Amb el subtítol "Toponímia i patrimoni de la Ciutat", el professor de la UIB Gabriel Bibiloni ens ha obsequiat a tots els ciutadans d´una de les millors obres de què pot gaudir una ciutat: les petjades del passat, les persones i les circumstàncies, els fets, les ombres i les clarors que aixopluguen els carrers de Palma. Un patrimoni històric de primer ordre; poques ciutats del món poden sentir-se tan orgulloses de poder tenir aquest magnífic treball d´investigació tan acurada.

Moltes vegades no consideram la importància del nomenclàtor que dóna fesomia i presència del pas històric i cultural de la ciutat; a través del noms i dels fets penjats en una rajola d´un carrer podem visionar-ne el seu passat i present. I és per aquest motiu que el professor Bibiloni és tan gelós amb els noms, amb els canvis capriciosos i, de vegades malintencionats o absurds; tot això ho explica en cada una de les entrades d´aquesta enciclopèdia, amb un caramull d´anècdotes que segur que molts de lectors pensaran que són inventades perquè semblen increïbles. Hi ha carrers que han tingut fins a set noms diferents d´ençà del primer retolació dels carrers de Palma de l´any 1797 (les dues següents han estat les de 1862 i de 1990); també que han desaparegut noms importants i amb segles d´història, com la plaça del Mercat, Banc de l´Oli, el carrer del Vi o el de la plaça del Pes de la Palla; també repassa com s´han canviat noms antiquíssims per caprici d´un càrrec municipal o per a satisfer la petició o el gust d´un veí desconeixedor de la història i dels valors patrimonials, com el que va fer aquell edil que un bon dia pretengué expulsar de la història el nom del carrer del Roser, un nom del s. XV, i el va substituir pel nom de la ciutat on el dit edil havia nascut, a Galícia. Diu el doctor Bibiloni que els noms dels carrers són patrimoni a protegir, com el mateix patrimoni material de la ciutat, i més com més antics són. Una vegada posats „diu, però, és clar, s´haurien de posar bé„ no s´haurien de tocar mai, o en tot cas retocar el mínim. Alterar el nomenclàtor només té sentit per a eliminar els noms clarament indesitjables o com una obra de restauració. Els consistoris que se succeiran en el govern de la ciutat haurien de tenir tot això molt clar.

El llibre conté un interessantíssim apartat de mapes i plans, endiumenjats per mateix autor, que ens apropen al caràcter científic de l´obra, on no hi manquen els carrers de les barriades ni dels "pobles" que envolten i formen part de la Ciutat. Tanmateix, la introducció, per si sola, ja esdevé una veritable lliçó d´història, on els més petits detalls hi són esmentats. L´índex de topònims i de persones esmentats, la llista amb l´ordenació cronològica de tots els títols imposats per l´Ajuntament a partir de 1812, i la contextualització de tots i cada un dels carrers, converteixen aquesta obra en cabdal, en tot el sentit ple de la paraula. I el pròleg de l´historiador Gaspar Valero esdevé una convidada a retornar i respectar el nom a tot allò que ens envolta.

El dia de la presentació Gaspar Valero (autor d´itineraris i guies de Palma, a més d´autor d´Els noms de fora porta de la Ciutat de Mallorca), Nanda Ramon „a qui l´autor va qualificar, tot i les discrepàncies mantingudes, com la regidora de Cultura que més seriosament i professionalment es va agafar aquest tema; va contar tot un seguit d´anècdotes que fan més humana la gestió de la cultura„ i Lleonard Muntaner, en un espai recuperat i emblemàtic de Palma, Can Alcover, no hi sabérem endevinar cap representant de l´actual equip de govern de la Ciutat (els regidors Antoni Noguera i Antoni Verger hi eren presents). Penós i trist tot plegat, perquè amb aquest desaire no fan sinó que donar cos i fesomia a la deixadesa institucional envers la cultura i el patrimoni que conforma la nostra ciutat. Tanmateix, hi haurà un abans i un després de l´obra "Els carrers de Palma", i sempre s´haurà de tenir com a referent. I tots nosaltres podrem gaudir d´un dels grans treballs que fa més digna una ciutat. Gràcies professor Gabriel Bibiloni per aquest immens regal.