Tribuna

Què va ser i què hauria de ser el 31 de Desembre

29.10.2015 | 02:41
Què va ser i què hauria de ser el 31 de Desembre

Arran de la publicació del reportatge "Los expertos defienden el día 31 de diciembre" (Diario de Mallorca, 25 d´octubre) diferents persones m´han demanat com és que neg el caràcter de genocidi que va tenir la conquesta de Mallorca d´en Jaume I només amb l´argument que la destrucció no va ser deliberada i, de més a més, com és que defens que el 31 siga la Diada de Mallorca. El que sostenc, i així ho vaig respondre quan m´ho demanaren, és que, en rigor, la conquesta de Mayurqa no pot ésser considerada un genocidi perquè no es va dur a terme amb la voluntat inequívoca i primigènia de destruir, físicament o culturalment, la societat andalusina (una altra cosa és quin va ser el rumb que després prengueren els fets). S´ha de recordar que durant el setge de Madina Mayurqa hi hagué ofertes de pactes que varen estar a punt d´ésser acceptats, i que no foren els únics. Dic això perquè el genocidi (en la seva accepció de delicte internacional) és "qualsevol dels actes perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcial, a un nacional, ètnic, racial o religiós com a tal". I d´acord amb la definició del diccionari de la Real Academia Española (la del Diccionari de l´IEC, "Exterminació d´un poble, d´un grup ètnic, etc.", és excessivament concisa), un genocidi és un "exterminio o eliminación sistemática de un grupo humano por motivo de raza, etnia, religión, política o nacionalidad". I "sistemático" és "que sigue o se ajusta a un sistema". Per tant, allò determinant, d´acord amb aqueixes definicions, és l´existència de la intenció deliberada de destruir un poble com a tal. I la conquesta de Mayurqa, fora negar-ne per res el caràcter destructiu, no es planificà amb la intenció, deliberada i programada, d´aniquilar la societat andalusina. Una conquesta, d´acord amb la praxis militar de l´època, podia acabar de diferents maneres, tot depenent de si es produïen o no pactes de rendició. Si n´hi havia, es podia limitar (i no és que això siga poca cosa, precisament) a dominar la societat conquerida, a espoliar-la, o fins i tot a expulsar-la, totalment o en part, però sempre d´acord amb aquests pactes. Si no hi havia pactes la conquesta es podia dur a terme a sang i foc, i permetre el saqueig dels béns, que es convertien en botí dels conqueridors. I, si la població era de religió diferent (aqueix en el cas de Mayurqa), els mateixos conquerits es podien convertir en botí de guerra i esser esclavitzats. Així esdevenia a les dues ribes de la Mediterrània. Per tant, a 1229, la destrucció de la societat de Mayurqa era només un (terrorífic, això sí) dels escenaris possibles.

Fa alguns anys, en una publicació acadèmica, i vos prec que em permeteu que m´autociti, vaig escriure que: "No hi ha cap dubte que la presa de Madina May?rqa fou una massacre, però la indubtable magnitud de la matança no ha de fer oblidar que Jaume I va fer servir totes les estratègies i mitjans possibles per aconseguir el domini de les Illes Balears, des de la violència més implacable fins a pactes que, almanco en principi, podien resultar relativament poc lesius per als musulmans de May?rqa. La batalla de Portopí va ser seguida, la primavera de l´hivern de 1229, per una espècie de pacte tàcit amb els andalusins que seguien Ben Abet „que, cal tenir-ho present, va ser romput per aquests darrers. Així mateix, la matança de Madina May?rqa va comportar cavalcades, amb les quals Jaume I forçà la rendició dels resistents a Artà, que no eren res pus que pagesos atemorits (i posteriorment encaptivats). El rei que dugué a terme el pacte amb Xuaip „gràcies al qual es reteren els castells i part dels refugiats a la serra de Tramuntana„, el que va acordar la submissió dels andalusins de Menorca, és el mateix que va convertir els habitants de Madina May?rqa i la resta dels resistents a les muntanyes en captius." ("Les conquestes de Mallorca i d´Eivissa", Jaume I Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, IEC, 2013)

