Tribuna

Economia social i solidària per a un país més digne

01.09.2015 | 01:17
Economia social i solidària per a un país més digne

Fa algun temps, en els anys inicials de la crisi, Daniel Jover afirmava que "vivim un període [de crisi] inquietant i estrany perquè la mateixa impotència dels poderosos deixa un espai obert a la llibertat i a la iniciativa cooperativa per impulsar les idees de respecte, justícia i igualtat als quals han aspirat totes les societats decents". Jover que, entre altres coses, és soci-fundador de l'Equip de "Promocions. Xarxa de coneixements" i escriptor, potser ara no mantindria la idea sobre la impotència dels poderosos que han demostrat sobradament que la seva tossuderia en aplicar polítiques d'austericidi per als no rics no ve de cap impotència sinó, més aviat, de la seva cobdícia. Però, de ben segur, mantindria allò que, pel que en aquest article vull tractar, és substancial: La crisi ha deixat un espai prou important per a què una altra activitat econòmica no exclusivament de mercat convencional, és a dir, l'economia social i solidària, tingui un espai en el conjunt de l'economia illenca.

Justament aquest assumpte es tracta en l'Informe sobre l'economia social i solidària a Balears 2006-2013 que recentment s'ha publicat en el número 55 de Temes socioeconòmics Gadeso (disponible a www.gadeso.org). Amb aquesta investigació s'ha pretès un doble objectiu: 1.- Mantenir les sèries d'aquesta informació, que es va interrompre amb la suspensió, per part del Govern de Bauzá, de l'activitat del Consell Econòmic Social de Balears; i 2.- Posar en relleu un sector amb molt valor econòmic, que genera ocupació ajudant a la integració de col·lectius amb especials dificultats i que, sobretot, és una mostra pràctica que els negocis i l'activitat econòmica es poden fer d'una altra manera, incorporant valors no borsaris i, òbviament, cercant el retorn del guany a les inversions i a l'activitat empresarial però sense que això sigui contradictori amb el bé comú.

Val a dir que hi ha diverses definicions de què és l'economia social i solidària i del seu abast. Per aquest motiu convé precisar, per una banda, que l'informe que coment fa referència a les empreses, iniciatives i entitats de caràcter privat que estan regulades per la llei espanyola d'economia social, de 29 de març de 2011. L'article 4 d'aquesta normativa legal defineix els principis orientadors del seu marc conceptual de la següent manera: a) Primacia de les persones i del fi social sobre el capital, que es concreta en una gestió autònoma i transparent, una democràcia participativa que fa prioritzar la presa de decisions, en funció de les persones, les seves aportacions al treball, i els serveis prestats a les entitats, més que en relació a les aportacions de capital. b) Aplicació dels resultats obtinguts, de l'activitat econòmica, principalment en funció del treball aportat, el servei o l'activitat realitzada pels seus socis o partícips al fi social, objectiu de l'entitat. c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat, que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació de llocs de feina estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat. d) Independència respecte als poders públics.

Per una altra banda, també s'ha de precisar que, per determinar l'abast del sector de l'economia social i solidària, no és tan important la fórmula jurídica com la pràctica diària de l'organització empresarial que, òbviament, s'ha d'ajustar als principis orientadors abans esmentats. Idò, en funció aquest criteri i ajustant-nos al Sistema Europeu de Comptes, presentam la classificació de l'Economia Social a les illes agrupada en productors de mercat (les empreses i entitats que actuen en els mercats amb competència) i en productors de no mercat (institucions sense afany de lucre al servei de les llars). En el primer grup hi estan incloses cooperatives i societats agràries de transformació, societats laborals, confraries de pescadors, centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, iniciatives de responsabilitat social corporativa (RSC) i d'agricultura ecològica, l'ONCE, entitats de finances ètiques i mutualitats de previsió social. Les associacions d'acció social (iniciatives de comerç just i d'inserció sociolaboral), fundacions socials, institucions humanitàries sense finalitats lucratives, com ara Creu Roja i xarxes socials, formen el segon grup.

I, tanmateix, el més important és que aquest heterogeni món d'empreses i entitats illenques presenta un balanç, com es desprèn de la lectura de l'informe publicat en el darrer número de Temes socioeconòmics Gadeso, força positiu. Per raons d'espai només apuntaré el següent tast: En el període 2006-2013, l'economia social i solidària ha tingut un increment del 21,7% en el nombre d'empreses i entitats (201 en termes absoluts), mentre que l'ocupació s'ha reduït en un -3,3% (267 persones). És un balanç que evidencia una major capacitat de resistència a la crisi per part de l'economia social i solidària si es compara amb els resultats globals de l'economia: Disminució d'empreses del -4,8% (5.542 en xifres absolutes) i de persones afiliades a la Seguretat Social del -14,3% (43.311 afiliacions).

Aquests resultats em semblen una excel·lent noticia, entre altres coses, perquè un país sense un sector d'economia social i solidària sòlid i solvent seria, en la meva opinió, un país socialment menys digne i econòmicament més vulnerable. Cal esperar que els nous governants autonòmics, insulars i locals prenguin en consideració aquesta altra realitat econòmica i li prestin tant suport com els anteriors governants varen donar a l'anomenat capitalisme castís o crony capitalisme, que no és altra que aquell sistema en què un grup d'amics remenen les cireres en benefici propi, ja sigui des de la llotja del Bernabeu, o amb lleis turístiques i territorials fetes a mida d'una selecta i poderosa minoria.

* Editor de Panorama Sociolaboral i Temes Socioeconòmics de la Fundació Gadeso

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine