Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

No fa gaire la meva parella i jo anàrem a dinar amb uns amics a un restaurant de la barriada palmesana de Santa Catalina. Era un d'aquests locals més aviat petit, sòbriament decorat però amarat alhora d'elegància i bon gust. Menjàrem un tàrtar de tonyina exquisit, precedit d'uns entrants casolans amb un lleuger toc d'innovació, just el necessari per no desdir en aquella atmosfera càlida i familiar. Beguérem un parell de botelles de vi (era divendres i no vengué d'una) i parlàrem llargament de temes relacionats amb nosaltres i amb l'actualitat, tot en un ambient cordial i distès.

Un moment donat en Xavier, un dels nostres amics, va tenir una feliç idea. Per diverses raons no havíem coincidit la Nit de Cap d'Any i no havíem pogut acomiadar-lo plegats, com solíem fer-ho en els darrers anys. Llavors va demanar a un dels cambrers si tenia raïm, i si ens en podia servir una dotzena de grans perhom dins un tassonet. El cambrer no tan sols va atendre curosament aquella inesperada comanda, sinó que ens va portar un enorme picarol a fi que el poguéssim fer servir de campana i menjar-nos els raïms com mana la tradició. Ben mirat aquell dia (15 de gener, per a més senyes) començava per a tots nosaltres un nou any, lluny de les convencions i marcat per un fet que ens havia trasbalsat en semblant mesura: la mort d'un ésser entranyable i proper feia pocs dies, després de lluitar sens treva i amb extraordinari coratge contra un càncer letal.

Brindàrem per ell, pel seu testimoni, per l'exemple i la generositat que ens havia regalat en vida. Ens adonàrem que el restaurant volia tancar i decidírem prosseguir aquella celebració en un bar de la zona de Santa Creu; tornàrem a brindar pel finat, per nosaltres, per la nostra amistat, per les coses bones que, malgrat tot, ens depara la vida un dia sí i l'altre també. Ens sentíem units per una estranya energia, una mena d'amor incondicional, que atribuíem sens dubte al record encara recent d'aquella magnífica persona. Capgiràrem el guió i convertírem el dol en un petit homenatge al fet d'estimar i compartir, al petit miracle que significava poder estar plegats i fer de la nostra coneixença el més preuat dels dons que posseíem.

Teníem ganes d'estar junts, per la qual cosa anàrem a casa d'en Lluís i na Cati, dos dels amics que ens havíem trobat aquell horabaixa. Allà continuàrem bevent i menjant, sense perdre en cap moment el respecte ni les bones formes. Es produïren intervencions força emotives, declaracions amarades d'una sinceritat genuïna, com si d'alguna manera la mort d'aquell ésser excepcional ens hagués transportat a un grau superior de consciència poc habitual en el nostre dia a dia.

No debades hi ha textos que parlen d'aquest moment, el del traspàs, com del més intens i lluminós de tota la nostra existència, encara que pugui sonar a paradoxa. És complicat descriure tot aquest cúmul de sensacions des d'un vessant racional o científic, certament. Per això acudim sovint a la intuïció o a l'espiritualitat, que tracten d'aproximar-nos a un moment tan sublim com definitiu en les nostres vides. Jo vaig trobar una explicació a aquell horabaixa, a tot allò que havíem sentit i viscut d'una manera tan intensa, en aquest magnífic poema de Thich Nhat Hanh, un dels meus poetes més admirats, que duu per títol Unitat i que em permet de transcriure-us:

En l'instant en què jo mori, / intentaré tornar a tu / tan prest com pugui. / Et promet que no serà llarga l'espera. / No és vera / que estic ja amb tu / a cada instant? / Observa simplement, / sent la meva presència. / Si vols plorar, no deixis de plorar. / Has de saber que jo ploraré amb tu. / Les llàgrimes que vessis / ens sanaran a tots dos. / Les teves llàgrimes són meves. / La terra que trepitj avui dematí / transcendeix la Història. / Primavera i estiu són presents en aquest instant. / La fulla verda i la fulla morta són en realitat una. / Els meus peus toquen la immortalitat / i els meus peus són els teus. / Camina amb mi ara. / Entrem en la dimensió de la unitat / i veurem florir el cirerer a l'hivern. / Per què parlar de mort? / No necessit morir per estar amb tu de nou.

Enteneu, ara, el motiu de la nostra joia?

Compartir el artículo

stats