El passat sis d´octubre es presentà la memòria d´activitats de Càritas arreu del territori espanyol durant l´any 2014. Potser el més rellevant és que en el perfil de les persones que atenen a la xarxa d'acolliment i atenció primària de l´entitat hi ha un tret cabdal: El 53% de les persones que acudeixen a Càritas viuen en llars en els quals algun dels seus membres està ocupat en un treball remunerat. Seguidament, curt i ras, els responsables de l'ONG catòlica afirmen: "Això implica que l'accés a l'ocupació no sembla oferir la suficient protecció davant la pobresa o l'exclusió social". És, sens dubte, el millor resum que es pot fer de la situació actual, si més no dels fenòmens emergents i cada pic més estesos, dels mercats laborals espanyols en general i del de les Illes Balears en particular.
L´aposta institucional per la rendibilitat empresarial, amb devaluació salarial i desregulació laboral com palanques fonamentals, està provocant una gran regressió social impensable no fa massa temps i, alhora, no s´avança cap a un model econòmic sustentat en un teixit empresarial amb veritable productivitat. L´aparició amb força de la figura dels treballadors i treballadores pobres és la negació del progrés compartit. Una ocupació assalariada, que no distribueix renda a bastament per garantir una vida digna per a tothom, ens està indicant que, si el que es vol és una democràcia amb cohesió social i tarannà igualitari, s'està produint una fallada sistèmica, d´un sistema que no ha implantat altre distribuïdor de renda que no sigui el treball remunerat o unes prestacions socials lligades a aquesta remuneració.
El número 21 de Panorama Sociolaboral Gadeso que acabam de publicar sota el títol de "Més persones ocupades amb menys qualitat de l´ocupació i menys protecció" (disponible a www.gadeso.org), presenta una selecció d´ estudis i informes publicats sobre el mercat laboral en els darrers mesos i rubricats per tota mena d´entitats públiques i privades i agents socials d'àmbit local, estatal, europeu i internacional. Malgrat que la pluralitat de visions és gran, hi ha una coincidència en la caracterització de la situació actual del mercat laboral espanyol i balear: Per una banda s´observa un creixement del nombre de persones amb ocupació i, alhora, un fort deteriorament de la qualitat de la dita ocupació. I, per una altra banda, es constata una progressiva baixada de la cobertura de protecció a les persones en atur. Deteriorament de la qualitat de l´ocupació i baixa taxa de protecció de l´atur incorporen més pobresa laboral a la nostra societat.
Aquesta és la panorámica general d´un mercat laboral que ha esdevingut en no inclusiu i que té problemàtiques d´urgent solució: la de les persones en atur de llarga i molt llarga durada, i la de les persones joves en atur o en situació de subocupació. Correm el risc de ser una societat amb un problema estructural d´ inocupabilitat! Val a dir que en bastants ocasions he insistit que les darreres reformes de les normes laborals espanyoles, sense que hagin incentivat de debò la generació d´ocupació, han provocat el sorgiment amb força de nous perfils de precarietats laborals i socials, com ara, les persones contractades a temps parcial no desitjat o els autònoms forçats. Malauradament, a la llum de les noves evidències, en l'immediat haurem d´incorporar a aquestes noves precarietats la problemàtica dels becaris i dels treballadors i treballadores externalitzats.
Per si a algú li sembla que les memòries de Càritas les escriuen radicals antisistema, prenguin nota del següent advertiment del darrer informe de l'OCDE: "milions de persones corren el risc de quedar atrapades en el nivell inferior [del llindar de pobresa] de l'escala d'ingressos". Resulta evident que de la baixa qualitat en l´ocupació transitem cap a la pura pobresa laboral. Si volem ser competitius amb cohesió social, cal canviar de rumb.
