Tribuna

Amenaça global, resposta global

30.11.2015 | 02:45
Amenaça global, resposta global

Llegint el títol d'aquest article, algunes persones hauran pensat que es tracta d'un escrit sobre terrorisme, ISIS o els atemptats de França, Líban o Nigèria. No. Avui no parlarem d'això. Avui voldria parlar d'un tema que havia de ser, per un cop, l'estrella informativa a tots els mitjans i que ha quedat sepultada sota l'horror i el dolor dels atemptats d'aquests dies: el canvi climàtic i la cimera mundial que tindrà lloc a París a partir d'avui per tractar d'evitar les seves catastròfiques conseqüències.

Hem sentit a parlar sovint del canvi climàtic. Des d'aquella cimera de Rio, l'any 1992, que semblava inaugurar una època de prosperitat i pau que permetria tractar per primer cop amb tranquil·litat desafiaments a escala global, passant per les intervencions d'Al Gore i la seva incòmoda veritat, l'expressió "canvi climàtic" s'ha anat incorporant al lèxic normalitzat de les nostres societats, fins al punt d'haver-se convertit gairebé en un objecte sobre el qual la gent ja no sembla reparar, de tantes vegades com l'ha vist o sentit. Hem acceptat eI concepte, si, però poc s'ha fet per resoldre l'amenaça que implica. El problema és que de tant ignorar-ho només aconseguirem que es faci més evident, més greu, condicionant les nostres vides i les dels nostres fills i descendents, ja no durant dècades, sinó durant segles.

El canvi climàtic no és una mica més de calor l'estiu i no tant de fred l'hivern. El canvi climàtic és una qüestió de transformació global del clima, que el faria impredictible i extrem. Estam parlant de l'extensió de la desertització a tota la ribera nord del Mediterrani, amb sequeres que facin molt més difícil l'agricultura i la ramaderia. Estam parlant de l'augment de fenòmens atmosfèrics extrems, com tifons o huracans, que dificultaran molt més el transport aeri o per mar del què tant depenem. Estam parlant de l'arribada de malalties i espècies invasores d'altres latituds, per a les quals no estam preparats i que afectaran greument la nostra salut i els nostres ecosistemes. Estam parlant de l'augment del nivell de la mar, que farà desaparèixer nombroses zones insulars (de fet països insulars com Tuvalu, Maldives o Kiribati s'estan plantejant comprar terra a altres països perquè la seva gent hi pugui anar a viure quan les seves illes desapareguin sota el mar). Estam parlant de refugiats climàtics arreu del món, de milions de persones que se desplacen a altres països perquè ja no poden viure dignament a les seves terres a causa del canvi climàtic. Estam parlant de la contaminació dels aqüífers per l'aigua salada de la mar. Estam parlant de la desaparició d'espècies animals i vegetals. Estam parlant de l'acidificació de la mar, amb el que això comportarà igualment per a activitats humanes com la pesca.

Estam parlant, en poques paraules, de la major amenaça a la que s'enfronta la humanitat, que pot trastornar les nostres vides, la nostra economia, la nostra salut, de manera irreparable durant segles. Però encara estam a temps d'aturar-ho. El canvi climàtic ja s'està produint, si, però a una escala a la qual encara ens podem adaptar sense grans trasbalsaments. El problema vendrà si no feim res per evitar que el canvi climàtic s'accentuï.

El consens científic sobre aquesta qüestió és pràcticament unànime: es coneixen les causes del canvi climàtic i se sap què hem de fer per evitar-ho o, si més no, per mitigar-ho fins a un nivell acceptable. Ara ha arribat l'hora que tots nosaltres, la gent, i els nostres governs, prenguem les decisions que calen per aconseguir-ho. No és fàcil, ni tampoc barat, però serà molt més difícil i car si no feim res al respecte.

El proper dia 30 de novembre comença la COP21 a París, durant la qual es reuniran els caps d'estat i de govern de més de 140 països per mirar d'arribar a un acord que permeti lluitar de manera efectiva contra el canvi climàtic. És essencial que s'arribi a un acord que limiti de manera obligatòria les emissions de gasos d'efecte hivernacle de cada país, i que estableixi els mecanismes per als quals els països que més tenen i més contaminen ajudin als països més pobres a adaptar-se i mitigar el canvi climàtic. És una qüestió de justícia, si, però també de supervivència. És a les nostres mans garantir al menys que els nostres infants tindran un món habitable per a què puguin resoldre de la millor manera la resta de problemes que inevitablement es trobaran, com cada generació abans que ells.

Per exigir un acord suficient per prevenir el canvi climàtic, per mostrar que a totes i a tots ens importa la viabilitat del món en què vivim, el dia 29 de novembre arreu del món hi haurà marxes multitudinàries i pacífiques. A Mallorca, la marxa pel clima tindrà lloc diumenge a les 12 hores, a la plaça d'Espanya. No hi sobra ningú. Feim falta totes i tots. Per tenir un futur digne. Per tenir, simplement, un futur.

(*) Professor de Dret Internacional Públic a la UIB i membre de l´executiva de Més

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine