Enmig del que sens dubte i de moment és el pitjor any quant a dones assassinades pels seus companys o parelles sentimentals (onze, a dia d´avui), una notícia ha encoratjat totes les persones que pensam que la violència masclista és també una qüestió que concerneix els homes, que fins no fa gaire assistíem a aquest degoteig cruel i incessant com si el tema no anàs amb nosaltres. Certament alguna cosa comença a canviar: cada vegada són més els homes que assisteixen a les concentracions contra la violència de gènere, i cada vegada més „i això potser és el més important„ els que no resten mans plegades davant les agressions sexistes que es produeixen als espais públics i que tenen majoritàriament com a protagonistes les dones.

Això és el que va passar no fa gaire a una sala de concerts de la ciutat mexicana de Rosarito, on el popular cantant Alejandro Sanz va interrompre la seva actuació per sortir en defensa d´una dona que estava essent agredida per un home. "No puc suportar que es maltracti ningú, i menys una dona", sembla ser que foren les paraules d´Alejandro quan va tornar a pujar a l´escenari, no sense abans haver recriminat públicament el maltractador per la seva conducta i assegurar-se que els encarregats de la seguretat del concert el traguessin del recinte. Tot, segons sembla, enmig d´una formidable escridassada per part del públic, que no dubtà a fer costat l´artista espanyol en la seva clara actitud de rebuig cap a la violència de gènere.

El gest no és irrellevant, ni prop fer-hi. En altre temps i circumstància allò més normal hauria estat mirar cap a una altra banda o, com a molt, deixar que la seguretat de la sala fes la seva feina de la manera més eficaç i discreta possible. Per això el gest d´Alejandro és doblement valuós: d´una banda, pel que té d´exemple davant el col·lectiu masculí genèricament considerat, que ha de veure definitivament aquestes agressions com un clar menyspreu a la dignitat i la integritat de les dones; de l´altra, perquè ens agradi o no el vessant artístic i popular del cantant té un efecte multiplicador que converteix la seva lloable actitud en una excel·lent campanya publicitària contra la violència masclista. Sanz ha fet el que caldria fer sempre davant aquestes situacions: aïllar l´agressor i fer-lo empegueir de la seva actitud vil i covard. No mirar cap a una altra banda, en definitiva, ja que no ens cansarem mai de dir que, en matèria d´agressions, i molt especialment quan aquestes es circumscriuen a l´àmbit de la violència de gènere, el silenci ens fa còmplices.

Tant de bo que l´exemple d´Alejandro Sanz s´estengui i arribi a esdevenir amb el temps la pauta habitual de conducta davant d´aquest tipus de situacions. S´acosta un nou 8 de març, Dia de la Dona, una ocasió immillorable perquè els homes reflexionem sobre aquesta i altres qüestions que afecten la desigualtat que encara ara es manifesta en molts àmbits de la societat, dels quals la violència de gènere és sens dubte el més greu i clamorós pel que fa a les dramàtiques conseqüències que provoca.

(*) President de Homes per la Igualtat Mallorca