Una conselleria entre el sigil i el cinisme

La normativa que defineix, estructura i implementa l´organització i el funcionament d´aquest institut, des del decret fundacional (3 de novembre de 2000) fins a l´actualitat, determina que l´IAQSE és l´òrgan de coordinació, de consulta i tècnic de la conselleria competent en matèria d´educació, amb l´objectiu de dur a terme tasques d´anàlisi i avaluació externa del sistema educatiu de les Illes Balears. La normativa li atorga la competència "de proporcionar informació rellevant sobre el grau de qualitat del sistema educatiu de les Illes Balears a l´Administració educativa, als òrgans de participació institucional, als diferents sectors de la comunitat educativa i a la societat en general." L´IAQSE, durant anys actuava sota la dependència directa del conseller responsable de l´educació fins que, el 2013, amb la remodelació orgànica de la conselleria passà a la "dependència directa del secretari autonòmic d´Educació, Cultura i Universitats".

Resulta ben oportú recordar les paraules de l´exposició de motius d´aquell, ja llunyà, decret fundacional: L´activitat avaluadora resulta fonamental per analitzar en quina mesura els diferents elements del sistema educatiu contribueixen a l´assoliment dels objectius establerts (...). L´avaluació del sistema educatiu ha d´orientar-se a l´adaptació contínua del propi sistema a les demandes socials i a les necessitats educatives i ha de ser aplicada a l´alumnat, al professorat, als centres, als processos educatius i a la pròpia Administració. Sí, encara que soni a utopia, ha de ser aplicada a la pròpia Administració! Per assolir uns nivells de qualitat adients per a les necessitats "educatives, científiques i cíviques" de l´alumnat de les Illes Balears el legislador continuava: "Resulta imprescindible disposar d´elements de diagnòstic que permetin, des del coneixement més exacte, una presa de decisions fonamentada en la realitat i adreçada a la consecució de la qualitat educativa que el Govern desitja assolir (...). Resulta necessària la creació d´un ens que pugui impulsar tasques d´avaluació del sistema educatiu de les Illes Balears i, alhora, pugui assessorar l´Administració educativa autonòmica en els aspectes fonamentals d´adequació del sistema a les demandes socials i a les necessitats educatives".

Els escenaris de l´IAQSE són ben explícits: la diagnosi (que permeti un coneixement més exacte per a una presa de decisions fonamentada en la realitat) i la informació als òrgans institucionals de gestió (administració) i de participació (comunitat educativa i societat en general). En les línies breus que segueixen no ens proposam ni descriure ni fer un comentari global a l´informe 2012-13, sinó, senzillament, posar per escrit algunes consideracions esparses que la seva lectura, en el context del conflicte educatiu que s´ha instal·lat a la nostra societat i que, segons sembla, no és en vies d´una solució tan urgent com necessària, ens ha plantejat.

L´informe executiu 2012-2013

Hem dit abans que l´informe s´ha realitzat en dos moments i per dos equips diferents. Això no ha de sobtar, atès que s´ha donat el cas, de fet en diverses ocasions de situacions similars: canvis per raons electorals en la figura del director; canvi de director al llarg d´una mateixa legislatura i, en aquesta darrera ocasió, canvi de director, per dimissió, i de bona part de l´equip, per cessament, l´any 2013. Des de la nostra experiència, els treballs iniciats i, principalment, els gairebé enllestits abans dels canvis de "direcció" de l´ens, no havien suposat mai variacions detectables en els resultats finals quant a metodologia o a la mecànica de la formulació de les conclusions, basades en les dades extretes de les avaluacions diagnòstiques.

Una lectura del document que, gairebé sigil·losament, la conselleria ha fet públic (en penjar-lo, sense anuncis ni informació específica, al web de l´IAQSE) presenta uns quants aspectes que no podem deixar de remarcar, deixant de banda les connexions evidents i comprensibles amb els informes executius anteriors.

Sobre assignatures no lingüístiques en anglès

Dins l´apartat de les variables de context (totes aquelles qüestions que poden afectar els resultats) ens hi sorprèn el tractament que es fa, tant a nivell d´estatus com a nivell d´explotació, d´una pregunta al qüestionari dels directors que "casualment" no formava part a les avaluacions anteriors de les preguntes corresponents, diu: "Indicau els grups de 4t d´Educació Primària que cursen una o més assignatures no lingüístiques en anglès (seccions europees, pla pilot d´educació plurilingüe...)". Aquesta nova qüestió s´aparta absolutament de tot allò que té a veure amb l´avaluació efectuada i amb les avaluacions anteriors. No oblidem que es tractava d´una "avaluació de diagnòstic" de competència en comunicació lingüística i matemàtica que, cap relació guardava, a nivell de correlació, amb una inquisició semblant.

Però això, tot i ésser una imprecisió metodològica important, no és el més rellevant d´aquesta qüestió, algú podria pensar, des de l´exterior del procés avaluador, que tal pregunta podria tenir una certa significació en el camp de la competència en comunicació lingüística estudiada. Allò que sobta són les "dades": els centres que imparteixen una o més matèries no lingüístiques en anglès és el 41,2% i d´aquest percentatge, un 65,3% correspon a centres de titularitat privada i tan sols un 26,9% a titularitat pública. A Menorca, un 22,4% dels centres. Tot això referit a les dades globals del sistema educatiu de les Illes Balears és tan poc significatiu que la variable hauria de ser descartada sen se cap més comentari, a nivell d´un informe que cerca elements definidors del sistema, però resulta que no tan sols no s´elimina per irrellevant, sinó que es relaciona la dada amb els resultats i s´afirma, amb gràfic inclòs, "que, com major és l´alumnat que cursa una o més matèries no lingüístiques en anglès, més alt són els resultats, encara que no sempre de manera significativa". És evident la voluntat de forçar les dades perquè diguin allò que la consellera i el seu equip volen que diguin, ja que les dades no tenen cap rellevància estadísticament significativa „entre el que sí cursen i els que no, la diferència no arriba a més de 20 punts i això sobre un 40% escàs de centres on es dóna aquesta circumstància„.

Sobre algunes de les conclusions generals

Les nostres consideracions, en aquest cas, no són tant referents a l´informe com a posar de manifest la distància enorme entre les dades, les "opinions qualificades" (així hem d´entendre que són les oficials de l´IAQSE, mentre en seu parlamentària no siguin dejectades per la consellera del ram, com hem constatat en altres ocasions) i l´acció de govern, tant a nivell programàtic com d´acció quotidiana. Només apuntarem alguns dels aspectes que, a criteri nostre, resulten més cridaners:

1. La conclusió primera de l´informe sobre "resultats generals" és una acta notarial del la falsa polèmica suscitada entre català, castellà i anglès, textualment diu: "La competència en comunicació lingüística (CCL) en català té un tant per cent d´assoliment del 59,2% i la CCL en castellà és d´un 56,6%, amb una puntuació d´assoliment semblant, 480" (l´informe posa 580 per error mecànic palès) "i 485 punts respectivament". És a dir, el model lingüístic fet servir fins al curs 2012-2013 ha donat com a resultat que l´alumnat de 4t d´Educació Primària presenta una competència en comunicació lingüística molt semblant en català i en castellà, fet que no fa si no confirmar el que assenyalaven ja els dos informes anteriors (2009 i 2011) i això que encara tenen sis anys més d´escolarització per endavant (algú recorda l´article 20 de la llei de normalització lingüística (LNL)?). És potser per això que cal implantar a la força el TIL? No era per garantir que l´alumnat assolís el mateix nivell de competència comunicativa en català i en castellà?

2. Pot ser l´imperatiu del TIL generalitzat és degut al que posa de manifest la conclusió segona: que l´alumnat d´aquest nivell presenta un percentage competencial més baix en anglès? Tal volta sigui aquest el fonament: els nostres alumnes de quart assoleixen la campetència un 49,9%, (a una dècima del 50%). És aquets el fonament que obliga, a cops de TIL, a impartir més hores en castellà de matèries no lingüístiques i menys en català? Com a anècdota il·lustrativa, Menorca, la més "catalanitzada" de les Illes Balears, d´acord amb els estereotips que es manegen avui al Govern, "obté tant la puntuació TRI com el percentatge de consolidació (65,2%) més alts en la competència en comunicación lingüística en llengua castellana" (sic). Quant a millorar la didàctica de l´anglès, l´única opció d´aquesta Conselleria és la generalització d´un TIL que desfà un model que funcionava quant a les llengües oficials, tot imposant, sense un planificació realista ni els recursos adients una generalització de l´anglès com a llengua vehicular d´àrees o matèries?

3. La quarta de les conclusions generals de l´informe remarca que "destaca, per altra part, que en els graus d´assoliment molt baix i baix (per davall del nivell 1 i entre l´1 i el 2) s´hi situa un 17,1% de l´alumnat en català i un 17,3% en la matemàtica". A la vista de com es planteja la política educativa en el que portam de legislatura aquests dos punts sembla que no indiquen cap problema i això que parlam d´un 17%! La competència matemàtica sembla poc prioritària (al fets ens remetem) i quant als dèficits de llengua catalana, que és la pròpia de les Illes Balears, i un instrument de cohesió social de primer grau, un objectiu de l´Estatut, de la LNL i de les lleis orgàniques educatives, tampoc no interessa com a problema. Sempre ens roman la il·lusió: si han posat en marxa un TIL, i de la manera expeditiva com ho han fet, per resoldre la situació de l´anglès, què no faran per la competència matemàtica! I no en parlem del català, amb la riquesa de les seves modalitats illenques!

Alguna altra reflexió de caràcter general per comentar la coherència entre l´actuació i les proclames (en sordina, tot s´ha de dir) de l´administració educativa és ben pertinent. Quant a les variables de context que ocupen més de mig informe i que en són la part més sucosa i d´on se´n pot treure més profit, a les conclusions gairebé s´hi passa per damunt sense apuntar res. Segons l´Informe, una avaluació de diagnóstic com la feta obliga a reflexionar sobre la necessitat de "compensar" durant el període d´escolarització obligatòria, en la major mesura possible, les "desigualtats" d´entrada al sistema educatiu de l´alumnat. On són les reflexions de la conselleria? En les retallades de personal i de recursos? En el milenar de professorat de menys?

Deu ser per totes aquestes coses i altres més que no s´ha presentat públicament aquest Informe ni als òrgans de participació institucional ni als diferents sectors de la comunitat educativa ni a la societat en general? Si la funció prioritària de l´IAQSE és avaluar per assessorar l´Administració en la presa de decisions i informar la societat en general, com es pot justificar que un Informe d´aquest abast i amb la informació tan valuosa que conté sigui amagat i les seves conclusions obviades?

És aquest el futur d´un institut creat per a tot el contrari? Com a exdirectors de l´IAQSE no podem fer res més que denunciar el nostre malestar i traslladar aquesta realitat a l´opinió pública.