Encara que paregui mentida, les generacions que, en l'adolescència, no vàrem tenir ni mòbil, ni internet, vàrem tenir les nostres maneres de distreure'ns i matar l'estona. Tot i que això, per força, no vulgui dir que fèiem un ús del temps més profitós que no els joves d'ara.
Deu ser certa la dita que diu que l'home és el pare del nin; que ja, en els dies innocentons de la infantesa, es forgen els gustos i interessos que tendrem després de majors. De manera que, amb les excepcions de rigor, aquell al·lot aguerrit i hàbil en el joc del futbol, aquell que tots volíem al nostre equip a l'hora del pati, amb el temps el veurem convertit en un jugador famós i dels més ben valorats en el rànquing de primera divisió; talment l'alumne que, a les primeres lletres, destacava en matemàtiques, ningú no dubtava que en seria una llumenera, i, per tant, no ens ha estranyat veure'l implicat en diferents equips d'investigació de ciències avançades, que representaran un enorme bé per a la humanitat.
Alhora, sense molestar, sense l'espectacularitat dels anteriors, per bé considerats sovint una mena de paràsits que no arribarien enlloc, hi havia els que apuntaven a escriptors, periodistes o oficis semblants, aficionats a llegir els llibres que els regalaven per la primera comunió, o a viatjar per països estranys i allunyats recorrent l'atles, limitat i defectuós, que es tenia a casa, o fullejant les entrades de l'enciclopèdia, no gaire fiable, que els pares, amb gran esforç havien aconseguit comprar a terminis, fent cas de les habilitats de màrqueting d'aquells venedors, amb trajo barater, que visitaven un temps les cases, i convencien els pares que aquella enciclopèdia era imprescindible per a la formació intel·lectual dels fills, la, segons ells, més moderna i actualitzada que hi havia al mercat, il·lustrada a l'engròs sense mirar prim. Justament les hores de solitud passades fent voltes recorrent atles i enciclopèdies es compten entre les més felices de l'adolescència. Convé precisar que, d'aquests, la majoria no han fet cap carrera galdosa, atès que no han passat de ser articulistes de periòdics i revistetes locals. O de ser escriptorets aficionats de diumenge capvespre.
Qui sap si algun d'aquells jovençans va poder gaudir de major d'una de les enciclopèdies més ben assaonades i completes de l'entorn; la Gran Enciclopèdia Catalana, de l'engendrament de la qual enguany se'n compleix cinquanta anys; 1965, el mateix any en què, com ens recordava no fa gaire el periodista musical Diego Manrique, es va produir una petita revolució en la música popular moderna; els Rolling varen llançar (I can't get no) satisfaction; Dylan Like a Rolling Stones, Beatles varen publicar l'àlbum Rubber soul.
Va ser un projecte envoltat d'enormes dificultats, sobretot de caire econòmic i, també, ideològic; algunes són prou sabudes i, desagradables, com per recordar-les aquí. A les quals, és clar, s'hi ha de sumar les pròpies del context sociopolític, amb el franquisme en bona forma, encara aleshores. La idea primigènia pareix que era adaptar l'enciclopèdia italiana Garzanti; l'ambició, la voluntat, però, de fer una cosa diferent i, a més, en català, prohibit l'ús públic , va dur els caps pensats a fer una casa del tot nova; per a això, es va comptar amb la col·laboració i assessorament dels millors especialistes dels diferents camps del saber. L'aportació illenca, per cert, no és gens ni mica menyspreable. Des dels primers quinze volums (1969-1980), passant per edicions successives, fins a l'actual format digital, continua fent una lloable tasca d'informació i coneixement; com l'Alcover-Moll o el Coromines, per altra banda, són obres que dignifiquen una cultura, i un lliçó, de pas, a no resignar-se al fet que el català sigui una llengua de categoria regional.
