Gràcies al desenvolupament de la idea de bloqueig (lock-in) desenvolupada ja fa anys per l´economista Brian Arthur, s´entén millor per què la nostra societat és presonera de tecnologies, de productes i de formes de fer obsoletes. Els teclats dels ordinadors són un bon exemple d´aquesta dependència gairebé irracional i poc eficient d´anacronismes. Tot i que se sap que altres disposicions de les lletres permetrien més velocitat i eficiència, aquests teclats continuen amb l´ordre de les antigues màquines d´escriure. No es produeix el canvi per por dels grans costs de temps i doblers que suposaria i les dificultats que comporta que tothom empenyi alhora: fabricar nous ordinadors, canviar els sistemes de formació, assumir els costs de temps que suposaria aprendre a utilitzar el nou teclat, etc. Estam atrapats en la ineficàcia per por d´afrontar el problema.

Dissortadament estam atrapats en coses molt més transcendents que els teclats dels ordinadors. És el cas del sistema escolar. És cert que periòdicament els nostres governants canvien alguns detalls de l´escenari, però no són capaços d´abordar canvis consensuats de tot el sistema, uns canvis en profunditat que permetrien superar el bloqueig en què es troben les escoles, els instituts, les facultats...

¿Per què alguns països estam anquilosats en sistemes de gestió educativa del segle dinou mentre que d´altres se n´han sortit? No hi ha respostes taxatives. El cert, però, és que per desfer els paranys que ens mantenen en l´anacronisme cal que la ciutadania, els professionals i els governants assumeixin, tots alhora, la seva responsabilitat de forma compartida i solidària.

La proposta de pacte educatiu que s´està gestant a través de la coordinació de moltes entitats, ciutadans, professionals, associacions de pares i mares i associacions de joves de Balears, és un intent seriós de superar l´estancament educatiu que sofreix la nostra societat. És una via perquè el nostre sistema escolar deixi d´estar agafat.

El pacte podria permetre deixar d´estar atrapats pel fet que tots els agents socials manifesten estar disposats a canviar les actuals maneres d´actuar; i ho volen fer de forma coordinada i simultània. No basten els canvis que pugui fer l´Administració, ni la universitat, ni tan sols els professionals. Cal que tots ho facin alhora, de forma consensuada i assumint cada part la seva responsabilitat.

Poder enllestir un pacte per a l´educació ha estat possible perquè s´han sabut unificar en un únic moviment les diverses iniciatives socials; ha estat possible perquè hi ha hagut la participació de ciutadans de tots els sectors socials „com és el cas de MenorcaEdu21„ i d´entitats socioeducatives de tot tipus „en el cas de les Pitiüses i de Mallorca.

No ens podem permetre perdre aquesta oportunitat d´avançar i de crear un nou futur educatiu. No s´explica „i encara menys es justifica„ el fet que unes quantes entitats no participin en aquest procés, totalment obert a tothom, i que no s´adonin que participar en un pacte no significa perdre la identitat, sinó que representa una aposta per treballar en els aspectes que ens uneixen a tots.

sabilitat que evitarà que la història ens jutgi com a "culpablement ignorants" per no haver pres mesures per participar, de forma crítica i constructiva, en el pacte educatiu. Reflexionem i treballem tots junts per una educació renovada a les Illes Balears.