Tribuna

Tampoc el 1913-1914 va ser un curs normal a l´institut Balear

01.07.2014 | 06:30
Tampoc el 1913-1914 va ser un curs normal a l´institut Balear
Tampoc el 1913-1914 va ser un curs normal a l´institut Balear

Aquest dies tancam un curs escolar per oblidar. Curiosament, fa cent anys a l´Institut Balear també visqueren una situació convulsa. A Palma aleshores es construïa l´edifici actual de l´IES Ramon Llull, mentre l´institut s´ubicava a Monti-sion. El director era Joaquim Botía i el secretari en Magí Verdaguer.

Cercant informació sobre el centenari del nostre edifici, hem trobat notícies de les vagues d´estudiants que es feren entre novembre i desembre de 1913 arreu de l´Estat. Era aquell un moment difícil i convuls, el règim de la Restauració i el sistema bipartidista (liberals de Canalejas front a conservadors de Maura) havia entrat en crisi perquè era incapaç d´eixamplar la seva base social i política cap a les noves forces emergents: republicanisme, obrerisme i nacionalisme. Tot això va provocar un augment de la conflictivitat social i política (setmana tràgica de Barcelona, conflicte del Marroc, assassinat de Canalejas...) que també va arribar al món escolar, precisament a un moment que a Madrid s´acabava d´estrenar com a president del consell de ministres el conservador Eduardo Dato (27-X-1913/9-XII-1915).

Dins aquest clima de crispació un fet que podria semblar anecdòtic bastà per fer esclatar una protesta estudiantil generalitzada. El dia 19 de novembre de 1913 a Barcelona, vora la plaça Universitat, un tramvia elèctric „feia poc que s´havien posat en marxa aquests mitjans de transport„ va atropellar i matar un infant (no era el primer accident d´aquestes característiques. Els estudiants, indignats, es rebel·laren apedregant i destrossant molts tramvies. Els aldarulls es perllongaren al llarg de dies i les forces d´ordre públic „comandades per Millán Astray„ actuaren contundentment i fins i tot assaltaren la mateixa universitat obligant el rector, doctor Valentí Carulla i Morgenat, a intervenir.

La notícia es va estendre ràpidament i per tot l´Estat els universitaris i estudiants de secundària se´n feren ressò i convocaren vagues exigint la dimissió de ministre de Governació, Sanchez Guerra, i la implicació del ministre de Instrucció Pública i Belles Arts, Francisco Bergamín García. Des del dissabte 22 de novembre, els alumnes de l´Institut Balear i de l´Escola de Comerç es negaren a entrar a classe en solidaritat amb els estudiants de Barcelona. El director i el claustre decidiren suspendre les classes durant sis dies. Així, l´activitat lectiva s´havia de reprendre l´u de desembre, però les protestes continuaven i tota la zona del Call i plaça de Santa Eulàlia eren plenes d´estudiants indignats i de forces d´ordre públic. Es respirava una gran tensió i les notícies que arribaven eren contradictòries. Des de Madrid les autoritats deien que la situació s´havia normalitzat però per molts de llocs continuaven els aldarulls; de fet, Joaquim Botía va decretar una nova suspensió de vuit dies de classe. Finalment el dissabte 14 de desembre es reiniciaren les activitats lectives.

Per evitar mals entesos els estudiants van fer un comunicat per recordar que el seu objectiu era protestar pels fets de Barcelona i per la mala situació de l´ensenyament en general i que en cap moment pretenien avançar les vacances de Nadal, com havien escampat les males llengües. Altres reivindicacions dels estudiants encara avui són de plena actualitat: augment dels pressupostos destinats a ensenyament „ells parlaven de la "llei dels 100 milions", quantitat que s´havia de dedicar a educació i sanitat„; organització d´una assemblea nacional escolar per recollir propostes i dur-les a les Corts "para que legislen inspiradas por el sentir del alma escolar"; eliminació de les "revàlides" ; depuració de responsabilitats de les autoritats del ministeri de la Governació implicats en els fets de Barcelona; fins i tot s´arribà a demanar que els rectors, directors d´institut i catedràtics dimitissin si no s´actuava fermament des del Govern.

El consell de la Universitat de Barcelona, institució de la qual depenia l´Institut Balear, acordà perllongar el curs acadèmic fins el 10 de juny i no acabar el 20 de maig com era costum "con el objeto de recuperar las faltas a càtedra cometidas por los estudiantes en este mes y en el anterior y poder dar a los programas la amplitud necesaria" (La Almudaina, 18 de desembre de 1913). Aquesta decisió provocà moltes protestes per part dels grups que no foren tant reivindicatius, per exemple els estudiants de l´Hospital Clínic de Barcelona. Del tema no se´n tornà a parlar i els exàmens finals es feren com cada any a partir del 20 de maig.

Malgrat tot, l´associació mallorquina Fomento del civismo manifestava que aquest curs no havia estat normal i que per això havia augmentat el nombre de suspens. El director de l´Institut Balear ho desmentí dient que "las cifras sufren alteraciones de unos años a otros" i ho justificà amb estadístiques que indicaven que els resultats del curs 1913/14 varen ser pràcticament els mateixos que el curs 1912/13 (La Almudaina, 14 de juny de 1914).

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine