg
