De vegades has estat durant molt de temps d'acord amb una persona, però un dia es planteja una qüestió que no tenies prevista i resulta que, just amb aquesta qüestió, ja no t'hi entens. Durant molt de temps he coincidit amb l'associació ARCA i crec que coincidiré en el 99 per cent de les seves propostes. Però n'hi ha una que no. Un fet que, evidentment, em dol. Quin és? El momunent franquista que hi ha a la Feixina, per a mi un símbol d'opressió i barbàrie criminal d'una guerra i una dictadura totalitària que no s'haurien d'haver produït.
A més, perquè pens que els qui anaren a inaugurar-lo eren, o bé criminals de guerra, o bé col·laboradors actius o passius d'aquests, així com també potser alguns despistats o gent amb por al règim. Que no s'esveri ningú! Si no partim d'aquí és difícil que hi hagi reconciliació i superació del passat.
Ara han passat molts d'anys des dels fets de la rebel·lió militar contra la democràcia (amb els defectes que tenia, com qualsevol democràcia), la pau i la convivència: contra la República. De la inauguració del monòlit per part del caudillo Franco, l'any 1948, també. Però això no lleva que hagués estat, i és, un monument estèticament feixista i enaltidor dels valors de la "cruzada" o Movimiento nacional. S'han donat arguments a favor de llevar el monument amb els quals estic d'acord, com és el cas de Margalida Capellà el passat 28 de febrer. Aquests arguments per a mi són bàsics i per això no hi vull entrar gaire. Qui ho vulgui llegir té les hemeroteques de fàcil accés.
S'han donat arguments en contra que vull desfer. En tot cas, una cosa és la ciència històrica i, l'altra, l'opinió sobre si s'ha de mantenir un monument o no. A més, com a historiador, he de dir que els monuments són documents i que ajuden a entendre la història. Però no tots es poden mantenir. Uns sí, altres no.
Pensem en la quantitat de monuments i noms de carrer que s'han llevat de la via pública en relació al franquisme. Ben llevats estan. I benvinguts molts dels que hi han posat, o reposat al seu lloc que, també, recorden molts dels fets que ens ajuden a comprendre una història més autèntica i plural. Si només hagués estat pels franquistes ens haguéssim reduït a la història de la "unidad de destino en lo universal" o de "España una grande y libre" i la "conjunción judeo-masónica, rojo-separatista", els reis d'una part d'Espanya, etc. Vull dir que no s'ha de mantenir tot, cosa que no vol dir que s'hagin "d'esborrar les deixes de la història" o les "nostres vivències i els nostres records". Aquests arguments que he llegit no els trob gens definitius ni raonables, entre altres coses perquè no expliquen gaire cosa. A darrera hi veig, i em sap greu, una història condescendent amb el franquisme i els que li donaren suport.
No hi ha hagut reconciliació, perquè per haver-n'hi s'havien de posar les coses damunt la taula, totes, i reconèixer els actes criminals de totes les parts, sense deixar d'admetre que la llibertat, la igualtat, la justícia i la democràcia estaven més que res de part de la Segona República. No fer-ho ha estat, i és, molt perillós. Encara queden monuments franquistes i carrers al seu honor. El monument als morts del creuer 'Baleares' no tenia com a objectiu principal recordar els caiguts mariners i infants del vaixell de guerra. El monument al creuer 'Baleares', enfonsat el 6 de març de 1938, era un homenatge d'exaltació del franquisme i de la rebel·lió militar que comportà centenars de milers de morts i desapareguts, milers i milers de presos en camps de concentració i presons, i centenars de milers d'exiliats. A més de repressió ideològica, econòmica, cultural, nacional (de la pluralitat nacional) i lingüística. Aquesta és la didàctica que s'ha d'ensenyar. Sempre deim que s'ha de conèixer la història per no repetir-la. I és cert. No ho feim prou; basta veure la tragèdia dels refugiats de Síria i altres països. Monuments de dictadors perpetuen la visió de vencedors i vençuts.
El monument al 'Baleares' s'ha de llevar, pens, per un motiu fonamental: ofèn, i molt, les víctimes de tota la guerra i els seus familiars. Les víctimes civils de Màlaga (febrer de 1937) que fugien de les tropes rebels i que varen ser bombardejades pel 'Baleares'. Les víctimes dels bombardeigs aeris a ciutats com Barcelona o València. Les víctimes que fugien a França el gener i febrer de 1939. Les víctimes de la repressió. Ofèn, sí senyors. I per això no hi pot ser. Les màquines de guerra "nacionals" mataven. Les altres, les republicanes, també. Totes les armes maten, però unes es fan i es feien servir per defensar la justícia i la democràcia o la pau, i les altres per sotmetre les persones i els pobles a la injustícia i la brutalitat.
Molts dels mariners, i els infants del 'Baleares', els Flechas, també varen ser víctimes i també tenen dret a ser recordats. Però no amb un monument feixista. No els volem deixar de recordar, però no així, no s'ho mereixen tampoc.
Un monument feixista no deixa de ser-ho perquè li llevem un escut. Un monument feixista és tota una estètica històrica al servei d'una política uniformitzadora i repressiva contra la llibertat individual i col·lectiva. Un monument feixista a Mallorca és un monument contra la nostra història i els republicans represaliats i assassinats, contra la nostra llengua i cultura. Un monument feixista, per moltes plaques democràtiques contextualitzadores que dugui, és un exemple de valors que no ens podem permetre que es perpetuïn en la nostra joventut. No s'hi pot defugir. Així va ser concebut, per molt important que fos el seu arquitecte. No entraré en altres monuments a cementiris o altres llocs com el Valle de los Caídos. També per Europa n'hi ha de monuments que ara són museus històrics per aprendre dels desastres i crims del passat, perquè no torni a passar més.
El que passa és que estam parlant d'una ciutat, Palma, on la gent quan es passeja es troba un monòlit gegantí i desproporcionat que van inaugurar uns senyors antidemòcrates. Estam parlant d'una Mallorca que vull amb els mateixos valors que recorden els monuments a les víctimes de la Segona Guerra Mundial als països europeus. Perquè a la Guerra Civil espanyola hi hagué els mateixos bàndols i ideologies que a la resta d'Europa. I Hitler, Mussolini, Petain o Oliveira Salazar anaven amb Franco, recordau-ho, estaven fets amb els mateixos patrons. Ja sé que va existir Stalin, però ara no és el cas.
Quan et trobes amb un monòlit majestuós com el del 'Baleares' topes amb un monument d'exaltació de la barbàrie i l'irracionalisme. Aquest és un altre motiu també molt important. No és al lloc que li correspon en una ciutat que vol transmetre els valors de la pau i la civilitat.
Una ciutat orgullosa de formar part d'un país democràtic, i respectuosa amb les víctimes del totalitarisme, no pot tenir erigit al mig del carrer o d'una plaça pública aquest monument d'homenatge a una dictadura.
* Exregidor del PSM a l´ajuntament de Palma
