Una de les controvèrsies de les darreres setmanes ha estat el programa sobre el 23-F a càrrec de Jordi Évole. Més enllà de la pròpia polèmica, hom es quedà amb l´afirmació del presentador tot just al final del reportatge, quan, reconeixent la farsa, es demanava quantes altres vegades s´havien emès programes deliberadament falsejats i no se´ns ho havia reconegut mai. En altres paraules, quantes vegades se´ns enganya, tot disfressant la realitat amb mitges veritats.
Servidor té aquesta sensació respecte dels missatges sobre l´evolució econòmica de les Illes Balears, on se´ns anuncia que el pitjor ja ha quedat enrere i que l´economia i el mercat de treball estan millorant. Com explicaré més endavant, el vertader interès d´aquesta qüestió per als ciutadans no rau en el típic joc a curt termini de la política (classificant els governs com a bons o dolents), sinó en poder jutjar si les polítiques econòmiques aplicades són les correctes.
Anem a pams. Des de les instàncies oficials se´ns diu que l´economia creix i que ho fa a un ritme cada vegada més intens. El gran exemple d´això, segons el Govern, és l´evolució del mercat de treball, on s´afirma que ja es crea ocupació neta i a un ritme creixent. Diguem-ho clar: això no és cert!. Qualsevol alumne d´economia amb una mica d´aprofitament curricular ho podria demostrar. Si repassam les hemeroteques dels darrers mesos veurem que no es sol parlar d´estadístiques econòmiques, sinó de l´evolució del mercat de treball. El fonament és que el mercat de treball només podria millorar si, abans, l´economia ho fes. Això, que és cert, ens porta a una pregunta elemental: aleshores, per què no es comenten mai les dades de creixement econòmic, per exemple, les del darrer trimestre de 2013?
Fa pocs dies el Govern publicà el seu butlletí de "Conjuntura Econòmica de les Illes Balears". A la pàgina 6 es detalla que en el quart trimestre de 2013 el PIB balear fou un 0.4% superior al del mateix trimestre de 2012. Fins aquí el que ha transcendit. És una bona notícia que el PIB del darrer trimestre de 2013 sigui lleugerament superior al del pitjor any d´ençà l´inici de la crisi. El que no ha transcendit és la comparació de les dades del tercer i quart trimestres del 2013: d´acord a les dades oficials, el PIB balear caigué en el darrer trimestre de 2013. Sí, ho ha llegit bé. L´economia balear es reduí intertrimestralment a la part final de l´any. Per tant, estam lleugerament millor que fa un any, però l´evolució dels darrers mesos ha empitjorat. Si això es repeteix en l´actual primer trimestre, tornarem estar en recessió. I les dades del Govern no són les úniques: FUNCAS estima una caiguda del VAB balear en el 2013 del -0,4%. Fins i tot la CAEB recentment ha manifestat que el l´economia balear caigué un -0,3%. Un altre botó de mostra de l´actual situació és l´evolució de la demanda elèctrica: en l´esmentat butlletí del Govern es diu que la demanda elèctrica mitjana del mes de novembre de 2013 ha estat la més baixa des de 2003. Sobren comentaris.
I és clar, quan l´economia cau, tota la resta d´indicadors, per exemple els laborals, també ho fan. El rei resta nu!. El lector que hagi arribat a aquestes línies pensarà que no entén res: segons les versions oficials totes les dades laborals suggereixen una millora clara. Segur? I si estàssim assistint a una nova "Operació Palace"? Segons el Govern, s´està creant ocupació neta a Balears. Així, d´acord a l´EPA en el darrer trimestre de 2013 hi hagué 3.900 persones més treballant que en el 2012. Sí, és cert. Però qualsevol alumne d´economia sap que l´EPA és una enquesta que estima la població en edat laboral i que, a partir d´ella, es computa el número de persones ocupades. Per tant, només es poden comparar directament les xifres d´ocupats entre dos trimestres si la població en edat laboral és la mateixa. No és el cas balear, on l´EPA estima que en el darrer any hi ha hagut 16.000 persones més en edat laboral (+1,75%). Resultaria molt inversemblant que cap d´aquestes 16.000 noves persones no treballàs. Un alumne d´economia amb pretensions d´aprovar suggeriria que l´indicador internacional correcte és el de la "taxa d´ocupació", que mesura de cada 100 persones en edat laboral, quantes treballen. Noti´s que aquest indicador posa en relació els ocupats amb la seva població de referència. Si així ho féssim, veuríem com la taxa d´ocupació del quart trimestre de 2012 fou del 49,2%, mentre que la del 2013 fou del 48,8%. En altres paraules, l´ocupació, ben mesurada, s´ha reduït. Com és evident, el rei, si no té roba, està nu!.
Algun lector, raonablement crític, podria argumentar que les xifres d´afiliació a la TGSS sí creixen. Cert. Dos comentaris al respecte: (1) la taxa de creixement interanual de l´afiliació en el mes d´agost de 2013 era del 1,4%. En el mes de desembre ja només era del 0,3%. Per tant, hi havia més afiliats, però la tendència era decreixent i tornaria apuntar un comportament del quart trimestre clarament pitjor que el tercer. (2) Ja he manifestat en altres articles d´opinió a aquest diari (vegi´s el 02-09-2013 i 23-01-2014) que el rellevant en el vincle entre economia i treball no és el nombre d´ocupats, sinó el total d´hores treballades. Les afiliacions indiquen quantes feines es cotitzen, però no el número d´hores. Les dades mesurades en base al total d´hores cotitzades el 2013 mostren una caiguda interanual del -0,8%. El rei torna està nu!. I com és evident, si l´economia i l´ocupació cauen, resta evident que fer una valoració positiva de la reducció de l´atur enregistrat al SOIB és el camí més curt que té un alumne per suspendre.
Tal vegada tinguin raó aquelles persones indignades amb el programa de Jordi Évole. Cal pensar, emperò, quantes vegades ens conten històries que, essent falses, es presenten emmarades d´un perfum de pretesa veritat. Aquestes línies han volgut palesar que, en contra de l´argumentari oficial, l´economia balear ha anat a pitjor en el darrer trimestre de l´any. Qualsevol alumne aplicat d´economia ho hauria vist. No és aquest el lloc, però resta clar que una societat civil sense debat ni foment de la reflexió, és una societat orfe. Hi ha alguna excepció, però són això, excepcions.
Winston Churchill deia que el progrés d´un país depèn de l´ús que en fan els seus ciutadans de les estadístiques. Les polítiques econòmiques són sempre un mirall de la imatge que vol transmetre un govern. Si aquest mirall està distorsionat, aleshores les polítiques econòmiques seran incorrectes. El problema és que qui ho pateix no és el polític, còmodament assegut en el seu cotxe oficial, sinó la gent corrent. Aquesta és la realitat.
*Professor d´Economia Aplicada de la UIB
