Un dels episodis de la nostra història, silenciats, que ha sigut reivindicat pel col·lectiu femení 1715, és el de la companyia de dones mallorquines unes 400 (de fet hauriem de parlar d'heroïnes en defensa de les nostres constitucions i llibertats, laminades pels decrets de Nova Planta) que en un dels moments més crítics del nostre passat, mostrà un coratge i una audàcia dignes de figurar en els annals de la nostra història contemporània. Corria el mes de març de 1715, quan el virrei de Mallorca Josep Antoni de Rubí i Boixadors, marquès de Rubí, s'aprestava per a la defensa de l'illa front a l'imminent invasió de les tropes borbòniques. Hom sabia que la caiguda de l'illa dins l'esfera del sistema absolutista borbònic, significaria la pèrdua del patrimoni constitucional i de les llibertats sedimentades al llarg de centúries. Llibertats que, segons expressió de les més altres magistratures del regne els jurats eren "les ninetes dels ulls del regne" Així havia succeït amb la derrota dels territoris peninsulars que havien conformat la corona d'Aragó. Tot i que el desequilibri de les forces contendents era ben palès, Rubí tractà de treure forces d'allà on no n´hi havia per resistir un enemic molt superior en recursos armamentístics.
L'historiador Sampere i Miquel, a la seva obra El fin de la nación catalana en la que recull i sistematiza la rica documentació de Francesc de Castellví (coetani dels fets) ens fa avinent algunes gestes protagonitzades per les dones mallorquines. Una d'elles, quan el virrei Rubí féu una crida a totes les viles de Mallorca perquè declarassin el nombre de gent armada capacitada per a resistir la invasió que es preveia imminent. El 15 de març de 1715, se juntaren uns dos mil forans armats, aquest mateix dia els jurats demanaren als menestrals que cada gremi aportàs un determinat nombre d'homes. Rubí comunicà a la confraria de Sant Jordi la seva disposició perquè el matí del dia següent tots els cavallers s'aplegassin a la Porta de Jesús. Personat allí, el virrei començà a llançar senalles de terra a l'explanada. Aquesta acció que fou continuada pels cavallers als quals diu l'esmentat historiador imitava una munió de gent de tota classe i estament, anava encaminada a potenciar les estructures defensives. Vers les 13 hores hi va comparèixer una companyia d'unes 400 dones al so de tambors i exhibint la senyera, les quals, seguint l'exemple dels seus compatriotes, començaren a llançar cabassos de terra a l'explanada de dita Porta per tal de construir una estrada en orde a la defensa.
El virrei Rubí, cregué convenient, d'acord amb el pla defensiu, enderrocar les cases extramurs de la ciutat, però el coratge d'aquestes dones, més la col·laboració dels trinitaris establerts a la zona de Santa Catalina, aconseguí salvar aquell barri mitjançant el compromís de costejar, pel seu compte, un pla alternatiu. Sampere i Miquel en publicar la seva magna obra allà pels anys 1900, va escriure: "Nada de forzado se ve en el movimiento general de Palma para fortificarse (en referència a les mesures decretades per Rubí): el entusiasmo de aquellas mujeres es la mayor prueba de su sinceridad".
El col·lectiu femení 1715 ha demanat que el monument feixista de sa Feixina sigui substituït per un altre dedicat a aquelles valentes dones, i també, que un tram de l'avinguda d'Argentina passi a denominar-se "Companyia de les valentes dones de sa Feixina". Una petició de justícia i que rememorarà el nostre passat històric.
* Historiador i president d´Esquerra Republicana-Illes
