Dia 22-X aquest diari publicava una carta de Francesc Domènech on parlava del llinatge Colom i considerava, com feu Ulloa el 1928, que aquest era el llinatge del descobridor d'Amèrica. Cal dir que abans de ser llinatge Colom i Colombo foren noms, per Sant Columbano, el monjo irlandès fundador del monestir de Bobio al nord d'Itàlia. El personatge al que tots els historiadors consideram el descobridor d'Amèrica es deia Cristoforo di Colombo, en llatí Columbo. El di indica que originàriament era un patronímic, el nom del pare, no un llinatge. A Toscana i a Venècia encara al segle XVI molta gent no tenia llinatge i empraven el patronímic. A l'arxiu de Florència vaig documentar el 1427 a un Colombo di Mateo (Colombo fill de Mateo) que tenia un fill anomenat Domenico i que per tant es diria Domenico di Colombo. El patronímic també era emprat pels jueus, així Cresques Abraham (no Abraham Cresques com diuen molts de divulgadors) vol dir Cresques fill d'Abraham, un germà es deia Struch Abraham, el fill es deia Jafudà Cresques (fill de Cresques).

Però a Gènova al XV la gent ja tenia llinatge i el di indicaria un patronímic originari que hauria passat a llinatge. Els emigrants traduïen el nom al idioma del lloc d'arribada, també si aquest ja s'havia convertit en llinatge, així un Colombo es transformava en Colom a tota la Corona d'Aragó, Irlanda, Escòcia i França. El nom en irlandès i gaèlic era Colum i també Columban. Als segles XIII i XIV els Colom eren una de les famílies més important de Bordeus. Tomàs Colomb de París, descendent de Bordeus, a través d'anàlisis d'ADN, ha establert la identitat entre Colom, Colomb, Malcon, Maccolom i Mccalum. Als plets colombins dona Francisca Colón, diu que Colombo y Colom es un mismo nombre, apellido y linaje i don Baltasar Colombo diu que al seu llinatge en España llaman Colom.

El 1479 es documenta a València a Bartholomeus Colom, genoenssis nunc residens Valencie. com aprenent de teixidor de domassos. Un Colombo genovès a València es diu Colom. Els anàlisis d'ADN realitzats per José Antonio Lorente (U. Granada) analitzats pel Dr. Francesc Calafell (U. Pompeu Fabra) que els Colom de països de parla catalana es poden agrupar en clústers, en el que tots els homes tenen un ancestre masculí comú. En canvi, amb els Colombo italians no s'han pogut fer clústers, tots són diferents degut a que Colombo durant molt temps fou nom i no llinatge. De vegades es documenta la forma Columbano, així el 1454 la nau del genovès Francisco Columbano carregava pedra a Portocolom pel Castelnovo de Nàpols.

A Mallorca el llinatge Colom quan s'escriu en llatí passa a ser Colombi o Columbi i a Itàlia passa a ser Colombo. Al Palachio Vechio de Florència a un glubus terrestre d'Egnazio Danti del 1567 veiem que Porto Colom passa a ser Porto Colombo. Llinatge distint és el Columnis, que jo vaig considerar que podria donar Colom com un pisanis donava pisà (Pizà), havent documentat a Mallorca el 1449 a Bartomeu Columpni, mercader genovès, i a Leonardus de Columnis, mercader genovès, el 1466, però a l'arxiu de Gènova vaig comprovar que el Columnis llatí correspon al Colonna.

* Doctor en Història