Igualtat i equitat no són conceptes sinònims, sinó dos principis relacionats però amb matisos diferents, si bé és cert que el concepte d'equitat du implícit el d'igualtat.
No negarem que les polítiques educatives de la Conselleria d'Educació i Universitat pretenen ser igualitàries, però sí podem afirmar que encara queda molt de camí perquè siguin equitatives. Les seves actuacions a llarg i curt termini no contemplen, encara, les distintes realitats i necessitats dels nostres centres educatius; no cerquen arribar a un mateix objectiu, sinó tractar de la mateixa manera. I aquesta no és, al nostre parer, la solució.
Un exemple de tot el que afirmam el tenim a la recent aprovació de les plantilles mínimes dels centres educatius, de les plantilles orgàniques, dels recursos econòmics que es destinen a cada uns d'ells i de la distribució que fan de l'alumnat amb necessitats de suport educatiu.
Necessitam un pla de xoc diferenciat, urgent i compensador per a tots aquells centres educatius que pateixen una desigualtat social, econòmica i educativa. Això implica la implantació d'unes plantilles orgàniques estables i que tenguin en compte les especificitats de cada centre, amb la dotació de més recursos humans per tractar un alumnat que té tota una sèrie de carències que dificulten la seva integració real en el sistema educatiu.
Cal posar en marxa programes per a la millora de l'èxit escolar, consolidar els equips d'assessorament psicopedagògic, potenciar les aules d'acollida per a l'alumnat nouvingut, tenir unes ràtios més baixes que la resta de centres i una dotació econòmica més alta per afrontar les necessitats educatives d'aquest tipus d'alumnat que, a més a més, també pateix carència de moltes de les necessitats bàsiques.
La distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats de suport educatiu és una altra mesura bàsica a tenir en compte. No es tracta només d'augmentar el nombre de places de reserva per a alumnes NESE als centres públics i concertats. Es tracta de dissenyar un projecte comú, un projecte de ciutat, un pacte entre institucions (conselleries, ajuntaments, famílies i centres educatius públics i concertats) amb una clara aposta per a la cohesió social i per a la igualtat d'oportunitats.
És urgent la implantació d'un model de zonificació escolar i que sigui una comissió d'escolarització l'òrgan que decideixi l'assignació a cada centre de l'alumnat NESE i vetlli per una distribució equitativa en funció de les necessitats detectades.
Es tracta de posar les bases per a la millora de l'educació, per a la consecució de l'èxit escolar i per a la cohesió social amb polítiques que apostin clarament per la compensació de les desigualtats. El resultats aconseguits beneficiaran el conjunt de la societat.
(*) Secretària general de FETE-UGT Illes Balears