I encaptivar, en aqueix context, vol dir esclavitzar. Per tant, qüestionar el caràcter de genocidi de la conquesta no vol dir que en neg els efectes destructius; més aviat tot el contrari: el que sostenc (i això ho faç com a historiador, i expert en aqueix tema) és que entre el 31 de desembre de 1230 i l'estiu de 1232 va deixar d´existir la societat andalusina de Mayurqa, com a conseqüència dels efectes destructius de la conquesta (mortaldats, emigracions, esclavització de la pràctica totalitat de la resta i "exportació" de bona part), de la creació d´una nova societat (la del regne de Mallorca), formada a partir de l´assentament de colons cristians (procedents en la gran majoria de Catalunya, però també d´Occitània, Aragó i l´actual Itàlia), per les restes, minoritàries, dels andalusins autòctons i per la població jueva (autòctona i arribada després de la conquesta). I, a més, a partir de la segona meitat del segle XIII, integrada també per esclaus d´origen forà (que en la primera meitat del segle XIV arribaren a suposar devers el 20% de la població!). Les restes de la població andalusina i els seus descendents no tengueren més remei que diluir-se lingüísticament, culturalment i religiosament dins la nova majoria, demogràfica i social, d´origen català, de llengua catalana i religió cristiana (un destí, d´altra banda, consemblant al de molts d´andalusins de Portugal i del Regne de Castella i, en molts d´aspectes, comparable als dels musulmans de Sicília i al seu dolorós corol·lari de Lucera). Aquest és l´origen del poble mallorquí, per mor d´això parlam la llengua que parlam i tenim els llinatges i cultura que tenim.
I ara pas a parlar com a ciutadà: jo no pens que s´haja de celebrar la conquesta, ni que ens haguem de veure únicament com els continuadors dels conqueridors, però tampoc ens podem veure únicament, perquè seria més que inexacte, com a descendents dels andalusins autòctons, perquè la majoria de la nostra nissaga ve de fora. Per tant, som també, i sobretot, descendents dels conqueridors, dels colons i immigrants cristians que hi vengueren llavors, dels jueus del nord d´Àfrica, de Catalunya i d´Occitània, i dels milenars d´esclaus que hagueren de venir forçats a Mallorca. Jo pens que el 31 de desembre, una festa cívica molt antiga, de les més antigues d´Europa, ha de ser la Diada de Mallorca, però mudant de contengut; opín que ha de ser una festa que servesca per recordar i per vindicar aquells andalusins que lluitaren per defensar la seva terra, els que moriren fent-ho, els que foren esclavitzats, els que foren venuts fora de l´illa, i els que quedaren a Mallorca que, si duien sort, aconseguien la llibertat a força d´autoexplotar-se i que, per afegitó, havien de mudar de llengua, de cultura i de creences religioses. Però també pens que ha de servir per recordar que, com a conseqüència de tot allò, va néixer el poble mallorquí actual, el nostre. A parer meu, ho hem de rememorar tot plegat, amb uns endarrers comuns: que no hi haja pus guerres, ni pus pobles que haguen de perdre la seva llengua i la seva cultura, i sempre reivindicant que tots els pobles del món puguen viure en pau i llibertat. En definitiva: commemorar el 31 de desembre i convertir-lo en la Diada de Mallorca hauria de ser un acte de memòria històrica, de reconeixement dels vençuts, de refús a la violència, a les guerres i a la privació de drets col·lectius i, a més, hauria servir per deixar constància que els mallorquins, els actuals, fills de la guerra i la colonització, començàrem a existir com a conseqüència d´aquells fets d´armes de dia 31 de desembre de 1229. Tot es pot fer el mateix dia, i pens que s'hi ha de fer, perquè tot va lligat. I, agradi o no agradi, no deixarà d'estar-hi.

Professor associat d´història medieval a la Universitat de les Illes Balears

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine