Tribuna

L'al·lota del pàrquing

11.04.2016 | 02:45
L'al·lota del pàrquing

No fa gaire vaig ser testimoni d´una conversa on es parlava d´una al·lota de Mallorca que s´ha fet famosa gràcies a les seves provocatives i grolleres aparicions a Internet. Més endavant he sabut que l´al·lota en qüestió és una dona que es dedica a posar despullada a la xarxa en actituds provocatives i a practicar sexe amb la seva parella o amic en els llocs més inversemblants, com ara els aparcaments públics de Palma o els miradors de la serra de Tramuntana. Les imatges que hom pot trobar són tan explícites com lamentables; n´hi ha prou amb teclejar aquestes tres paraules perquè ràpidament aparegui una seqüència de vídeos i fotografies de caire pornogràfic, a qual més fastigosa i repugnant. Sembla que l´al·lota en qüestió treballa „o treballava„ com a dependenta en un conegut establiment d´una barriada palmesana, la qual cosa ha provocat que una gernació d´homes hi acudeixin atrets per la morbositat que destil·la el personatge; de la mateixa manera, pràcticament no passa dia en què no es pengin noves i repulsives imatges a la xarxa, a l´abast de tothom que les vulgui veure i anunciant seguit seguit noves entregues sobre els encontres sexuals de la parella.

Som dels que pensa que l´àmbit natural on s´han de desenvolupar l´amor i/o les relacions sexuals és la intimitat, raó per la qual no comprenc l´exhibicionisme grosser i gratuït de l´al·lota del pàrquing i la seva parella. Ni el comprenc ni el compartesc; és més, pens que ens trobam davant d´una conducta que atempta contra la llibertat del comú de les persones, tota vegada que envaeix àmbits de domini públic, és a dir, espais on han de poder circular lliurament la gent „inclosos els menors, no ho oblidem„ sense por de topar-se amb determinades escenes o comportaments impropis d´individus normals i civilitzats. Crec, per tant, que aquestes conductes haurien de ser perseguides i castigades com a delictes, des del moment que constitueixen no tan sols una agressió a les llibertats públiques, sinó un possible precedent per a l´acceptació de quelcom èticament i moralment rebutjable, com és la venda i l´explotació del cos amb finalitats comercials o publicitàries. Això té un nom: es diu prostitució i esclavitza any rere any desenes de milers de dones a tot el món. S´ha de ser molt innocent per no pensar que, poc o molt, l´actitud irresponsable d´aquesta parella contribueix a afavorir aquest estat de coses.

No ens enganem ni apel·lem a una falsa llibertat per tolerar o justificar aquests comportaments. Vull dir que avui en dia hi ha una notable tendència a emparar aquestes i altres conductes exhibicionistes sota el pretext de la llibertat que assisteix els seus protagonistes. Es tracta, al meu parer, d´un fals debat, especialment en allò que afecta les dones. Qui pensi que això suposa alliberar-se com a dona s´equivoca greument, atès que no té res a veure amb la vertadera llibertat. I qui pensi que es tracta de llibertat sexual té un concepte molt equivocat del que és la sexualitat, que al capdavall és una experiència íntima amb o sense companyia, però íntima.

No faig comptes, per tant, de contribuir a engrossir l´obscena popularitat de l´al·lota del pàrquing i de la seva parella. És més, passat el parany d´una primera i enganyosa provocació, el sentiment que més defineix el meu estat d´ànim és el de llàstima i commiseració. Aquest sentiment, però, no està exempt de la indignació que em provoca la proliferació d´imatges „a l´abast de tothom, d´altra banda„ que denigren la dignitat de les dones i les converteixen en mera mercaderia als ulls dels homes, amb les nefastes conseqüències que massa sovint se´n deriven i que ja coneixem amb escreix: agressions sexuals, violacions, maltractaments...

Crec que el dret d´accedir a un lloc públic sense haver de presenciar les grolleres contorsions d´aquesta parella està per damunt del seu dret a exhibir-se, perquè no és un dret. Si volen fer negoci amb els seus cossos i amb la seva sexualitat; si volen, en definitiva, prostituir-se per guanyar fama i popularitat o doblers, allà ells. Però que no violentin altres persones „i menys infants„, perquè llavors ja ens acostam perillosament a delictes clars com les violacions o la inducció a la prostitució. I això, al meu parer, no és cap joc innocent, i molt menys una frivolitat o fantasia banal i passatgera.

(*) President de Homes per la Igualtat Mallorca

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine