Tribuna

Quatre de fresques

04.08.2015 | 01:16
Quatre de fresques

Quina calorada! Aquestes són potser les dues paraules més sentides al carrer darrerament. Aquest estiu està resultant feixuc, certament, i hem de refrescar-nos així com puguem. Tanmateix l'actualitat sempre ens proveeix de notícies que són com una alenada d'aire fresc entre tanta xafogor meteorològica i informativa com ens envaeix; sense ànim d'exhaurir-ne la relació, vet aquí un parell d'esdeveniments remarcables que han configurat la nostra actualitat més immediata al llarg d'aquests darrers dies:

Dilluns 20 de juliol, festivitat de Santa Margalida. No va caldre que "sa monja" l'encengués, tot i que molta calor humana i emoció a balquena és el que hi va haver al sopar que l'Associació de Pares de Nins Autistes de les Balears APNAB-Gaspar Hauser va organitzar per homenatjar José Manuel Pérez Beites, la persona que durant 32 anys ha portat el timó de la presidència d'aquesta formidable i voluntariosa organització. Diuen les cròniques que Pérez Beites s'emocionà de debò devora les persones que durant tot aquest dilatat període han constituït la seva raó de viure: les famílies i els professionals que tenen cura de la salut i la integració d'aquests éssers tan especials i complexos, però tan extraordinàriament transparents i bondadosos alhora, talment un tassó d'aigua fresca poada de la més fresca i ombrívola de les cisternes.

Dijous, 23 de juliol. El bo i més escollit de la classe política i un bon grapat de ciutadans s'arreplegaren a mitjan horabaixa davant el portal de Ca la Gran Cristiana per assistir a la inauguració de les sales de Belles Arts del Museu de Mallorca. Ventalls a rompre, especialment entre les dones, i paraules d'encoratjament i posada en valor del patrimoni cultural per boca de José Maria Lassalle, secretari d'Estat de Cultura, i Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears, que no desaprofità l'ocasió per recordar alguns dels despropòsits perpetrats en l'anterior legislatura i llegir la cartilla a algun dels assistents "peperos" allà congregats. La visita s'ho paga i els 7 milions d'euros d'inversió estatal es reflecteixen amb escreix al llarg de les 14 sales que configuren un itinerari que comprèn gairebé vuit segles d'història, i que té una de les seves fites emblemàtiques en la vella portalada de l'església de Santa Eulàlia de Palma, al bell inici del recorregut. La directora del Museu i alguns dels seus treballadors repartiren ufanosos uns adhesius on es podia llegir "M'agrada el renaixement", "M'agrada el gòtic", "M'agrada el barroc", "M'agrada el noucentisme"... Ens agrada la cultura, podríem concloure, i ho certificarem sempre i allà on faci falta!

Ludwig Salvator d'Habsburg i de la Toscana, popularment conegut com "l'arxiduc", ha estat objecte de nombrosos estudis i biografies que han volgut aproximar-nos al perfil d'un personatge verament singular, meitat aristòcrata meitat bohemi, amant dels costums i del medi natural dels indrets que habità. Les Illes Balears foren una de les seves destinacions predilectes, com deixà prou reflectit a Die Balearen, una obra enciclopèdica que suposà el punt de partida de molts dels estudis sobre flora, fauna, etnologia i cultura popular que coneixem avui en dia. Aquests dies he llegit amb interès una novel·la que tracta de reflectir la psicologia d'un home que va viure a cavall entre les passions humanes i les responsabilitats inherents a la seva condició, El príncipe del Mediterráneo, de María Bastitz (Áltera, 2015), i que li valgué el II Premi Hispania de novel·la històrica. Allò més interessant del relat, al meu parer, és que, sense defugir-lo, deixa en un segon pla el caire més frívol o anecdòtic de la personalitat de l'arxiduc les seves sonades aventures i romanços amorosos i ens el presenta com un home sensible i generós que no defugí mai les seves responsabilitats com a militar i estadista, especialment durant les fosques i convulses jornades que precediren la caiguda de l'Imperi Austrohongarès i que propiciaren el primer dels grans conflictes bèl·lics de la història moderna, la Primera Guerra Mundial. Una narració amena i entretenguda per als qui, com un servidor, els resulta una mica densa la història tractada amb paràmetres exclusivament acadèmics i que al capdavall, si es fa amb rigor i honestedat com és el cas, serveix de complement a aquest necessari i imprescindible vessant.

Divendres 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Sempre m'ha agradat la lleugeresa dels cossiers, el ball de les dames al voltant de l'esfereïdor diable, la flaire d'alfabeguera que amara el recinte on tenen lloc els salts i les evolucions dels alegres dansaires. Algaida s'engalana aquest dia i la vila bull d'entusiasme per tornar a veure, una vegada més, els seus cossiers en el denominat "Quadrat" o recorregut tradicionals pels carrers de la vila. D'altra banda, balls i revetles per tot arreu configuren l'oci d'aquests dies estiuencs. Un esclat de bulla i color al qual no són aliens els músics de carrer, que a causa de la crisi i la precarietat en les contractacions cerquen espais oberts on expressar la seva sensibilitat a canvi d'unes monedes, gairebé sense perdre mai ni el posat ni el somriure amb què executen el seu repertori, sempre proper i a l'abast, com les coses genuïnes que, al capdavall, conformen la nostra petita parcel·la de felicitat. Sobretot, són només alguns suggeriments per a refrescar-se, afegiu-hi el vostre i gaudiu de l'estiu, malgrat la calor!

* President de Homes per la Igualtat Mallorca

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine