Diuen els politòlegs que no basta l´existència de dissenys político-constitucionals democràtics perquè funcioni democràticament un sistema, sinó que fa falta necessàriament l´existència d´una cultura política adequada.
Segons sigui el nivell o estadi d´aquesta cultura política es comprendran certes actuacions polítiques i més en concret les d´alguns polítics. Segons els coneixement, les creences, els sentiments i els judicis que tingui cada individu sobre el sistema, assumptes i funcionament polític es formarà en conjunt una determinada cultura política dominant dins el medi. Així hi pot haver una societat en mínims coneixements i relacions amb les institucions polítiques que ni tan sols es considera afectada per tot el que representa el sistema polític; pot conèixer el sistema polític però les seves relacions són passives i apàtiques (l´únic que importa és la família, el redol, el propi treball i la butxaca); hi haurà una cultura participativa quan els ciutadans, a més de conèixer els objectes polítics, tenen una participació desenvolupada i activa en els processos; hi pot haver el cas d´una participació activa de protesta quan els interessos particulars del poder polític són un perjudici i abús contra els drets dels ciutadans.
La política toca ésser el conjunt d´activitats, teòriques i pràctiques, que fan possible dirigir i gestionar bé l´empresa pública de tots, però hi ha molts d´intrusos polítics que massa aviat s´han adonat que l´essència de la política és el poder. Ja des d´antic ha estat sempre norma que sols uns quants comanden, mentre que tots els altres obeeixen. Això significa que una minoria copa i concentra el poder existent de la comunitat i l´utilitza per moure la vida política dels ciutadans. És la minoria de poder que els politòlegs anomenen "elit de poder".
Seguint el fil de la cadena del poder s´ha de distingir també entre l´elit real i l´elit aparent, perquè els qui exerceixen l´acció de governar i dirigir ho poden fer influïts, guiats o manejats per d´altres. Hi pot haver grups a l´ombra, plens de poder, que practiquen per al propi benefici el joc de la democràcia. No tots els polítics són d´un mateix motlle, jo almanco crec en l´ètica política i els bons polítics de veres (molt pocs), però dissortadament abunden en gran part els intrusos que han fet generalitzar una mala imatge política i nul·la credibilitat actual davant la societat, la qual, desencisada, ha popularitzat, injustament, la frase "tots són iguals".
La nostra és una terra dominada pels negocis fàcils i beneficis individuals i sectorials immediats, interessos privats, privilegis i amiguisme, que en conjunt formen una gran borsa d´especulació i corrupció, és a dir un medi adient i camp adobat per a l´intrusisme polític, on ja sembla que els fets legals, els il·legals i els de corrupció es confonen, combinen i mesclen.
La mala política i mala imatge adquirida únicament es poden combatre, democràticament, amb una política de veres i una veraç participació ciutadana. Hi ha molta tasca a fer de sanejament polític i la societat és la responsable d´exigir una democràcia neta, ja que fa la inversió individual del seu vot i, mitjançant l´exercici de cultura política, evitar l´intrusisme polític que ha conduït a tanta corrupció.
Els ciutadans tenen, no només el dret sinó l´obligació de participar i viure directament l´acció política, ja que en definitiva són també els qui tenen l´obligació i responsabilitat de decidir quina cultura política volen i tot allò que hi va relacionat: quin tipus de desenvolupament; quin entorn ambiental; la qualitat de vida; defensa del patrimoni i cultura pròpia; quin model turístic; quin model educatiu; i la millor sanitat; perquè també de tot això n´és ciutadà propietari com a patrimoni i actiu social. Què s´ha de fer perquè això sigui així?, ja que sense participació activa no hi ha democràcia.
De fet, els individus d´un país, podríem dir que obligatòriament, participen de l´acció política a partir d´un grup o partit polític i és aquí quan, dissortadament, queda deslligat o separat del comportament i actuacions polítiques institucionàries. Aquests grups polítics poden aplicar filtres i codificadors a la cultura política de la societat, poden introduir contracultures i aplicar decisions foranes de domini, poden tenir pressions de certs sectors o directrius de la cúpula central forana del partit, etc. Així es comprèn la no relació exacte entre comportament polític i cultura política.
La ciutadania, per poder exercir la seva obligació, s´ha de sentir com a part viva de la comunitat política dins l´estructura organitzativa de la societat en la qual viu. No és suficient el dipòsit d´un vot a termini fixat, sense que el puguis treure abans del seu venciment si la rendibilitat no és la que esperaves o no t´agrada. Perquè la participació sigui possible hi ha d´haver els instruments i recursos d´una estructura organitzada que afavoreixin un funcionament reglamentat que sigui àgil, obert i comprensiu que faciliti l´actuació directa, segura i no improvisada del ciutadà.
