Amnistia Internacional publica el seu informe anual 2015-16 que exposa la situació dels drets humans a 160 països i territoris del món durant 2015. Aquest extens document no solament evidencia els abusos contra els drets humans de persones i comunitats, sinó també els avanços per protegir-los. "Els teus drets perillen: són tractats amb absolut menyspreu per molts governs del món", ha afirmat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional, qui ha advertit a més de que "no tan sols perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen".
Espanya no és una excepció, amb l'entrada en vigor de la llei de seguretat ciutadana i la reforma del Codi Penal, s'ha restringit l'exercici legítim de la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, el que motivà que el comitè de drets humans de l'ONU expressés la seva preocupació. Per la seva banda, el maig, el comitè de l'ONU contra la tortura mostrà la seva inquietud per la continuïtat de la detenció en règim d'incomunicació i recomanà a Espanya que modifiqués la definició de tortura a la seva legislació i investigués de forma efectiva les denuncies de tortura i maltractaments.
Respecte als drets de les persones refugiades i migrants, el 3 de febrer, sis homes procedents de l'Àfrica subsahariana foren retornats sumàriament des de Ceuta al Marroc, sense avaluar individualment la seva situació ni donar-lis l'oportunitat de sol·licitar asil. El març, la llei d'estrangeria legalitzà l'expulsió automàtica i col·lectiva, a les fronteres de Ceuta i Melilla, una pràctica contrària al dret internacional. El juliol, el comitè de drets humans instà a Espanya a complir el principi de no devolució i a proporcionar accés a procediments efectius de concessió d'asil.
El mes d'octubre, s'arxivà la investigació sobre l'ús excessiu de la força per la Guàrdia Civil a la platja d'El Tarajal, el febrer de 2014, que suposà la mort d'almenys 14 persones i la devolució sumària de 23 al Marroc. Continuaren les restriccions a la llibertat de circulació de les persones sol·licitants d'asil, ja que a Ceuta i Melilla necessitaven autorització de la policia per desplaçar-se a la península. Aquestes restriccions incomplien la legislació nacional i havien estat declarades il·legítimes per diversos tribunals espanyols.
Espanya acceptà l'octubre reubicar a 14.931 sol·licitants d'asil abans d'acabar 2016. A finals de novembre, havia 12.500 sol·licituds d'asil; no obstant això, Espanya només oferí 130 places de reassentament el 2015. A més, tot i que les comunitats autònomes han millorat l'accés a l'assistència sanitària de persones migrants en situació administrativa irregular, el real decret-llei 12/2012 segueix en vigor. Amb aquesta mesura, prop de 750.000 persones en situació administrativa irregular veieren limitats el seu dret d'accés a la salut, malgrat que diversos organismes de l'ONU han recomanat a Espanya que garanteixi l'accés universal.
La reforma de la llei d'enjudiciament criminal no eliminà l'ús de la detenció en règim d'incomunicació. Tot i que diversos organismes internacionals havien indicat que aquest tipus de detenció incomplia les obligacions internacionals d'Espanya, els avanços es limitaren a excloure a les persones menors de 16 anys de l'aplicació del règim de detenció incomunicada.
El juliol, el comitè de drets humans recomanà de nou a Espanya que oferís un remei efectiu a Ali Aarrass per les tortures i els maltractaments que havia patit al Marroc, després d'haver estat extradit per Espanya el 2010, malgrat que es temia que al Marroc podia sofrir tortura i malgrat que l'esmentat comitè havia sol·licitat cautelarment no portar a terme l'expulsió, mentre examinava el cas.
A més, el juliol, es modificaren diversos articles del Codi Penal en matèria de terrorisme, inclosa la definició d'aquests actes. La definició de terrorisme és tan amplia i vaga que el relator especial de l'ONU per a la llibertat d'expressió alertà de que aquestes modificacions podien penalitzar comportaments fins llavors no constitutius de delicte de terrorisme i restringir desproporcionadament el legítim dret de llibertat d'expressió.
Segons el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 56 dones perderen la vida a mans de les seves parelles o exparelles fins a mitjans de desembre de 2015. El juliol, el comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació contra la dona instà a Espanya a garantir que totes les dones víctimes de violència de gènere tingueren accés a reparació i protecció, que foren ateses per funcionaris amb formació adequada i que els responsables foren enjudiciats. No obstant això, el govern seguia sense proporcionar reparació a Àngela González Carreño, una víctima de violència de gènere l'exparella de la qual havia matat la filla d'ambdós, el 2003, encara que ja havia denuncies de violència. En relació amb els drets sexuals i reproductius, s'aprovà legislació que obligava a les menors de 18 anys i a les dones amb discapacitat intel·lectual a obtenir el consentiment del seu pare, mare o tutor per accedir a serveis d'avortament segurs i legals. El comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona instà a Espanya a no restringir l'accés de dones i nenes a aquests serveis.
Les restriccions a l'exercici del principi de jurisdicció universal motivaren l'arxiu de diverses causes internacionals. Així, l'Audiència Nacional suspengué la seva investigació sobre tortures a Guantánamo, a pesar de que havia documents que implicaven a agents espanyols en l'interrogatori de detinguts. Així mateix, es continuà privant del dret a obtenir veritat, justícia i reparació a les víctimes de crims comesos durant la Guerra Civil i el règim de Franco ja que les autoritats espanyoles no prestaren assistència adequada als jutges argentins que investigaren aquests crims. El Govern rebutjà una sol·licitud de la justícia argentina que demanava l'extradició de 17 persones. Posteriorment, un grup d'experts de l'ONU instà a Espanya a complir la seva obligació d'extradir o jutjar a les persones responsables de violacions greus dels drets humans.
Per acabar, respecte al dret a l'habitatge, durant els primers nou mesos de 2015 s'iniciaren 52.350 procediments d'execució hipotecària. Les mesures adoptades pel govern per millorar la situació de les persones en risc de perdre la seva llar no proporcionaren un recurs efectiu a aquelles el dret a l'habitatge de les quals podia haver estat vulnerat. El juny, el comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU demanà a Espanya que garanteixi l'accés a recursos judicials de les persones que s'enfrontaven a procediments d'execució hipotecaria.
* Portaveu d´Amnistia Internacional a Balears
