Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Converses digitals

Si els revolucionaris de veritat, que, d'altra banda, sempre han estat pocs, i, per paga, varen passar a millor vida, és clar, sense haver vist materialitzar-se a la terra els seus ideals, si, dèiem, aixecassin el cap, sens dubte tot d'una tornarien on dormien plàcidament el somni dels justos. Veurien que no s'ha arribat a aconseguir mai una societat més justa i igualitària, en què, per damunt d'altres valors, hi senyorejassin la tolerància i la fraternitat, en què l'educació i la cultura en fossin un dels valors més preuats, en què fins i tot els homes hi fossin més feliços. De tot això, res de res. La revolució, diuen, han estat els mòbils i el gavadal de ginys digitals sense els quals, si no volem passar per ser uns paleolítics, no podem ultrapassar el portal de casa.

Els susdits aparells, amb les aplicacions i programes que duen incorporats, han trastocat, en efecte, de dalt baix els nostres usos i costums quotidians; des de la vida laboral (si un dia s'estrevé, posem per cas, que l'ordinador no va llatí, que la connexió de la xarxa coixeja, pareix que és impossible que sigui un dia normal), a la personal (el càstig més mal d'entomar per a qualsevol teenager és privar-lo de mòbil una temporada; en els centres d'ensenyament la gran croada per mantenir l'ordre públic no és si qualque professor és humiliat i ofès cada dia per la massa de capsigranys que no obrin llibre ni per compassió, ni si les instal·lacions queden cada dia fetes una soll després dels patis o en haver acabar la jornada escolar, no, la gran batalla es dirimeix en l'ús, en l'abús, millor dit, del mòbil; és estrany que encara no se n'hagi creat la comissió tècnica pertinent). Des de del punt de vista mèdic, a més, han aparegut noves addicions, justament relacionades amb el contacte extralimitat amb els nous aparells; un ha sentit i llegit que hi ha qui és capaç de manejar alhora set o vuit mòbils. Una bogeria.

Una altra de les derivacions que susciten les noves tecnologies, en concret els mòbils, és la incidència que tenen amb la, necessària i elemental, cadena comunicativa. Allò que sempre havíem fet els humans era confiar, abans que res, les nostres capacitats comunicatives a l'oralitat, que és la manera d'estar més a prop de la nostra serventa més fidel, la llengua, en la mesura que és, ab ovo, un fenomen lligat a l'oralitat de manera intrínseca, i, després, en haver passat per l'escola, les confiàvem a les habilitats de l'escriptura. A hores d'ara, WhatsApp, Facebook i Skype, són els mitjancers preferits pel gruix de la població per encetar la conversa. Com en tot, en aquest àmbit s'hi poden detectar avantatges i inconvenients. Hi ha qui diu que, amb els nous sistemes digitals, es perden elements bàsics de la comunicació oral (tota la part d'expressió no verbal, que es computa en el 80% dels actes comunicatius; el 20% restant serien, per dir-ho ras i curt, el que hi aporten les paraules), o que, i això és ben cert, conviden al camuflatge i a la mentida; altres veus més alarmants opinen que les noves generacions ja no saben el que és una conversa ininterrompuda, espontània. Els qui han estudiat el cas, ens parlen, però, que tot dependrà, al cap i a la fi, d'una bona educació, cibermodals, en diuen, en el maneig dels aparells; els més optimistes afirmen que els ciutadans anam millorant, en aquest aspecte, que deu voler dir que encara no hem perdut del tot el sentit comú; perquè la bona gent sap que, de res, no se n'ha d'abusar.

Compartir el artículo

stats