Ja fa gairebé deu anys, quan els mitjans de comunicació informaren que una associació lligada a l'Opus Dei tenia previst obrir dos col·legis a Palma, un només per a nins i l'altre només per a nines, molts quedarem astorats, esglaiats de veure que a la Mallorca del segle XXI encara hi havia qui pretenia educar els infants separant-los en funció del seu sexe. L'astorament s'engrandia en saber que els futurs nous centres es volien mantenir en règim de concert, és a dir; amb el finançament de recursos públics i, a més, es volien construir en el Parc BIT, uns terrenys que s'urbanitzaren per iniciativa pública amb la finalitat de promoure la innovació a Balears. Han passat gairebé deu anys i, efectivament, el projecte s'ha fet realitat: a Balears ja tenim dues escoles segregades, finançades amb recursos públics i construïdes en un indret on, en teoria, s'hauria de fomentar la innovació. Ingenus de nosaltres, els astorats; els anys ens haurien d'haver ensenyat que aquí tot és possible, especialment el que és més inversemblant i forassenyat.
Diuen ara els mitjans de comunicació que el nou Govern vol posar traves a aquestes escoles. No podien fer menys; qualsevol gestor dels afers públics (qualsevol persona) que pretengui guiar la seva conducta a partir dels valors de la dignitat humana, de la igualtat de les persones i de la preeminència de la racionalitat té molts motius per posar objeccions al model escolar que segrega els infants segons el seu sexe.
Deixaré al marge consideracions jurídiques i polítiques que l'afer presenta; l'equip de l'inefable exministre Wert, amb l'aquiescència d'un Partit Popular molt tombat cap a la dreta, bé es va preocupar de deixar encletxes legislatives que faciliten no només l'existència d'aquests tipus d'escoles sinó també el seu finançament públic. Obviaré aquesta perspectiva jurídico-política i em centraré només en la que té a veure amb la racionalitat diguem-li acadèmica o científica del projecte d'educar els infants separats segons siguin nins o nines.
És important incidir en aquest tipus de racionalitat del model perquè els seus patrocinadors pregonen, com qui no diu res, que s'ha demostrat "científicament" que la seva és una bona recepta per solucionar problemes com el fracàs escolar o la discriminació social (així ho va dir en aquestes mateixes pàgines la directora d'una d'aquestes escoles). Amb aules separades diu l'argumentari dels defensors d'aquest model s'augmenta el rendiment acadèmic, es millora l'ambient de les aules, hi ha menys violència de gènere i s'aconsegueix una major eficàcia de la tasca docent. Només assenyalaré de forma telegràfica (no hi ha espai per a més) dues objeccions a tanta promesa vana.
Primera objecció. L'argumentari que empra aquesta gent es fonamenta en interpretacions parcials i distorsionades de les diferències en el desenvolupament dels processos cognitius entre els homes i les dones. Els possibles beneficis sobre els processos cognitius que hipotèticament es pot aconseguir separant els nins i les nines són insignificants davant els inconvenients que la segregació pot implicar per al seu procés de socialització. Per altra banda, els qui ens dedicam a l'estudi de l'educació hem aprés que les apel·lacions a les diferències de caire psicològic per justificar l'ordre social no solen ser més que prejudicis.
Segona objecció. La qualitat de la recerca educativa en què es fonamenta "la cientificitat" del model segregador és de ínfima qualitat. La majoria d'aquests treballs s'han publicat en el que els acadèmics en diem "fulls parroquials", és a dir, publicacions que no ofereixen cap tipus de garantia d'haver destriat adequadament el gra de la palla. Per altra banda, la inconsistència d'aquests treballs es fa més gegantina quan es compara amb la literatura existent sobre la coeducació, un camí ineludible per assolir la igualtat entre les persones de diferent sexe.
Sincerament, m'agraden més les justificacions que s'empraren en altres temps per separar els nins de les nines. M'agraden més perquè eren més franques, directes i sinceres. Aleshores no s'amagaven de dir que aplegar nins i nines a les mateixes aules ara un estímul a la concupiscència, una invitació al pecat i, conseqüentment, una incitació a la perdició eterna. Tampoc no s'amagaven d'argumentar una pretesa superioritat de l'home sobre la dona. Ara ja no es diuen aquestes burrades i pretenen que la coartada de la seva opció ideològica sigui la ciència, el coneixement, la recerca educativa.
L'any 2006, comentant el que aleshores era un projecte d'escoles segregacionistes a Palma, vaig escriure aquesta reflexió que consider que no ha perdut gens d'actualitat: "Quan pens en la proposta local de retornar a escoles segregades no puc deixar de pensar en la confrontació d'idees que actualment es produeix a l'àmbit global. Segons alguns es tracta d'una guerra entre civilitzacions, segons altres i és la tesi que consider més encertada és una batalla entre idees radicals i liberals, entre l'extremisme fonamentalista i la moderació. I aquesta disputa té lloc en totes les diverses cultures. És evident quina és la trinxera dels segregacionistes". Han passat gairebé deu anys i per ara ells, els segregacionistes, aquí, a Mallorca, han guanyat una batalla. Però no la raó.
(*) Catedràtic de la UIB, director del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l´Educació
