Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Miquel Àngel Lladó Ribas

Carta (i súplica) als Reis Màgics d'Orient

Com supòs que a la majoria de ciutadans, el resultat de les darreres eleccions generals, tot i en certa manera previsible, m'ha deixat bastant descol·locat. No serà gens fàcil conformar un Govern de majoria, ni per la dreta ni per l'esquerra: als uns, perquè no els surten els números tret que els partits nacionalistes en bloc els facin costat; als altres, perquè les anomenades "línies vermelles" traçades per algunes de les opcions emergents, especialment Podemos, semblen un escull poc menys que insalvable a l'hora de negociar qualsevol acord.

Tenim, doncs, un bon betlem per davant. Si em permeteu el símil i la idoneïtat d'aquestes dates, podríem establir tal volta els següents paral·lelismes, tot demanant disculpes de bell antuvi per la mica d'irreverència que hi pugui haver en la comparança:

La Verge Maria: aquest paper correspondria sens dubte al Partit Popular, que ha tornat a guanyar les eleccions davant la perplexitat de bona part de l'electorat, que encara ara es demana com pot haver infantat aquests resultats sense màcula. Tot i així han estat molts els escèptics que, camí de l'estable, han deixat de creure en el dogma de fe que les hosts de Rajoy i els seus seguidors representaven.

Sant Josep: ben intencionat, acurat en les formes, sovint turmentat pels dubtes... El PSOE ha exercit de pare responsable i bonhomiós, però el protagonisme, mal que li pesi, segueix essent per a la seva dolça i abnegada companya Maria. S'haurà d'afanyar ferm, per recuperar el seu paper en l'escenografia, i no sembla que el bou i la somera li vagin a posar fàcil. Més aviat al contrari, vist com brufen aquestes bísties a l'estable...

El bou: els pessebristes afirmen que ha estat la figura d'aquest betlem per mèrits propis. Podemos no ha estat, ni prop fer-hi, la feble vedella que alguns mesos abans de les eleccions pronosticaven les enquestes. De fet s'ha posat de retalons davant el portal, ha traçat una retxa en terra amb les seves poderoses peülles i ha dit, poc més o menys, que a partir d'aquesta marca no entra ningú a l'estable si no s'avé als seus esgarrifosos bramuls i revinclades.

La somera: tot i que semblava que tenia predestinat el paper del brau, les urnes han relegat Ciudadanos a una digna però discreta posició dins la composició d'aquest naixement. Això no obstant, amb les orelles ben dretes i els ulls d'allò més eixerits, ja li ha dit a Maria que no l'acompanyarà, en la travessia del desert que té per endavant. És més, li ha deixat clar que, posats a triar, la tendrà més aviat de front i que no hi compti ni poc ni gens, amb ella, a l'hora de colcar-hi i fugir plegats cap a la terra promesa.

L'àngel anunciador: siguem benvolents i concedim aquest petita prebenda a Més, el qual, tot i el seu afany per aconseguir-ho, ha quedat clarament fora del portal. La vinguda del seu particular messies que, tot adreçant-se al poble, s'ha esgargamellat a proclamar per valls i contrades, no ha fet vasa entre els pastors. Finalment molts han fet costat el bou, segurament per la contundència del seu banyam i l'extensió dels ramats, més enllà dels límits de la població autòctona.

El bon Jesús: qui ha de ser, sinó la nostra estimada i fràgil democràcia? Li ha tocat una papereta ben difícil, a l'infantó. Té un parell d'opcions per endavant, però no sembla que cap d'elles pugui subministrar-li, ara com ara, l'escalfor i la seguretat que necessita per surar fora de l'estable. Josep no acaba de refiar-se'n, de Maria, per bé que ella li proposa formalitzar una aliança tan duradora com arriscada en essència. Quant a les bísties, tot sembla indicar que finalment aniran a lloure i que abandonaran el portal tan bon punt hagin arribat els reis, que són a punt de comparèixer per adorar el menut i tractar de desfer tot l'entrellat.

Confiem que els monarques d'Orient, que són màgics i posseeixen dons sobrenaturals a balquena, s'acostin fins al portal fidels a la seva cita i aportin al nounat una bona embosta de diàleg, seny i sentit de la responsabilitat. En cas contrari, podria ser que quedàssim a mercè dels sicaris del rei Herodes i la seva esfereïdora crueltat. I això, al meu parer i tal com tenim el betlem, no seria en absolut ni bo ni desitjable... Sobretot, molts d'anys i feliç i venturós 2016!

Compartir el artículo

stats