Els geòlegs de les Illes i les prospeccions al mar Balear

Els sistemes d´exploració geofísica (entre ells la prospecció sísmica en les seves diverses modalitats) es venen aplicant en prospecció geològica des de fa uns cinquanta anys, i han suposat un avanç molt important en la detecció de recursos geològics i estructures en zones no accessibles de l´escorça terrestre. Sense la seva aportació els coneixements que tenim ara dels processos geològics estarien molt més endarrerits.

No es pot admetre, com actualment s´està fent, que es desautoritzi sense matisos la prospecció sísmica com a sistema d´exploració. Els perfils sísmics, objecte ara de tanta polèmica, ens han permès detectar, no solsamènt gas i petroli, també aqüífers, energia geotèrmica o estructures capaces de provocar terratrèmols. S´han utilitzat fins ara de forma massiva a les nostres costes amb diversos fins i actualment formen part, per exemple, dels sistemes d´investigació de molts dels vaixells oceanogràfics de tot el mon.

Grups ecologistes, pescadors i diversos experts en oceanografia (els instituts oceanogràfics encara no s´han pronunciat) juntament amb alguns estudis afirmen que les ones sonores provocades de forma artificial per a dur a terme les prospeccions sísmiques a la mar afecten de gran manera a la fauna marina. No som especialistes amb aquest tema, però creiem que les investigacions i exploracions marines s´han de dur a terme minimitzant al màxim els possibles efectes sobre la fauna.

La postura que ha adoptat una part de la societat balears de rebutjar les prospeccions en base a una crítica a l´espiral de consum d´energia a partir dels recursos fòssils i en favor de la seva substitució per energies renovables, ens sembla del tot respectable i coherent. Al igual que ells, pensam que el nivell de consum actual no condueix més que al col·lapse del sistema si no es posa remei abans.

Ara bé, el que ja no ens sembla tan coherent és que una part del sector empresarial de la nostra societat i alguns partits polítics es preocupin, ara precisament, pels impactes de l´activitat prospectiva. Mentre, per exemple, a les illes aterren cada dia centenars d´avions que depenen d´un combustible barat per mantenir el turisme de masses que ells mateixos han implantat. El missatges de: petroli sí „tot el que faci falta i més„ però fora de ca nostra, o el nostre petroli és el turisme... són l´expressió de la força i hegemonia que té el sector hoteler a la nostra societat.

És fonamental que un país conegui els seus recursos geològics, i més amb un element tan estratègic com el petroli. El govern central ha desmantellat en els últims anys, a favor sempre de l´empresa privada, les institucions estatals de recerca i investigació. Tal és el cas, per exemple, del Instituto Nacional d´Hidrocarburos (INH): organisme encarregat de vetllar i investigar sobre els jaciments d´hidrocarburs de l´Estat espanyol. Amb aquesta tessitura, l´Estat, que necessita del petroli, es veu amb poca capacitat de maniobra i fermat de mans i peus per les companyies petrolieres privades (la majoria d´elles foranes).

Si la investigació de recursos ja no depèn de l´Estat, el control que aquest té sobre la cadena "exploració-posterior extracció" esdevé molt reduït. Des del ministeri de Industria és molt difícil cancel·lar, un pic concedida la primera fase exploratòria i si, a més, aquest resulta positiva, la posterior extracció de petroli.

És evident que en aquest cas els interessos del govern central, que necessita com el pa rebaixar el cost de la factura del petroli i gas natural, no coincideixen amb els de la nostra comunitat autònoma que veu perillar l´activitat turística. Això crea una tensió que el Govern balear no ha estat fins ara capaç de conduir. El criteri de basar la suspensió de l´activitat únicament en l´avaluació d´impacte ambiental ens sembla molt feble.

Amb l´actual nivell de coneixements, és quasi impossible determinar si es trobarà gas, petroli o ambdues coses. Els anuncis oficials de que únicament es cerca gas natural tenen poca consistència tècnica.

A partir de l´actual llei d´hidrocarburs, hem de saber que, cas de trobar-hi petroli o gas, els beneficis econòmics directes per a la nostra comunitat serien quasi inapreciables. Si finalment algun dia s´arriben a extreure hidrocarburs, els nostres representants polítics farien be de negociar contraprestacions.

Les activitats econòmiques relacionades amb el mon del petroli no son gens menyspreables. Requereixen de tècnics molt especialitzats amb un alt poder adquisitiu però, tot i que hi ha països que les compaginen, no solen ser compatibles amb el turisme.

El problema ambiental del petroli i el gas natural no rau en les plataformes marines, que probablement quasi no es veurien des de la costa, sinó en el tràfic marí que generen i en els possibles vessaments a la mar.

Hem de constatar que al Mediterrani la gran majoria permisos d´exploració solen tenir uns resultats negatius de cara a la serva posterior explotació. Partint dels coneixements actuals, la possibilitat de trobar un jaciment d´hidrocarburs a les proximitats del mar balear és reduïda, i la de trobar-ne un de grans dimensions encara més, però no del tot impossible.

Creiem, en resum, que l´activitat exploratòria adreçada a conèixer els nostres recursos geològics no és de per se negativa, tot i que, en qualsevol cas, sempre s´han d´exigir els requisits ambientals que permetin assegurar la mínima afecció a la fauna marina, tal com es fa a altres països. Tot i això, pensam que en les actuals circumstàncies, i mentre les administracions central i autonòmica no tenguin un major control tècnic i polític sobre l´activitat extractiva, seria preferible abandonar temporalment les prospeccions en espera de millors condicions.

*President de l´Associació de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB)