Tribuna

I ara què?

10.08.2015 | 01:22

Iara què? Quin serà el model educatiu del nou Govern? Certament no serà cap forma de trilingüisme, tal cóm semblava deduir-se d'algunes de les confuses declaracions dels representants de la marea verda quan ens deien que no estaven en contra del concepte però sí de la forma, que el que era inacceptable era la imposició o el calendari d'aplicació, que no estam en contra de l'anglès però així no home, així no, que no es poden ensenyar les matemàtiques en anglès a alumnes que no saben anglès, sobre tot un professor que tampoc en sap d'anglès. Tampoc sembla que agafi forma el misteriós model que s'amagava darrera l'eslògan "Anglès si, TIL no" per la senzilla raó que no n'hi havia cap de model. No se'n ha tornat sentir parlar d'aquella incorporació progressiva de l' anglès com a llengua vehicular en algunes assignatures, començant des d'abaix i amb un pla de formació del professorat amb cara i ulls, consensuat per tota la comunitat educativa, es a dir els profes, i amb el vist i plau de la UIB, institució que com sap tothom inspira un respecte reverencial en el cos social per la seva indiscutible objectivitat. Tot el reguitzell d'arguments que en el moment de la plenamar revolucionaria feren pensar a alguns ingenus, pobrets meus que allò pel que es lluitava era el dret a una educació de qualitat, ara, en la baixamar, quan les aigües es retiren, queden sobre l'arena abandonats, trastos inútils que ja no ens serveixen per res, ara que hem aconseguit el que volíem, ara que no només hem fet fora a Bauzá sinó que, ens hem plantat davant una porta amb un rètol que diu director general o cap de servei.

M'imagin passejant per aquesta platja en baixa mar observant l'exposició obscena carcasses buides. Mira aquella: B2. Ah sí. Aquell títol que no garantía els coneixements suficients per impartir una assignatura en anglès si era una de les assignatures del TIL però que, miraculosament, sí que els garanteix quan es tracta de Seccions Europees. Mira aquella altra: consens. Estrany concepte que significa que quan tu governes t'has d'avenir a raons, fins i tot a renunciar al teu programa polític, que tu no saps amb qui te la jugues, però quan qui governa som jo, puc ignorar-lo totalment, revocant lleis aprovades per parlaments democràtics sense el més mínim escrúpol. Ni ha moltes de carcasses buides. Tantes que em resulta impossible fer un recompte complet. N'hi ha una però que brilla amb una llum estranya en la platja de la vergonya. Es diu drets lingüístics. Recordes? Va ser la primera. Es va invocar als albors de la batalla, quan érem joves i purs i anàvem a cara descoberta i dèiem el que pensàvem. Quan pensàvem que la lluita a favor del català remouria les consciències dormides i un allau incontenible obligaria la bèstia a agenollar-se. Però ben aviat qualcú va entendre que no, que no es pot demanar a la gent que suporti els inconvenients d'haver de deixar el nin o la nina amb la veïnada o la padrina indefinidament només per la defensa del català. Ara bé, si del que es tracta és de lluitar perquè els meus fills acabin no sabent matemàtiques perquè els hi expliquen en anglès, i a damunt un professor que no en té ni idea, aquí em teniu. A mi, a la meva parella, als nins i al padrins, si fa falta.

I vet aquí que un nou convidat arribà a la festa: l'estratègia. La puresa de l'esperit revolucionari va haver de recular davant l'eficiència. Així va nàixer "Anglès sí, TIL no". Ara una escòria més a la platja però en ple fragor de la batalla, quin soldat. Ara, els drets lingüístics, la seva filla, la defensa del català, i cosina més pròxima, la immersió lingüística brillen un altre cop a la platja. Ara podem veure a tota la família endiumenjada, passejar orgullosa i satisfeta, a cara descoberta. Ja s'han perdonat les petites descortesies, com quan es va renegar públicament de la immersió lingüística, pobre cosineta, quan convenia deslligar-la de la lluita, no fos cosa que qualcú pensàs que ens importava tres pebres la incorporació progressiva del anglès en condicions raonables i l'educació de qualitat i que allò pel que lluitàvem era pel manteniment del model d'immersió en català. Pobra cosineta, humiliada fins al punt d'haver dit d'ella que era un invent del PP. Però no pateixis, reina meva. Estam aquí per tu. Tu ets i sempre seràs la nostra més preciosa penyora.

* Associació de professors PLIS. Educació, per favor.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine