Tribuna

La Nova Planta

03.12.2015 | 02:11
La Nova Planta

Dia 28 de novembre es celebraren a Palma dos actes per recordar els 300 anys del decret de Nova Planta, un a l'Almudaina on els militars celebraren el tercer centenari de la Capitania General i altre al Consell on uns senyors no historiadors parlaren de les suposades conseqüències del decret. No crec que la data escollida fos l'adequada perquè el decret no és cap llei promulgada. El decret és un document reservat de treball, una espècie de projecte de llei, el de Mallorca és del 28-11-1715, però la promulgació es fa amb una reial cèdula del 16-3-1716. Si s'hagué de recordar una data seria la de la reial cèdula. Es diu que la Nova Planta parla de que s'implanta "por el derecho de conquista", això fou a València però aquesta expressió no consta ni al decret ni a la reial cèdula de Mallorca.

La Capitania General ja existia abans, era una de les funcions del virrei al que denominaven "lochtinent, governador e capità general". Era representant del rei, jutge suprem (presidia l'Audiència) i màxima autoritat militar. A partir de 1575 se'l sol denominar virrei i amb la Nova Planta capità general o comandant general amb les mateixes funcions que el virrei. El que canvia és la Reial Audiència que tindrà algunes atribucions de govern que abans tenien el Jurats de la ciutat i regne i el Gran i General Consell mentre que altres passen a l'Ajuntament de Palma. Es suprimeixen les lleis d'estrangeria: el rei podrà nomenar als seus vassalls per diferents càrrecs segons el mèrit de cadascú amb independència del lloc de naixement. Es pensa que la majoria de càrrecs no municipals serien ocupats per castellans. Entre els comandants generals n'hi hi haurà de territoris que no són de la Corona: flamencs, napolitans, milanesos, etc. Entre 1715 i 1808 un 26% dels capitans generals de Mallorca són estrangers: 25% de Flandes, 25% de França, 25% d'Amèrica, 12'5% d'Irlanda, 12'5% d'Àustria, varen estar 43 anys de 94, segons Tomeu Caimari. A la Mallorca del XVIII de 18 regents de la Audiència, sis són castellans i els altres de la Corona d'Aragó.

Com ha dit Albareda hi ha hagut una idealització de la situació anterior i Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica, cosa que no tothom ha sabut fer. Jordi Canal (autor de Història mínima de Catalunya) ha recordat que la societat actual no té res que veure amb la del 1714. Roberto Fernández (Premi Nacional d'Història) ha dit que la contaminació política ha ennigulat la veritat històrica. Alguns han dit que amb la Nova Planta desapareix el sistema pactista que hi havia entre el rei i el Gran i General Consell i fins i tot han parlat de pèrdua de sobirania. Això era a Catalunya no a Mallorca on tota la sobirania la tenia el rei i en molts d'aspectes l'exercia el virrei. No es podia importar blat sense llicència del rei. Com a representant del rei, el virrei promulgava disposicions en forma de pregons, aprovava ordinacions que li presentaven jurats i gremis, anomenava tutors d'orfes, autoritzava que els jurats dels pobles obrissin botigues per vendre blat als pobres o encarreguessin o redimissin censals (deute públic). A l'Arxiu del Regne a les sèries Súpliques de la cúria de Governació i Pressidals decrets es pot veure que les autoritats locals no tenien autonomia per res, sempre hi havia que demanar permís al virrei. Amb la Nova Planta els càrrecs municipals seran anomenats pel rei a ciutat o per l'Audiència als pobles, però això no ens ha de fer creure que el sistema anterior fou democràtic. Al principi els jurats i consellers, càrrecs anuals, anomenaven al seus successors, a mitjan segle XV s'implanta el sistema de sac i sort, els que estaven en el poder, cada tres anys, habilitaven als que consideraven que podien tenir càrrecs, escrivien els seus noms a uns "redolins" de pergamí que es posaven dins els sacs de cada ofici per esser extrets cada any per sorteig. No es podia habilitar jornalers ni persones que no sabien llegir i escriure, fet que excloïa la major part de la població. Per batle i per mostassaf s'extreien quatre noms perquè el rei n'elegís un. Els que realitzaven les insaculacions habilitaven "persones a ells molt conjuctas" preferint aquelles a altres més suficients. No qeren moltes les persones habilitades i els mateixos noms es repetien pels diferents càrrecs (batle, jurat, conseller, taxador...). A Felanitx, població de 4.000 habitants, el 1585 per tots els càrrecs sols s'habiliten 24 persones. Els habilitats per batle tenien una riquesa mitjana de 3.517 lliures quan la mitjana dels propietaris era de 460 i els habilitats per jurats de fora era de 3.753. De vegades el virrei anomenava algun jurat que no havia estat habilitat i a ciutat inspeccionava l'arca del regiment i treia o afegia "redolins". Quan l'arxiduc Carles arriba a Barcelona com a Carles III es compromet a no canviar les institucions però es reserva el dret a inspeccionar els sacs i modificar els noms. Ja ho havia fet Ferran el Catòlic a València.

La Nova Planta de Mallorca es redactà aviat i de forma poc clara. Durant tres anys es faran consultes de com s'ha d'aplicar. A un primer moment continuaren els Jurats i el Gran i General Consell. Fins el 12-8-1717 no s'anomenen els 20 regidors vitalicis de l'Ajuntament de Palma però degut a que no sabien quines havien de ser les seves competències no es constituí fins el 5-8-1718. Als pobles els regidors duraran dos anys. El 1718 s'estableix que el corregidor presidirà l'ajuntament de Palma. Una instrucció del 24-7-1717 separa les competències entre la Audiència i la Intendència que havia substituït a la Procuració Reial. A Eivissa es torbaren vuit anys en posà en pràctica la Nova Planta, mentre continuaren els jurats elegits per sorteig en època austriacista.

Alguns senyors que no son historiadors es multipliquen fent conferències i visites a polítics repetint mites i tòpics sobre la Nova Planta inventats al segle XIX i que fa anys els historiadors modernistes han desmuntat. Després de parlar de pèrdua de sobirania, ara parlen de la gran repressió que seguí a la guerra. Fou molt major la repressió de les Germanies. Cal conèixer la mentalitat de l'època on era molt greu jurar fidelitat a un rei (com s'havia fet a Felip V) i després acceptar-ne un altre. A l'Alguer tots els habitants foren venuts com esclaus per voler altre rei i el poble repoblat per catalans. A la guerra de successió les places que es rendien no eren saquejades i sortien i les tropes sortien amb les seves armes i banderes desplegades i no hi havia execucions després de la rendició. Acabada la Germania a Mallorca foren executades més de 200 persones i es condemnar a galeres a 45. Es va cremar Xàtiva (i també Manresa) però abans feren sortir la població, en canvi a les Germanies es cremà l'església de Pollença amb la gent dedins. Als austriacistes se'ls expropiava béns però després els recuperaren, a les Germanies s'expropià a 300 families i s'imposà multes (composicions) per valor de 113.288 lliures. A Catalunya, Rafel Casanova (convertit en heroi a finals del XIX) pogué exercir d'advocat, en canvi Joanot Colom després de sofrir tota casta de suplicis fou escorterat, la seva casa derruïda i el solar sembrat de sal.

* Doctor en Història

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine