Tribuna

Raons que avalen la Diada del 31 de Desembre

18.12.2015 | 02:02
Raons que avalen la Diada del 31 de Desembre

La festa de l'Estendard és una de les festes civils més antigues d'Europa. Es celebra d'ençà del segle XIII, a la Ciutat de Palma, per commemorar l'efemèride que encara avui ressona com una cosa ben nostrada, i en dir nostrada no volem dir excloent o amb exclusivismes d'identitat, més aviat tot el contrari. És un homenatge a Jaume I el rei Conqueridor que ens va portar un sistema de govern innovador. Utilitzant una terminologia d'avui, hom diria molt avançat en el seu temps.

Al llarg dels segles baix-medievals la festa tenia un component civil i religiós. La festa de l'Estendard, va ser, la més fastuosa i solemne de les celebracions que es feien a Mallorca. Amb la plaça de Cort engalanada, es treia la reial senyera de Jaume I de la Casa dels Jurats (ara ajuntament). A la plaça se seien tots els jurats i els caps dels oficis (gremis) abillats amb les millors gales. Desfilaven i retien homenatge i a l'Estendard i, a partir del segle XVI, al quadre del Conqueridor. Els oficis més principals el batle reial, el veguer, el mestre de guaita... juntament amb els nobles a cavall formaven un seguici per a anar a cercar el governador al palau de l'Almudaina. El portaestendard, que era un jurat, anava a cavall i en els segles XV i XVI es cobria el cap amb la cimera del drac alat.

La desfilada sortia de la Seu, passava per la plaça de Santa Eulàlia, cap al Sindicat i quan arribava a la Porta de Sant Antoni els mariners hissaven, verticalment, l'Estendard. Passada la Porta Pintada continuava per Sant Miquel. L'arribada del bisbe coincidia amb el moment d'elevació i aturada de la processó. Continuava pel carrer de l'Agenteria, plaça de Cort, carrer Palau Reial i la Seu.

El que ens interessa destacar, però, no és tant el caràcter descriptiu de la festa com la significació política que tingué per als mallorquins en el decurs dels segles. El gran historiador menorquí que regentà l'Arxiu del Regne de Mallorca, Josep Maria Quadrado, el 1847 va escriure en una de les seves obres més notables, el següent: "Jaime I de Aragón precedía de mucho á su siglo en extensión de miras y en altura de pensamientos". Fou aquesta petjada que ens va deixar d'un sistema polític de llibertats basat en el co-govern, rei-regne, el que féu que la seva memòria es perpetués de generació en generació. L'any 1454, els síndics forans recordaven a Alfons el Magnànim que "lo regne de Mallorques ha estat sempre fundament de llibertat e fontana de egualtat.

El 31 de desembre és una data històrica molt important per mallorquins nascuts o no en aquesta terra, perquè és el símbol d'una tradició centenària que arrela en el reconeixement d'un sistema de govern polític i administratiu basat en l'autogovern.

El sistema de representació política era plural i un dels més avançats del seu temps en regir-se pel principi democràtic definit pels mateixos jurats de la ciutat i regne: "Lo que la major part aprova, la solemne autoritat aferma". Quan en el segle XVII començà a sentir-se la forta pressió centralitzadora de Castella, els Jurats, el 31 de desembre, exhibien les armes mítiques del rei en Jaume com símbol d'unes llibertats que començaven a veure amenaçades. L'historiador i investigador Álvaro Santamaria, el 1981, respecte de la Nova Planta que va imposar el primer Borbó conseqüència del seu "just dret de conquesta", va escriure el següent: "[...] El regne de Mallorca reprimit per l'escepticisme i la desil·lusió, s'havia mantingut en solitari com a darrer i testimonial baluard de l'austracisme durant més nou mesos. Perquè? Per estimació a les seves institucions, perquè especialment els estaments més privilegiats de la societat mallorquina el donaven suport ja que entenien que, malgrat tot, eren l'essència de la identitat històrica com a regne i perquè en l'ànim general obrava la convicció que el triomf del filipisme comportaria el desmantellament institucional. Així va succeir".

El 31 de desembre és una data històrica molt important per mallorquins nascuts o no en aquesta terra, perquè és el símbol d'una tradició centenària que arrela en el reconeixement d'un sistema de govern polític i administratiu basat en l'autogovern, i amb un sistema de llibertats que vam perdre per la força de les armes borbòniques l'any 1715. Malgrat tot, la petjada del rei Conqueridor i l'autogovern que ens va atorgar, van romandre dins l'imaginari popular com una herència volguda i enyorada, mitificada en forma de rondalles i llegendes que han omplert el costumari d'aquesta terra.

* Historiador i president d´Esquerra Republicana

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine