L'ajuntament de Palma ha obert una consulta popular per determinar si el passeig del Born d'aquesta ciutat ha de romandre lliure de terrasses o si pel contrari aquestes han d'ocupar un espai que pertany a tots els ciutadans. Com era d'esperar, els restauradors s'han mobilitzat i han fet campanya a favor del "Sí", mentre que entitats com ara ARCA i el propi equip de Govern de l'ajuntament defensen un passeig lliure de taules per tal de recuperar així una fesomia que ha caracteritzat aquest popular espai des de fa dècades. La consulta consta de dues preguntes, una adreçada al manteniment o supressió de les terrasses, i una segona, en cas que guanyi el manteniment, sobre la ubicació ideal d'aquests espais.
Tot i que no estic empadronat a Palma, és una ciutat que m'encanta per moltes raons. Una d'elles, òbviament, és la varietat i riquesa del seu patrimoni urbanístic, un bé amenaçat per la proliferació d'establiments i activitats no sempre respectuoses amb l'entorn al qual s'haurien d'adaptar. Hi ha nombrosos exemples: desafortunades reformes immobiliàries, tanques publicitàries inapropiades, mobiliari urbà no integrat... Quant a les terrasses pròpiament dites, la sensació que darrerament tenc quan vaig per Palma, ja sigui per feines o de passeig, és d'un cert aclaparament, en el sentit que en molts casos s'han apoderat d'espais tradicionalment destinats a la tertúlia o l'esplai dels vianants. Personalment pens que se'n fa un abús, i en aquest sentit és positiu que l'ajuntament hagi optat per sondejar la ciutadania a fi que es pronunciï en una consulta vinculant quant al seu resultat. Això no obstant trob que aquesta iniciativa s'hauria de fer extensible a altres qüestions, com ara la relativa a la conservació del monòlit de sa Feixina, per coherència i sentit de la responsabilitat patrimonial.
Dit això subscric bàsicament la proposta d'ARCA pel que fa a aquesta consulta, en el sentit de votar "no" al manteniment de les terrasses al Born. En cas que guanyàs el sí, veuria bé que les terrasses s'ubicassin a la zona lateral on no circulen els cotxes, deixant la part central per als vianants i recuperant així la seva fesomia d'espai de passeig i trobada que l'ha caracteritzat durant les darreres dècades. El que està clar és que, deixant de banda el cas particular del Born, els ciutadans de Palma han perdut protagonisme davant la progressiva ocupació de l'espai públic per les terrasses i altres propostes d'oci comercial o de lleure. I aquesta, al meu parer, és una realitat a la qual no ens hauríem d'avesar sota el pretext de la crisi o altres factors aliens a la conservació del patrimoni.
El comerç i els habitants del centre mantenen la vida de la ciutat, aquesta és una realitat inqüestionable. Caldrà, doncs, cercar fórmules de convivència i equilibri que respectin els interessos d'un i els drets d'altres. Sigui com sigui, seria un error imperdonable trencar aquest equilibri a favor dels primers, cercant únicament un guany econòmic que hipotecàs el que per a mi és el principal atractiu de Palma: la riquesa i diversitat d'un patrimoni que tothom, ajuntament, ciutadania i comerciants, s'ha d'esforçar a conservar.
