Després del meu article a Tribuna de dia 19, un historiador modernista me deia a un e-mail: "Enhorabona pel teu article malgrat que els manipuladors i els polítics interessats en mitificar te faran poc cas". Això ja ho sabia, a la gent li costa molt abandonar els mites, un de cada quatre espanyols creu que el sol dona voltes a la terra i molts de nord-americans creuen que n'Obama va néixer a Àfrica. Temes que estan clars per la comunitat científica es torben molt a arribar al gran públic com per exemple que l'èxode del jueus d'Egipte i la conquesta de Canaan no varen existir, és un mite. Dia 26 a aquest diari, Pere Morey publicava una carta on traspua els mites d'un discurs pamfletari que no es basa en documentació arxivística, i això que ell va assistir al seminari "La fi del Regne de Mallorca" (a l'Arxiu del Regne) on cap ponent va exposar cap mite ni tòpic dels que circulen. Estic d'acord amb ell quan diu que "ens hem d'esforçar en redreçar la injustícia fiscal i cultural", però per això no cal manipular la història. Al meu article anterior exposava que ningú va defensar la llengua i que la imposició cultural es posterior a 1715. Es parla de conquesta per les tropes de Felip V sense dir que Felip V havia estat el rei legal acceptat al que havien jurat fidelitat fins que el 1706 vingué una esquadra anglo-holandesa i ens conquerí. Barcelona l'agost de 1705 fou assetjada per 300 vaixells amb 17.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs, va ser necessari bombardejar-la del 14 de setembre al 22 d'octubre en que capitulà, 6.000 partidaris de Felip V hagueren d'abandonar Barcelona. No hi ha centralització amb la Nova Planta, hi ha homogeneïtzació de institucions però cada regne, excepte València, segueix amb les seves lleis. És un tòpic considera que sols quedà el dret civil (això fou el 1889). La Nova Planta de Mallorca especifica que en tot lo no comprés s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios con que antiguamente se governava ese reyno". El 10-9-1725 els regidors de Palma escriuen una carta al rei en que sol·liciten que a l'Audiència hi hagi magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". A Catalunya la Nova Planta estableix al article 42 "En tot el que no estigui en els capítols precedents... s'observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya, entenent-se que són de nou establertes". El 1802 el corregidor demana si a l'arxiu de la ciutat tenen les lleis de Castella, li contesten que no ja que es governen per altres lleis. Abans del XIX no existeix l'estat espanyol, existeix la monarquia hispànica. El projecte d'estat és de les corts de Cadis però no es materialitza fins els anys 1833-1836, en que es crea un estat centralitzat dividit en províncies (1833) amb un cap polític o governador civil, diputacions provincials (1834), una mateixa fiscalitat (1835) i després s'aniran fent lleis per tot el territori.

Com posà de relleu Pere de Montaner (director de l'Arxiu Municipal de Palma, avui comte de Savellà com hereu del virrei austriacista) seran austriacistes o maulets els nobles de tendències feudals o feudalitzants. El marqués del Verger demanà que al rafal El Verger, de 160 quarterades (Eremitorio dependència de Vinagrella, Muro) tenir jurisdicció civil i criminal fins l'efusió de sang amb un castro on els que acudissin a poblar-lo tinguessin obligacions personals, tot molt feudal, el rei hi consentí el 3-7-1709 ordenant a Savellà Hágase como suplica. Na Bel Moll recordava a una conferència que l'arxiduc tenia preparats decrets per fixar pagesos a la terra, una segona servitud de la gleva que s'estava donant a l'Europa oriental. A València el general Basset havia promès l'abolició de diverses servituds i fou detingut a petició dels nobles austriacistes que el consideraven massa radical, molts pagesos deixaren de donar suport a Carles III.

Amb la Nova Planta augmentà la fiscalitat a la Corona d'Aragó que abans contribuïa molt poc a les despeses de la monarquia. A Mallorca es pagaven molts d'imposts indirectes que anaven a pagar els interessos del gran deute públic, contra els que lluitaren els agermanats, que des de 1406 estaven consignats als creditors censalistes. Es pagaran talles (a Catalunya es diu cadastre) per la monarquia, una espècie d'IBI o contribució sobre el patrimoni. La novetat serà que pagaran els nobles i el clero que abans no pagaven i eren el més rics, perden el principal privilegi que tenien. La major part del recaptat amb impostos es destina a defensa. S'assignava una quantitat fixa a pagar a cada localitat segons els habitants i la riquesa, que després es distribuïa segons els béns de cada un. Es cercava que contribuïssin en una proporció al que es pagava a Castellà si bé allà es pagava per imposts indirectes, l'alcabala, una espècie d'IVA, i els nobles i clergues no pagaven. També hi haurà un impost d'utilitats per la construcció de quarters i les tropes no seran allotjades a cases particulars. S'ha dit que Catalunya encara contribueix molts menys que Castella, de manera que el 1834 un contribuent que vivia a Castella pagava 23 si hagués viscut a Catalunya hauria pagat 11. Això era així al XIX però no abans, s'havia fixat una quantitat a pagar que no varià amb els anys i Catalunya augmentà la població i la riquesa. El 1835 els impostos seran els mateixos per tota Espanya. Aquesta centralització que pot parèixer perjudicial no ho serà per Mallorca perquè el deute públic serà assumit per l'estat.

Quan Martínez Shaw, després de ser molts d'anys catedràtic de la Universitat de Barcelona, va deixar Catalunya va dir que Felip V havia estat el rei que més havia beneficiat als catalans. Es referia a que el 1714 va eliminar les duanes interiors de la península que va permetre als catalans anar a vendre els seus productes a Castella sense pagar aranzels. Elliott ha recordat que el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana no hagués estat possible si Catalunya no hagués estat dins Espanya. Ara bé, atribuir la industrialització i el capitalisme als borbons és no tenir ni idea. A finals del XVII Catalunya ja estava preparada amb una agricultura i una menestralia orientada al mercat, com demostrà Pierre Vilar.

* Doctor en Història