Tribuna

Els museus i la ciutat

06.03.2016 | 01:45
Els museus i la ciutat

El diumenge, 28 de febrer, el Diario de Mallorca va publicar un bon reportatge sobre el Museu Diocesà amb motiu del seu centenari. El dimarts, dia 23, havia estat el dia de la data centenària. El 23 de febrer de 1916, exactament un any després de la mort del bisbe Campins, que n'havia estat l'impulsor, es va inaugurar el Museu Diocesà, amb un discurs del Vicari Capitular, Antoni Maria Alcover. Aquest discurs té la importància de ser expressió de les intencions i motius que mogueren el bisbe a fundar aquest museu, uns motius tan actuals, que el Capítol de la Seu n'ha fet una nova edició per a recordar no sols l'esdeveniment, sinó el per què, la raó de ser del museu.

Coincidint exactament amb la data centenària de la inauguració, va tenir lloc al Palau Episcopal una taula rodona amb els directors dels museus de les quatre illes: del Museu de Mallorca (Joana Maria Palou), de Menorca (Carolina Desel), de l'Arqueològic d'Eivissa i Formentera (Benjamí Costa) i el cap de la secció de Museus i Belles Arts del Consell Insular de Mallorca (Gabriel Pons), a més d'un servidor, com a director del Museu Diocesà, i tots ells moderats per la conservadora de patrimoni de la Catedral de Mallorca i del Museu Diocesà (Catalina Mas). El tema de la taula no podia ser altre que "Realitat actual i perspectives de futur dels museus de les Illes Balears". De tot el que es va dir, voldria recordar unes consideracions sobre el lloc dels museus en les nostres ciutats.

Un problema que tots constatàrem és la necessitat de guanyar un nou públic, que els propis residents s'interessin pels museus, que aquests no són només per als turistes. El primer repte, doncs, amb què es troben els nostres museus és que necessiten visitants. Sense ells perden el seu sentit, encara que sempre resti la tasca de la conservació, de no poca importància. Però, per què necessiten visitants? No sols per raons econòmiques, ni tampoc només per raons polítiques, de donar legitimitat a la institució, sinó sobretot per raons intrínseques a l'art.

En efecte, l'obra d'art només és completa quan és contemplada, escoltada, interpretada, llegida, assumida. L'obra d'art sola és com una partitura que, mentre només sigui impresa, no és encara una peça de música; només quan és interpretada, tocada i escoltada, gaudida, és completa. L'obra d'art és completa quan és recepcionada. Per aquesta raó és que els museus necessiten usuaris, perquè altrament són muts, les obres que contenen resten mudes.

Per tal de crear interès per als museus, seria bo fer veure i sentir el lligam que tenen amb la ciutat, crear una connexió del museu amb la ciutat. La visita a una ciutat hauria de ser incompleta si no es visiten els museus significatius que alberga. Per què? Quina connexió es pot establir entre la ciutat i els museus? Dit amb poques paraules: els museus conten una història que explica la història que és la ciutat.

Les ciutats s'han narrativitzat; s'han convertit en relats: relats de la seva història i relats dels qui han passat per ella, els relats dels qui han escrit sobre ella.

A la transició es nomenaran catedràtics extraordinaris a alguns intel·lectuals, a Mallorca tinguérem a Camilo J. Cela com a catedràtic de Geografia i Literatura. En aquell moment aquest títol de càtedra em va sorprendre; després l'he comprés. Qui avui visiti l'Alcarria, la mirarà influït pel Viaje a la Alcarria, aquesta narració forma part del paisatge. Avui ens trobam amb guies de viatge o visita a ciutats fetes per literats i que tenen en compte la literatura que s'ha escrit en i sobre aquella ciutat. En aquest sentit em sembla modèlica la guia sobre Viena de José María Valverde; en un altre sentit també Istambul del premi Nòbel de literatura Orhan Pamuk.

Qui visita una ciutat no visita solament una geografia, ni tan sols en primer lloc, sinó una història, una cultura, una memòria. Aleshores, dins aquest turisme de ciutat els museus que també conten una història podríem convertir-se en els llocs d'interpretació de la ciutat, on se'ns conta la història, o una dimensió de la mateixa, per exemple, en el cas del Museu Diocesà, la història religiosa, que ajuda a entendre la història, l'art i la ciutat.

(*) Director del Museu Diocesà

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine